València contra el feixisme: Els carrers seran sempre nostres

La pluralitat de la convocatòria i la diversitat de la resposta suposen, en paraules de Vicent Mauri, “una resposta unitària, transversal i massiva a les agressions feixistes del Nou d’Octubre. De fet, la voluntat d’aquesta convocatòria era mostrar el rebuig a la violència que va sotragar els carrers de la ciutat, deixar palès que la societat ni ho tolera ni hi és indiferent i que esdevinga un punt d’inflexió, tant per la mostra col·lectiva de rebuig al feixisme com perquè s’acabi la impunitat”.
D’aquest clam col·lectiu per la llibertat cal destacar, en primer lloc, la transversalitat de la convocatòria, la qual ens hauria de servir si més no com a element de reflexió sobre nous mecanismes i estratègies per a la defensa de la gent i del país.
El més destacable, però, d’aquesta mobilització, es la gran afluència de persones joves. Eixa participació juvenil massiva trenca el discurs recurrent sobre la suposada escletxa generacional i la desafecció de la joventut. A més a més, constitueix l’element més esperançador d’una jornada de lluita memorable.
Recórrer els carrers de València, sense por, enllaçant mans gastades en velles lluites compartides, els seus somriures coneguts, i les mans del nostre jovent acompanyant uns somriures nous, com acabadets d’estrenar, ens van oferir a totes i tots la possibilitat de gaudir d’una herència compartida, construïda i transmesa com un tresor des del temps de la lluita contra la dictadura: La convicció absoluta que els carrers seran sempre nostres.

Accedeix al Manifest