Transparència 2017

  1. Sobre la llei de transparència

    En el context actual d’enduriment de la lluita de classes, la classe treballadora s’ha sentit indignada pels casos de corrupció i malversació de recursos públics, mentre patia els efectes d’una crisi que no ha contribuït a crear ni gestionar.
    Davant la creixent virulència amb què es posava en qüestió els privilegis d’una classe política, econòmica i sindical, assetjada judicialment i políticament, s’hi han promulgat algunes lleis adreçades a contindre i reprimir el descontentament. Mentre que la llei de seguretat ciutadana, la llei mordassa, posa els mitjans legals per criminalitzar la protesta al carrer, la llei de transparència suposa, d’una banda, una llavada de cara per a aquelles organitzacions que s’han finançat abundantment amb recursos públics, de l'altra articula uns mecanismes de control i de sanció contra aquelles organitzacions que, com la nostra, no se sotmeten barata subvencions o alliberaments.
    El Sindicat sempre ha respost davant la seua afiliació i el conjunt dels treballadors i treballadores, i els seus comptes han sigut sempre sotmesos al control i la fiscalització dins dels seus òrgans, que són participatius i assemblearis. Per imperatiu legal, ens hem d’adaptar als requeriments de la llei i publicar la següent informació en el format i lloc on altres, que no són els treballadors i treballadores que el Sindicat representa, han decidit.
    Intersindical Valenciana denuncia una llei de transparència que no respon a la voluntat i al dret dels treballadors i treballadores, sinó a l’interés dels òrgans de control i de repressió de l’Estat.
  2. Organigrama

    STAS-INTERSINDICAL VALENCIANA, per la seua naturalesa, és una entitat de dret amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment dels seus fins, que es governa i s’administra en règim d’autonomia de forma democràtica, en el marc establert per les lleis i d’acord amb els seus Estatuts.

    STAS-INTERSINDICAL VALENCIANA està integrat per les distintes Unions Comarcals i Seccions Sindicals existents en les distintes comarques del País Valencià, cadascuna de les quals està integrada pel conjunt de l'afiliació dels distints sectors de les treballadores i els treballadors.

    Existiran els següents òrgans sindicals:

    Congrés: màxim òrgan de debat i decisió. Estarà constituït per delegats i delegades elegits en cada Unió Comarcal o Secció Sindical, segons els criteris de composició establits en funció del nombre d'afiliacions pel Consell Nacional. De forma ordinària, serà convocat cada quatre anys pel Consell Nacional.

    Consell Nacional, màxim òrgan de decisió entre congressos. Integrat per les persones representants de cada Sector, que, transitòriament, seran elegides per les Unions Comarcals o Seccions Sindicals, abans de cada sessió del Consell Nacional.

    Secretariat Nacional: l'òrgan de gestió, representació i direcció del STAS-INTERSINDICAL VALENCIANA entre les reunions del Consell Nacional. És elegit pel Congrés, o si no n'hi ha pel Consell Nacional, el qual determina la seua composició i nombre de membres, atenent a una adequada representació territorial i sectorial.

    Seccions Sindicals. Representació de STAS INTERSINDICAL VALENCIANA als centres de treball, sobretot a l’Administració Local.

    Unions Comarcals/ Territorials, en els diferents nivells territorials i funcionals respectivament, comptaran amb un/a Coordinador/a Comarcal/territorial.
  3. Secretariat Nacional

    Cristina Costart Tafalla
    Secretaría de Organització
    Salvador Sanmartín Navarro
    Secretaría de Acció Sindical
    Jesús Giménez Chicharro
    Acció Sindical Sector Local
    Pep Bomboi Arias
    Secretaría de Comunicació i Polítiques Lingüístiques
    Encarna García Andrés
    Secretaría de Salut Laboral
    Clara Saborit García
    Secretaría d'Actes
    Julián Martínez Juan
    Acció sindical Sector Generalitat - Alacant
    Javier Escos Martín
    Secretaria de formació
    Elisa Cuadra
    Secretaría Igualtat
  4. Personal laboral

    Servei Jurídic: 2 persones contractades a 2014 i 2016. Netetja: 2 persones contractades (1 Alicant, 1 València) a 2013 i 2014.
  5. Acció sindical

    Durant les darreres legislatures, i d’una manera especialment acarnissada durant el darrer període de govern del Partit Popular, s’ha produït una enorme degradació dels drets laborals i socials, tallats de soca-rel mitjançant successives reformes, que, com ha ocorregut en l’Estat espanyol, s’han acompanyat amb una retallada de la democràcia i un augment de la via repressiva per a castigar a els qui lluitem per un canvi radical de model.
    Aquestes polítiques han tingut com una de les seues conseqüències més perverses l’augment constant de les desigualtats fins a mostrar amb tota claredat la injustícia d’un sistema que, alhora, genera un fort augment de la pobresa i un enriquiment inacceptable d’una minoria de la població.  Una part fonamental d’aquesta estratègia depredadora ha estat la privatització i mercantilització dels serveis públics.
    Un altre efecte devastador d’aquest procés ha estat l’augment de les desigualtats de gènere. Són les dones les qui carreguen en major mesura amb les conseqüències d’aqueixes polítiques, les que pateixen més les situacions de pobresa, les que treballen en sectors més precaris, les que menys cobren, les que més desprotecció dels sistemes socials suporten, les que més treball domèstic realitzen, les que cuiden a la resta de les persones. I tot això, amb una pàtina d’invisibilitat sistèmica i sistemàtica. A més, cal denunciar així mateix la violència masclista en les seues múltiples expressions, com a reflex d’aqueixa desigualtat estructural que pateixen les dones.
    Per a actuar en profunditat sobre i contra les situacions de desigualtat, és necessari analitzar i creuar els diversos eixos de discriminació pel fet que les situacions d’exclusió s’agreugen si tenim en compte i relacionem factors de classe amb el gènere, amb l’origen, la diversitat sexual o cultural.
    Davant aquesta lleugera anàlisi global, el darrer Congrés de STAS-Intersindical, celebra els primers dies de maig de 2016, des del compromís inquebrantable amb el canvi que va possibilitar un nou govern de progrés en la Generalitat Valenciana, va fixar les línies essencials de la nostra acció sindical refermant els trets d’identitat de l’organització, perquè independentment del govern que hi haja en qualsevol moment, la nostra política sindical no pot variar. I tot i que la nostra línia d’acció sindical ha d’adaptar-se als nous temps,  cal continuar en la reivindicació i en la lluita per la recuperació dels drets que ens han sigut sostrets, i fins i tot millorar-los.
    Si hem de sintetitzar l’horitzó marcat al per a l’organització en aquest congrés, no hi ha cap dubte que es mou en una línia de continuïtat, hem arribat on estem creixent,  i mirem cap a un futur al qual ens hem de dirigir creixent.
    Amb l’objectiu d’instrumentalitzar i vehicular aquest manament congressual, des del Secretariat Nacional, ens plantejàrem la necessitat d’una estructura integral i integrada de les àrees d’organització, comunicació i acció sindical, amb la convicció que aquesta era l’opció més operativa per a donar resposta als reptes actuals i vertebrar una actuació cohesionada, coherent i contundent. Les línies centrals d’aquesta intervenció integrada són les següents:

    CENTRALITAT DE LA LLUITA CONTRA LA PRECARIETAT.-

    La precarietat laboral impedeix el desenvolupament de les persones, determina l’actitud social i política de les mateixes i condemna al conjunt de la societat a una vida molt pitjor.  La precarietat no és un problema de qui la pateix, sinó que constitueix un autèntic problema estructural de l’administració pública, un perill imminent per a la viabilitat d’aquesta, una xacra social i l’avantsala de les condicions futures del conjunt de la classe treballadora i, llevat que siguem capaces d’articular les lluites suficients als centres de treball, aquesta situació induïda per una voluntat política als servei del poder econòmic, posa en perill la prestació dels serveis públics essencials.
    La forta pèrdua d’ocupació en els serveis públics suposa un empitjorament de la qualitat dels mateixos, sent part de l’estratègia privatitzadora i de fomentar el negoci amb les necessitats socials. Així mateix, l’absència d’una estratègia i planificació davant l’envelliment dels qui treballen en l’administració, i la falta de preparació del relleu que s’hauria de produir, ens aboca possiblement a un col·lapse de nefastes conseqüències.
    Cal reconèixer que l’administració valenciana ha abordat, amb el Pla Estratègic,  una actuació si més no teòrica per a reconduir aquesta situació. Però no és menys cert que els acords del sindicalisme institucional amb el govern central no sols posen dificulten aquesta previsió i els acords per a desenvolupar-la, sinó que, des d’un posicionament neo-regionalista, la fan del tot impossible.
    És per això,  que cal donar centralitat absoluta a la lluita contra la precarietat i el compromís a garantir la prestació pública dels serveis essencials per a la ciutadania. Aquest objectiu d’abordar amb caràcter prioritari la lluita contra la precarietat interpel·la també al nostre servei jurídic i ens ha d’obligar a un plantejament integral d’aquest.

    CENTRALITAT DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE I LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT

    Hem d’incorporar l’anàlisi de gènere, preguntant-nos sobre els impactes diferenciats que les nostres línies d’actuació tenen sobre els homes i les dones i adoptant les mesures necessàries per a promoure la igualtat. I hem de recordar que la igualtat de gènere no és igualtat de tracte
    Igualment, hem d’identificar continguts que responguen millor i atenguen als interessos estratègics i a les necessitats de les dones, promovent la seua participació perquè siguen elles qui establisquen les seues reivindicacions. En aquest sentit, mereixen especial esment les vagues dels sectors feminitzats que hem viscut recentment , com ara les vagues de personal educador i la vaga de dones. L’organització d’aquestes vagues constitueix una oportunitat extraordinària perquè les pròpies dones avancen en la identificació i articulació de la defensa dels seus interessos.
    Han sigut vagues molt meritòries pel fet que qüestionen el propi sistema d’organització de les cures, basat en la divisió sexual dels treballs i en una menor valoració dels treballs desenvolupats per les dones. Sens dubte, ens ofereixen un aprenentatge que enriqueix l’estratègia de tot el sindicat.
    L’elaboració i aprovació del II Pla d’Igualtat d’Oportunitats ha suposat un pas endavant en mirar de franc la bretxa salarial ignorada sistemàticament en l’àmbit de les administracions públiques.
    Per al sindicat, l’eradicació de la bretxa salarial de gènere ha de concretar-se en la lluita de salaris iguals per treballs d’igual valor, minimitzant la segmentació o concentració de dones o homes en determinats àmbits i exigint la revisió de la classificació dels llocs amb perspectiva de gènere, utilitzant sistemes més objectius de valoració.
    A més, cal identificar altres continguts que atenguen als interessos estratègics de les dones i per això hem d’anar més enllà de les mesures de conciliació, que no fan sinó reproduir l’actual sistema de cures, perpetuant els rols de gènere i la subordinació de les dones.

    RESISTIR A l’HOMOGENEÏTZACIÓ CULTURAL: LA LLUITA PELS DRETS LINGÜÍSTICS I LA GENERALITZACIÓ D’UN SINDICALISME DE PAÍS

    L’homogeneïtzació cultural és consubstancial al sistema capitalista. I, en el marc d’estats forts, centralitzadors i uniformitzadors, com l’espanyol, la supervivència i l’ús normalitzat de la nostra llengua no estan ni molt menys garantits. Conformem, d’altra banda, una comunitat lingüística xicoteta, i les indústries culturals i comunicatives estan i estaran lluny de ser rendibles. Al mateix temps, en el nostre país no es donen consensos bàsics en qüestions clau com la política lingüística.
    De fet, ara mateix, la resistència davant polítiques de normalització i a favor de la igualtat de drets lingüístics, han tornat a posar al tauler de joc polític la batalla per la llengua i donat protagonisme sectors socials espanyolistes i grups polítics i mediàtics obertament etnocides, militants contra la més mínima presència i expressió pública de la nostra llengua els quals, a més,  gaudeixen d’una perfecta i indiscutible homologació institucional i social.
    La realitat és que avui, al País Valencià, no és possible viure íntegrament en català. El nostre idioma està en una situació minoritzada i resulta molt complex, en molts àmbits i territoris, resistir a l’assimilació cultural i lingüística. Per a Intersindical, la defensa dels drets socials ha d’anar de la mà de la defensa dels drets lingüístics i ha de constituir un espai central i vertebrador de la nostra acció sindical.
    Com a sindicat, tenim un repte de capital importància en la nostra tasca quotidiana. De fet, dins de la nostra organització, i en els àmbits en els quals tenim influència, és també la nostra responsabilitat sindical normalitzar l’ús de la llengua, com a instrument fonamental, amb un gran potencial per a defensar els drets lingüístics dels treballadors i treballadores. Aquesta responsabilitat, interpel·la i ha d’involucrar de ple l’acció formativa de l’organització i el deure inexcusable i ineludible de formar les i els permanents sindicals.

    Aquests tres vectors essencials troben els seu punt de confluència en una organització flexible i dinàmica per a materialitzar l’objectiu:

    CREIXENT: UN SINDICAT FORT PER A ENFORTIR A LA CLASSE TREBALLADORA, EMPODERAR LES PERSONES I ENFORTIR L’ORGANITZACIÓ

    Un model sindical com el nostre amb un l’assemblearisme com a tret d’identitat i l’atenció i recolzament des de la proximitat, sustenta el seu creixement en valors com la militància, el compromís,  la solidaritat i l’honestedat amb els sindicat i amb el conjunt de la classe treballadora. Valors característics de la nostra afiliació que des de l’organització sempre hem de reconèixer i agrair.
    Evidentment, aquest model determina un creixement vinculat als nivells d’atenció i de responsabilitat que l’organització pot assumir, i allunyat de creixements semi-tumorals els quals molt sovint son producte de campanyes i estratègies oportunistes d’afiliació.
    Militar, exigeix un enorme esforç, i no ens referim, ni exclusivament ni principalment, a l’esforç de la dedicació. La complexitat del context,  afegida a la fortalesa i avantatge dels nostres adversaris, obliga a treballar de valent per a abordar realitats i situacions laborals cada vegada més heterogènies; ens exigeix arriscar i innovar en camins no transitats tant en l’organitzatiu com en els repertoris d’actuació; ens situa davant el repte d’aprendre i formar-nos constantment per a respondre millor als desafiaments
    És per això que necessitem, en un escenari tan exigent, reforçar la nostra autoestima, reconèixer-nos en el nostre compromís i alimentar un clima col·lectiu que ajude cada permanent sindical i a cada militant a recórrer aquesta fase amb motivació i objectius compartits.  El nostre sindicalisme d’afiliació i militància constitueix la nostra principal fortalesa i palanca per a avançar en la consolidació d’un CREIXEMENT RESPONSABLE.
    Contra aquesta opció de sindicalisme combatiu sabem que anem a trobar l’actuació decidida dels qui postulen i defensen un sindicalisme de concertació. Això ho hem vist ratificat amb tota rotunditat amb la llei de participació institucional amb la qual es gratifica els serveis d’aquells sindicats que contribueixen a legitimar l’estatus quo.
    Ara, quan fa poc més d’una any del nostre Congrés i ja hem ultrapassat la meitat de legislatura del govern del canvi, volem renovar la nostra ambició per a ser útils. I eixe repte és, essencialment, organitzatiu.
    L’organització, la seua plasticitat i adequació sistèmica, és allò tenim per complet a les nostres mans i depèn quasi exclusivament de la nostra determinació. Volem millorar els nostres instruments d’intervenció, empoderar a la militància i orientar-nos a una acció sindical, social i política més ambiciosa. El nostre treball consisteix a crear les condicions organitzatives que ho facen possible.

  6. Balanç de situació

    Exercici 2017   Periode: 1-01-2017 / 31-12-2017 Tipus de balanç: complet.

    ACTIU

    A) ACTIU NO CORRENT
    I. Immobilitzat intangible 2.391,00
    5. Aplicacions informàtiques 3.188,00
    II. Immobilitzat material 220.158,68
    1. Terrenys i construccions 220.158,68
    V. Inversions financeres a llarg termini 900,00
    5. Altres actius financers 900,00
    TOTAL A 223.449,68
    B) ACTIU CORRENT
    III. Deutors comercials i altres comptes a cobrar 11.895,55
    1. Clients per vendes i prestacions de serveis 6.099,91
    3. Deutors diversos 1.017,88
    6. Altres crèdits amb administracions públiques 4.777,76
    VII. Efectivo y otros activos líquidos equivalentes 32.302,75
    1. Tresoreria 32.302,75
    TOTAL B 44.198,30
    TOTAL GENERAL 267.647,98

    PATRIMONI NET I PASSIU

    A)PATRIMONIO NETO
    A-1) Fondos propios230.107,65
    I. Fondo social152.610,35
    III. Reservas10.000,00
    2. Otras reservas10.000,00
    V. Excedentes de ejercicios anteriores29.831,32
    1. Remanente29.831,32
    VII. Excedente del ejercicio37.665,98
    TOTAL A230.107,65
    B) PASIVO NO CORRIENTE
    II. Deudas a largo plazo30.037,45
    2. Deudas con entidades de crédito30.037,45
    TOTAL B30.037,45
    C) PASIVO CORRIENTE
    III. Deudas a corto plazo.-150,15
    5. Otros pasivos financieros-150,15
    V. Acreedores comerciales y otras cuentas a pagar.7.653,03
    3. Acreedores varios.2.697,38
    6. Otras deudas con las Administraciones Públicas4.955,65
    TOTAL C7.502,88
    TOTAL GENERAL267.647,98
  7. Pèrdues i guanys

    A) OPERACIONS CONTINUADES
    1.Ingresos de l'activitat pròpia288.032,58
    a) Quotes288.032,58
    5. Altres ingressos d’explotació 69.398,61
    a) Ingressos accessoris i altres de gestió corrent 57.310,37
    b) Subvencions d’explotació incorporades al resultat de l’exercici 12.088,24
    6. Despeses de personal -55.375,75
    a) Sous, salaris i assimilats -42.524,45
    b) Càrregues socials -12.851,30
    7. Altres despeses de l’explotació -257.724,45
    a) Serveis exteriors -257.360,61
    b) Tributs -363,84
    8. Amortització de l’immobilitzat -6.233,00
    13. Altres resultats 1.903,52
    A.1) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11+12+13)40.001,51
    14. Ingresos financers6,48
    b) De valores negociables y de créditos del activo inmovilizado6,48
    b.2) De terceros6,48
    15. Despeses financeres -2.342,01
    b) Per deutes amb tercers -2.342,01
    A.3) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A.1+A.2) 37.665,98
    A.4) RESULTAT DE L’EXERCICI D’OPER. CONTINUADES (A.4+ 20) 37.665,98
  8. Memòria econòmica

    STAS INTERSINDICAL VALENCIANA NIF G96109558 UNITAT MONETÀRIA: EUROS. (€)

    ACTIVITAT DE L’ENTITAT

    STAS Intersindical Valenciana és una organització sindical confederada dins d’Intersindical Valenciana, centra la seua activitat en la defensa i protecció dels treballadors i treballadores del sector públic valencià en les administracions autonòmica, local i estatal.

    BASES DE PRESENTACIÓ DELS COMPTES ANUALS

    Imatge fidel
    Els comptes anuals han de redactar-se amb claredat, perquè la informació subministrada siga comprensible i útil per als aportants, beneficiaris i altres interessats, havent de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i de les variacions originades en el patrimoni net durant l’exercici, així com de l’activitat desenvolupada, de conformitat amb les disposicions legals. A aquest efecte, en la comptabilització de les operacions s’atendrà la seua realitat econòmica i no només la seua forma jurídica, i els comptes anuals hauran d’incloure informació rellevant i fiable. Quan es considere, en la memòria se subministraran les informacions complementàries necessàries per a aconseguir aquest objectiu, motivant i explicant la seua influència sobre el patrimoni, la situació financera i els resultats de l’entitat.
    PRINCIPIS COMPTABLES APLICATS
    La comptabilitat de les entitats no lucratives es desenvoluparan aplicant obligatòriament els següents principis comptables:
    1. Entitat en funcionament.
      Es considerarà que l’activitat de l’entitat continuarà en un futur previsible, per la qual cosa l’aplicació dels principis i criteris comptables no té el propòsit de determinar el valor del patrimoni net a l’efecte de la seua transmissió global o parcial, ni l’import resultant en cas de liquidació.
    2. Meritació.
      Els efectes de les transaccions o fets econòmics es registraran quan passen, imputant-se a l’exercici a què els comptes anuals venen referides les despeses i els ingressos que l’afecten, amb independència de la data del pagament o del cobrament.
    3. Uniformitat.
      Adoptat un criteri, haurà de mantindre’s en el temps i aplicar-se de manera uniforme. Si s’alterara el criteri adoptat, es faria constar en la memòria, indicant la incidència quantitativa i qualitativa de la variació sobre els comptes anuals.
    4. Prudència.
      S’haurà de ser prudent en les estimacions i valoracions a realitzar en condicions d’incertesa. La prudència no justifica que la valoració dels elements patrimonials no responga a la imatge fidel que han de reflectir els comptes anuals. Únicament es comptabilitzaran els ingressos obtinguts fins el dia de tancament de l’exercici. Per contra, s’hauran de tindre en compte tots els riscos, amb origen en l’exercici o en un altre d’anterior, tan aviat com siguen coneguts. S’hauran de tindre en compte les amortitzacions i correccions de valor per deterioració dels actius, tant si l’excedent de l’exercici és positiu com negatiu.
    5. No compensació.
      Llevat que una norma dispose de forma expressa el contrari, no podran compensar-se les partides de l’actiu i del passiu o les de despeses i ingressos, i es valoraran separadament els elements integrants dels comptes anuals.
    6. Importància relativa.
      S’admetrà la no aplicació estricta d’alguns dels principis i criteris comptables quan la importància relativa en termes quantitatius o qualitatius de la variació que tal fet produïsca siga escassament significativa i, en conseqüència, no altere l’expressió de la imatge fidel. Les partides o els imports la importància relativa dels quals siga escassament significativa podran aparèixer agrupats amb uns altres de similar naturalesa o funció.
    En els casos de conflicte entre principis comptables, haurà de prevaldre el que millor conduïsca al fet que els comptes anuals expressen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats obtinguts per les activitats desenvolupades.
    ASPECTES CRÍTICS DE LA VALORACIÓ I ESTIMACIÓ DE LA INCERTESA
    La valoració pressupostària dels ingressos de les quotes en descompte per nòmina s’ha realitzat a partir de les quanties ingressades el desembre de l’exercici anterior. Pel que fa a les quotes per rebut bancari, es valora segons els rebuts emesos en el primer semestre de l’exercici en curs, quantia que es veurà disminuïda en l’import resultant d’aplicar-hi el percentatge de devolucions de rebuts en l’exercici anterior. En l’exercici 2016 va ser d’un 3,86%., al 2017 el percentatge pujà al 4,53% Respecte a la valoració de les despeses, atès que la major part són prou estables en les quanties, es pren com a pressupost el valor de l’últim exercici. Algunes quanties s’han vist alterades per circumstàncies que seran explicades en el desenvolupament de la memòria.
    Comparació de la informació
    Amb la intenció de fer més accessible la informació comptable, aquesta es presenta comparada. D’aquesta manera, sent aquest l’estat de comptes de l’exercici 2017, es compara amb l’exercici 2016 en el seu nivell d’execució, a més de fer-ho amb el pressupost del 2016 i les previsions reflectides en el pressupost del 2017.
    Cambios en criterios contables
    Seguint el Pla General Comptable d'entitats sense ànim de lucre, els ingressos per quotes de l'afiliació que s'imputaven en la comptes del grup 759, s'imputen en els comptes del grup 720 quotes d'associats i afiliats. D'igual manera les despeses per acció sindical que es venien imputant en els comptes del grup 629, s'imputen ara en el grup 653 compensació de despeses per prestacions de col·laboració.
    Corrección de errores
    S'han corregit errors per desquadrament en els comptes d'IRPF .i Seguretat social per un import total de 48,63 euros.

    EXCEDENT DE L’EXERCICI

    ANÀLISI DE LES PRINCIPALS PARTIDES QUE FORMEN L’EXCEDENT DE L’EXERCICI.
    L'excedent de l'exercici és la diferència entre els ingressos i despeses reportades en el període, excepte els quals hagen de comptabilitzar-se directament en el patrimoni net. Una vegada realitzat el tancament de l'exercici, l'excedent resultant ascendeix a 37.665,98 euros. Si ben el resultat comptable llança un excedent positiu, durant l'exercici 2017 s'han portat a terme les obres d'adaptació i reforma del local annex a l'actual seu amb un import de 76.877,69 euros. Aquest import no es computa comptablement com a despesa es computa com a construccions del grup 211 del Pla General Comptable.
    Informació sobre la proposta d’aplicació de l’excedent.
    En línia amb el que s’ha exposat es proposa el següent repartiment:
    Base de repartimentImport
    Excedent de l’exercici37.665,98
    Romanent27.665,98
    Fons reserva caixa resistència10.000,00
    Fons social0
    La distribució de l'excedent haurà de ser aprovada pel Consell nacional d’STAS Intersindical a proposta del Secretariat Nacional dins de l'establit en la Carta Financera d’STAS Intersindical Valenciana. L'actual carta financera estableix en cas d'excedent de l'exercici, aquest passarà a formar part d'un Fons de Reserva. És intenció del Secretariat Nacional presentar a la seua aprovació una modificació de l'actual Carta Financera que modificaria el procedir en aquest particular. L'excedent comptable es proposa distribuir a dotar la Caixa de Resistència en 10.000 euros i la resta en romanent amb la finalitat de donar liquiditat i operativitat comptable al desenvolupament del pressupost de 2018, en línia a l'aprovat per a l'exercici 2017 en l'anterior Consell.

    Normes de registre i valoració.

    Inmovilitzat intangible
    L’actiu recollit com a immobilitzat intangible comprén una aplicació informàtica per a dispositius mòbils, el muntant total del qual correspon al desenvolupament i manteniment del programa.
    Inmovilizado material
    Com a tals s’entenen la reforma del local situat en Juan de Mena, 22, baixos i el local adquirit, annex a l’anterior i situat en Juan de Mena, 20, baixos. Aquests béns estan valorats pel seu preu d’adquisició i/o cost de condicionament i posada en funcionament i seran amortitzats segons el que estableix en la normativa vigent.
    Arrendaments operatius d’edificis
    Entenent com a tals aquells d’ús: el de la seu de València, situada en el carrer Juan de Mena, 22, baixos, i el de la seu d’Alacant, situada en el carrer Álvarez de Sereix, 12, entresòl. La despesa per aquestos arrendaments es computa com a despesa en l’exercici de la seua aplicació.
    Instruments financers
    Dipòsit a llarg termini per un import de 8.000 euros, que es correspon amb el fons de reserva de la caixa de resistència constituït en 2016. Aquest dipòsit està pignorat al préstec concedit per Cajamar per a l’adquisició del local situat en Juan de Mena, 20, baixos. Préstec per un import de 35.000 euros, a 15 anys, constituït per a l’adquisició del local situat en Juan de Mena, 20 de València. A data 31 de desembre de 2017 queda per abonar 30037,45 euros.
    Impostos sobre beneficis
    STAS-Intersindical Valenciana com a entitat sense ànim de lucre està exempta de l’impost de societats; no obstant això, es presenta anualment ja que és un document que sol ser requerit a l’hora de realitzar qualsevol tràmit amb entitats financeres, entre altres.
    Ingres I despeses
    Els ingressos i despeses seguint el principi comptable de la meritació, es computen en el moment del naixement del dret o de l’obligació amb independència del seu cobrament o abonament en compte. Tant les despeses com els ingressos, una vegada finalitzat l’exercici, es liquiden en el compte de pèrdues i guanys.
    Provisions I contingències
    En el 2017 es va aprovisionar el fons de la Caixa de resistència en 10.000 euros.
    CRITERIS EMPRATS PER AL REGISTRE I LA VALORACIÓ DE LES DESPESES DE PERSONAL.
    El mateix utilitzat per a la resta de despeses i ingressos, principi de la meritació.
    Subvencions, donacions i llegats
    STAS Intersindical rep una subvenció directa de la Diputació d'Alacant per les despeses de funcionament, aquesta subvenció se sol·licita en el segon semestre prèvia justificació de despeses. A través d’Intersindical es reben dues subvencions sobre la base del nombre de delegats i delegades, del Ministeri d'Interior i de la Conselleria d'Economia Sostenible. Aquestes subvencions es liquiden anualment, una vegada finalitzat l'exercici, amb Intersindical Valenciana, conjuntament amb les quotes i les despeses compartides de la seu d'Alcoi, publicacions i servidor d’Internet. Totes les subvencions es computen com un ingrés en el compte de pèrdues i guanys.
    Criteris emprats en transaccions entre parts vinculades
    No se’n disposen.

    Inmovilitzat material, intangible i inversions immobiliàries.

    Anàlisi de movimients
    Nom del BéSaldo InicialEntradesEixidesSaldo Final
    Juan de Mena 22(reforma.)103.387,0400103.387,04
    Juan de Mena, 2052.186,970052.186,97
    Juan de Mena 20 (reforma.) 076.877,69076.877,69
    APP STAS-Iv3.188,00003.188,00
    Total…103.387,0476.877,690232.451,70
    Amortizacions
    Nom del BéSaldo InicialEntradesEixidesSaldo FinalValor Net
    Ref. Juan de Mena,226074,223.101,6109175,8388.136,99
    Juan de Mena, 20782,801565,6102.348,4149.055,76
    Ref. Juan de Mena,200768,780768,7876.108,91
    APP STAS-Iv0797,000797,002.391,00
    Totals6.857,026.233,00013.090,02215.692,66
    Arrendaments financiers i altres operacions
    Nom del béCost en origenDurada contracte"Anys transc."Quotes abonadesQuotes en l’ejerciciPendents
    Juan de Mena, 2225427245,257260N.D.
    Alvarez de SereixInd.N.D.26996,476184,47N.D.
    BENS DEL PATRIMONI HISTÒRIC
    No se’n disposen.
    ACTIUS FINANCERS
    CategoríesInstruments financers a llarg termini
    Instruments de patrimoniValors representatius de deuteCrèdits derivats i altres
    Exercici XExercici x-1Exercici XExercici x-1Exercici XExercici x-1
    Inversions mantingudes al venciment000080000
    Total…000080000
    Es fa referència a un dipòsit a termini fix contractat en Cajamar.
    Passius financers
    CategoriesInstruments financers a llarg termini
    Deutes amb entitats de Crédit.Obligacions i altres valors negociablesDerivats i altres.
    Exercici XExercici x-1Exercici XExercici x-1Exercici XExercici x-1
    Dèbits i partides a pagar30.037,4533.741,340000
    Total…30.037,4533.741,34

    Fons propis

    Denominació del compte.Saldo InicialEntradesEixidesSaldo Final
    Fons social152.610,350152.610,35
    Reserves estatutàries8.00010.000018.000
    Excedents d’exercicis anteriors39831,3210.00029.831,32
    Excedent de l’exercici037.665,9337.665,93
    Romanent exercici029.831,3229.831,32
    Total…200.441,6747.665,9310.000267.939,2

    Situación fiscal

    Impuestos sobre beneficios
    No procedeix, ja que estem exempts de tributar sobre excedents propis de l’activitat principal del Sindicat. (Art. 6 de la Llei 42/2002 de règim fiscal de les organitzacions sense ànim de lucre.).

    INGRESSOS I DESPESES

    Annex final del document, Compte d’explotació detallat de l’exercici 2017.

    Subvencions, donacions i llegats

    Entitat concedentAny de concessióPeriode d’aplicacióImport conceditImputat al resultat de l’exerciciTotal imputat a resultats
    Dip. Alacant201720174.227,3520174.227,35
    Ministeri de Treball201720175.594,8920175.594,89
    Conselleria d’Economia sostenible201720172.266,0020172.266,00
    Totals…12.088,2412.088,24

    Una altra informació

    El cost de l'obra de reforma i adaptació del local de Juan de Mena 20, no es comptabilitza com a despesa, es comptabilitza com a immobilitzat material, aquest cost s’amortitza amb els anys. Açò influeix en el calcul de l'excedent anual real i no comptable.
Top