Senyor President:
Señor Presidente, se ha equivocado y mucho y, además lo ha hecho en un asunto sangrante, atropellando el derecho del personal con descendientes gravemente enfermos a disfrutar de una reducción de jornada del 50 % para cuidar de sus hijos e hijas. Derecho que usted negó a una trabajadora mediante decreto y que el Juzgado de lo Contencioso Administrativo número 8 de Valencia ha venido a anular reparando el daño causado por usted. Hay de decir en su defensa que el Decreto se sostiene en los informes del Servicio de Recursos Humanos, que ni corto ni perezoso informó negativamente la solicitud de la trabajadora sin, ni siquiera, revisar cuestiones tan básicas como la interpretación que ha hecho la Comisión de Coordinación del Empleo Público en el Acuerdo de 8 de mayo de 2013, sobre la aplicación del permiso previsto en el art 49,e) del EBEP, relativo al permiso por cuidado de hijo menor afectado por cáncer u otra enfermedad grave, revisión que hubiera evitado el mal trago a la compañera, las costas judiciales a la Diputación y la vergüenza de haber conculcado el derecho de los empleados públicos. Nos atrevemos a sugerirle que igual debiera de revisar el asesoramiento que recibe, y predicar con el ejemplo en cuanto a dependencia y derechos sociales.
Desconocemos cuál fue la intención del asesor o asesora al negar el derecho a la trabajadora ¿colgarse una medalla ahorrando a la Diputación la mitad del sueldo, de los más bajos de la Diputación, ¿Evitar una avalancha de solicitudes de reducción de jornada alegando enfermedad grave de los hijos?...Tal vez debiera usted ahorrar en las productividades que dio el gobierno anterior y usted mantiene, incluso aumenta. Lo cierto es que en esta Diputación tal derecho parece estar ausente, cuando alguien se ve en esta situación tiene que empezar por renunciar a las tardes, eso sí, para que el Servicio de Recursos Humanos no sea el malo de la película y no tenga que asumir responsabilidades hace falta un informe favorable del jefe de servicio, para finalmente, tras un sinfín de trabas administrativas, acabar solicitando una reducción de jornada con la consiguiente reducción de haberes. Luego toca ir a los tribunales y exigir que los derechos se reconozcan para poder recuperar los haberes perdidos, las cotizaciones a la Seguridad Social y la dignidad de las personas. ¿Dónde está la conciliación laboral y familiar?
Este sainete se podría haber evitado haciendo caso al recurso de reposición que en su día se interpuso contra su resolución, en lugar de mantener y no enmendar una resolución a todas luces injusta y poco comprensiva, ya que existía jurisprudencia y una interpretación a favor de la concesión de estos permisos de la Comisión de Coordinación del Empleo público. Ya que entonces no lo hizo, aún le queda la oportunidad de no salir trasquilado y ser consecuente con las políticas de apoyo a los colectivos desfavorecidos que predican desde el Gobierno de la Generalitat, que es el de su partido. Lo consecuente con lo que se predica seria no interponer recurso contra la sentencia, y no volver a cometer el mismo error poniéndose en evidencia.
PREDICAR I NO COMPLIR
Senyor president, s'ha equivocat i molt i, a més, ho ha fet en un assumpte sagnant, atropellant el dret del personal a gaudir d'una reducció de jornada del 50 % per a cuidar dels seus fills i filles amb descendents greument malalts. Dret que vosté va negar a una treballadora mitjançant decret i que el Jutjat Contenciós Administratiu número 8, de València, ha vingut a anul•lat reparant el dany causat per vosté. He de dir en la seua defensa que el Decret se sosté en els informes, del Servei de Recursos Humans, que va informar negativament sobre la sol•licitud del company sense, ni tan sols, revisar qüestions tan bàsiques com la interpretació que ha fet la Comissió de Coordinació de l'Ocupació Pública en l'Acord de 8 de maig de 2013, sobre l'aplicació del permís previst en l´art. 49,i, de l`Estatut Basic (EBEP), relatiu al permís per cura de fill menor afectat per càncer o una altra malaltia greu, revisió que haguera evitat el disgust a la companya, les costes judicials a la Diputació i la vergonya d'haver conculcat el dret dels empleats públics. Ens atrevim a aconsellar-li que revisar l'assessorament que rep, i predicar amb l'exemple quant a dependència i drets socials.
Desconeixem quina va ser la intenció de assersor de negar el dret al treballador, potser hauria de penjant-se una medalla estalviant a la Diputació la meitat del sou, dels més baixos de la Diputació, d'un treballador. Evitar un devessall de sol•licituds de reducció de jornada al•legant malaltia greu dels fills?...Tal vegada hauria vosté d`estalviar en les productivitats que va donar el govern anterior i vosté manté, fins i tot augmenta. La veritat és que en aquesta Diputació tal dret sembla estar coix, quan algú es veu en aquesta situació ha d'engolir quina i començar per renunciar a les vesprades, això sí, perquè el Servei de Recursos Humans no siga el roin de la pel•lícula i no haja d'assumir responsabilitats fa falta un informe favorable del cap de servei del treballador, per a finalment, després d'una infinitat de traves administratives, acabar sol•licitant una reducció de jornada amb la consegüent reducció d'havers. Després toca anar als tribunals i exigir que els drets es reconeguen per a poder recuperar els havers perduts, les cotitzacions a la Seguretat Social i la dignitat de les persones. On està la conciliació laboral i familiar?
Aquest sainet es podria haver evitat fent cas al recurs de reposició que en el seu moment es va interposar contra la seua resolució en lloc de mantenir i no esmenar una resolució sens dubte injusta i poc comprensiva. Caldria desfer el que ja esta fet i tornar sobre la seua resolució ja que habia jurisprudència per a açò i una interpretació a favor de la concessió d'aquests permisos de la Comissió de Coordinació de l'Ocupació pública. Con no ho va fer, encara li queda l'oportunitat de no eixir esquilat i ser conseqüent amb les polítiques de suport als col•lectius desfavorits que prediquen des del Govern de la Generalitat, que és el del seu partit. El que caldria seria no interposar recurs contra la sentència. Ja que no s`estalviarà haver comès el primer error, i no posar-se mes en evidencia.