Ja toca dignificar l’Educació Infantil!

Tot i ser molt necessària una regulació específica per al primer cicle d’infantil per la qual cosa hem de coincidir amb la conselleria tant en la necessitat com en l’oportunitat de la norma, no ens queda altra que reconèixer el fet que aquesta norma solitària naix òrfena de model i referents.
És per això que la nostra primera obligació es reiterar la necessitat imperiosa d’una Llei Valenciana de l’Educació Infantil, un ROF específic dels centres d’Educació Infantil i un mapa escolar on es contemplen totes les escoles infantils de titularitat pública.
Tot i reconèixer la legitimitat dels motius que ham portat la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport a establir el projecte experimental d’aules de dos anys, hem de remarcar que aquests són exclusivament socials, familiars, econòmics, però en cap cas pedagògics.
I així, des de l’orfandat absoluta de model que hem assenyalat als paràgrafs anteriors, aquest document consagra i sublima la desfeta perpetrada pel Partit Popular contra l’Educació Infantil, la qual va anar desmembrant paulatinament durant dècades fins a arribar al moment actual. Ara, amb aquest document, en una deriva involutiva inqüestionable, es pretén entonar el rèquiem definitiu per una etapa educativa transcendental.
Si fins ara era el Cicle, i no l’Etapa, el referent curricular bàsic, aquesta ordre regula i consagra la fragmentació absoluta, convertint així el grup-classe en territori curricular aïllat i, al mateix temps, referent únic de la intervenció educativa dins d’una etapa ja del tot inexistent. Ni tan sols com a objectiu a llarg termini.
Ara, de bell nou, amb el mateix tarannà amb el qual es va iniciar el projecte experimental, sense parlar ni debatre absolutament amb cap estament de la comunitat educativa, a cop de foto i titular de premsa ens assabentem que s’ha acabat l’experimentació.
I tot això, sense ni tan sols haver completat el procés compromès inicialment, sense cap explicació de les excepcionalitats, com ara els increments de ràtio en alguna situació específica, ni una avaluació compartida, debatuda i explicada públicament o, si més no, realitzada per algun estament independent.... Sense res de tot això, amb tot un cúmul de dubtes sense cap resposta, passem pràcticament a universalitzar un model que ens allunya una mica més de poder oferir al poble valencià una xarxa pública d’escoles infantils.
Des de STAS-Iv, demanem que aquesta ordre es presente acompanyada d’un compromís rotund a debatre i negociar un model que pose l’interès dels infants al bell mig de qualsevol regulació de l’etapa i alhora blinde els drets educatius essencials de l’alumnat d’infantil.
I per a fer-ho, considerem que en primer lloc s’ha d’ampliar el fòrum de negociació pel fet que en parlar del primer cicle d’educació infantil, s’ha de fer en un àmbit que incorpore necessàriament el personal educador respecte al qual, malgrat i pretendre determinar les seues condicions de treball, la Conselleria d’Educació a hores d’ara no té cap competència envers els processos de selecció, provisió i classificació.
A més a més, per a materialitzar el compromís que hem plantejat, emplacem l’administració educativa a posar en marxa una negociació global, la qual ha d’abordar en primer lloc el model d’educació infantil que postula aquesta administració. Una negociació, que per a la nostra organització sindical hauria de posar el focus, si més no a mig termini, en l’elaboració d’una Llei Valenciana de l’Educació Infantil i un mapa escolar d’aquesta etapa.