Canvis de jaqueta en l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl (EVHa)

Els polítics que venien a resoldre els problemes de les persones no han sabut, o no han volgut, abordar com cal cap de les necessitats del col·lectiu de treballadores i treballadors (i les famílies que d'ells depenen) del sector públic instrumental.

31 / 01 / 2019 | Intersindical sector públic retribucions fons addicionals evha condicions laborals


Davant unes necessitats que arranquen de la nul·la gestió dels recursos humans sostinguda en el temps, l'actual executiu sembla voler reproduir els pitjors vicis d'executius anteriors. Si més no, això és el que s'ha traslladat al comitè d'empresa d'EVha, entitat que ha assumit l'engegada de la política d'habitatge de l'actual executiu arreplegada en la llei de la funció social de l'habitatge.

En l'actual EVHa, com a conseqüència del procés de reestructuració dut a terme per l'executiu del PP, coexisteixen fins al 31 de desembre de 2018 cinc Convenis, amb la consegüent disparitat de condicions laborals que això implica. Malgrat la denúncia dels Convenis en l’anterior legislatura, va ser en 2017 quan es va iniciar, per fi, el procés de negociació d'un nou Conveni.

Intersindical Valenciana enfronta aquest procés com una oportunitat per a resoldre les desigualtats sorgides tant dels processos d'integració d'aqueixes cinc entitats tan dispars, com de la paralització de l'aplicació de punts dels convenis encara vigents i tan importants com la reclassificació dels llocs de treball; Tanmateix, davant la no disponibilitat pressupostària, s'interromp la negociació del Conveni al març de 2018, encara que per reprendre aquesta tasca la direcció de l'entitat hauria d'assumir un cost econòmic necessari dins de la forqueta econòmica assumida per les parts (Direcció de l'Entitat i la RLT) per a portar a bon terme la negociació.

La solució a aquesta paràlisi arribava mitjançant acord del Consell de data 9 de novembre de 2018, el qual, sobre la base del repartiment del 0,2% addicional de massa salarial, assignava 500.000 euros a l’Entitat. D'aquesta quantitat es va proposar inicialment destinar 120.000 per a harmonització de Convenis i 380.000 per a noves contractacions, quantitat a totes llums insuficient per a arribar al mínim establit en el document signat per les parts.

Aquest repartiment no resol la problemàtica del personal existent amb experiència i dedicació provada, sinó que prioritza la creació de nous llocs de treball, que no han sigut ni comunicats ni negociats amb la representació legal de les treballadores i treballadors.

Després de diverses reunions, en les quals exigim la quantitat necessària per a les homologacions salarials que permeten unificar condicions laborals per a tota la plantilla, implantant un únic conveni, la Direcció General d'Evha va comunicar que el repartiment seria de 150.000 euros per a harmonitzar convenis i 350.000 per a les noves contractacions, i que en aquest sentit s'havia realitzat la sol·licitud tant a la DG de Pressupostos com a la de Sector Públic.

Malauradament, en contra de la paraula compromesa i per a decepció de tota la plantilla d'aquesta Entitat, se'ns va transmetre que serien destinats íntegrament els 500.000 per a realitzar noves contractacions, ja que des de Sector Públic s'havia denegat.

En aquesta decisió, no sembla importar la situació del personal que en l'actualitat està desenvolupant la política d'habitatge, i que ha pogut demostrar la seua valia al cap de tots aquests anys de retallades i incerteses, que pateix sobrecàrregues laborals sostingudes en el temps i carències de personal que ara, a carro passat, es pretenen solucionar amb bosses d'ocupació temporal, la qual cosa va en contra de la política per la qual ha apostat el Consell del Botànic i que formava part d'una de les seues línies d'actuació.

En tot aquest procés no hi ha hagut una oposició argumentada a les propostes de la representació legal de les treballadores i, molt menys, una aproximació de postures. Això, per a nosaltres, constitueix una mostra fefaent de mala fe que ha transformat la negociació en simple imposició.

Tot just així entenem la imposició d’un criteri d’origen desconegut, en trànsit permanent d’assignació de responsabilitats entre la direcció de l’Entitat, la Direcció General d’Habitatge, la Direcció General del Sector Públic i també de Pressuposts

L'única certesa és que, aquesta imposició desemmascara un model de negociació del tot desequilibrat, vulnera la voluntat negociadora de les treballadores i treballadors, la representació legal dels quals ha actuat en tot moment amb responsabilitat, i ha posat de relleu la mala fe de l’altra part.

A més a més, el criteri imposat en l’últim moment, col·lideix no sols amb la verborrea dialogant dels polítics, demandants cíclics dels nostres vots, sinó, fonamentalment, amb una norma emesa per l'actual Govern valencià: En concret, la Disposició addicional 4ª punt b) del Decret Llei 3/2018 en la qual s'especifica -de forma molt precisa- la finalitat de l'increment dels fons addicionals procedents del 0,2% de la massa salarial, el repartiment dels quals es va ratificar en l'acord del Consell del 9 de novembre de 2018.

Tot i que aquest acord va collir l’oposició unànime de totes les organitzacions sindicals, no es sobrer recordar-li a la Direcció de l’Entitat, la Direcció General del Sector Públic i la Direcció General de Pressuposts, com a garants del compliment de la legalitat vigent, que els decrets del Consell vehiculen la voluntat política del Govern Valencià i, per això mateix, ens obliguen a totes i tots.