En l'actualitat vivim un moment històric al voltant de la nostra llengua, el valencià, dins de l'administració de la Generalitat. Ara per ara, presenciem un debat a diferents nivells, on es decidirà més prompte que tard, la presència de la llengua pròpia de l'administració valenciana. El Consell i els diferents agents socials tenen la responsabilitat d’atorgar al valencià segons l’estatut, el valor que es mereix en l’àmbit administratiu i burocràtic de la Generalitat
Com a organització sindical arrelada al país i involucrada en els temes amb rellevància social, hem de donar una resposta contundent al debat plantejat a nivell autonòmic. Volem una administració on el valencià siga una llengua postergada, subalterna del castellà i arraconada als espais més propis de la cultura? O volem donar-li el prestigi i l'ús que hauria de tindre una llengua verdaderament cooficial a l'estat, concretament a l'àmbit del País Valencià com es reconeix a l'estatut?
Pel que respecta a la competència lingüística és de domini públic on resideix el debat. Sembla clar que el rovell de l'ou és el nivell exigit als grups funcionarials d'A1 i A2 -tant d'administració general com d'especial-, els quals com a cossos tècnics de la Generalitat han de tindre les eines que permetran vehicular i dotar el valencià del tracte que requereix l’estatus de llengua d’ús normalitzat. En aquest sentit, no hem d'oblidar que són aquests grups funcionarials els encarregats d'articular i desenvolupar els diferents informes, recursos, notificacions, certificats, etc. propis de la Generalitat i que són els principals canals de comunicació amb la ciutadania, així com el mecanisme comunicatiu intern entre el funcionariat de la Generalitat.
Per la qual cosa i sota el nostre parer veiem una disfunció entre la consolidació del valencià com una verdadera llengua de l'administració -equiparable al castellà- i l'exigència d’aquesta competència que considerem necessària. És a dir, estem enviant un missatge contradictori si allò que volem és reivindicar un paper protagonista de la llengua valenciana dins de l'administració, sabent en tot moment que els ciutadans tenen el dret de ser atesos en valencià tant de manera oral com escrita.
Així mateix, considerem que s’ha creat un fals debat o un debat partidista al voltant del nivell competencial exigit als grups més alts del personal funcionari. Posar entrebancs al requisit d'un grau de coneixement mitjà de valencià a les escales funcionarials d'A1 i A2 sembla més propi de governs pretèrits arrelats en un concepte d'estat jacobí que no d'un Consell progressista fruit del consens i el reconeixement dels trets propis i identificatius del nostre territori. Fins i tot es pot percebre com un menyspreu a la llengua, a l'estatut i a la nostra identitat de valencianitat.
Perquè, com pot ser que no demanem la competència lingüística a uns grups funcionarials que s'enfronten a proves selectives de màxima exigència i dificultat, tenint en compte que la prova d'un grau mitjà de valencià és veritablement superable amb un mínim d'estudi? En altres paraules, demanem als opositors un coneixement ampli i exhaustiu de les lleis estatals i autonòmiques, però en canvi els reclamem la llei del mínim esforç arran el valencià? No sembla la millor forma de defensar i reivindicar la llengua ni de donar resposta a allò que s’estableix a l’Estatut d’Autonomia, dins de l'administració.
En aquest sentit, la competència lingüística és necessària per a vehicular la llengua per a l’ús normalitzat dins de l’àmbit de l’administració de la Generalitat i donar resposta al dret de les persones a ser ateses en qualsevol de les llengües oficials, una de les quals, el valencià, necessita el suport per a contrarestar l’endarreriment que pateix després de tants anys de pèrdua d’ús social. Un coneixement de la llengua a nivell estàndard permet desenvolupar les competències de forma escrita i parlada que garanteixen els drets de les persones a triar el valencià com a primera llengua i tal volta, dota l’ús del valencià de la qualitat requerida per a desenvolupar el treball del personal tècnic a càrrec dels serveis de la nostra administració.
A més, pensem que la competència és una condició necessària però no suficient. El títol C1, de grau mitjà, no és un certificat per acreditar-ho únicament i oblidar-ho al calaix, una volta presentat. L'Administració té l'obligació d'implementar mesures més eficients per a incentivar l'ús de la llengua en l'àmbit funcionarial, de ben segur en aquesta qüestió hi ha molt de recorregut, perquè en la pràctica, el castellà continua sent hegemònic, mentre que les lleis garanteixen una protecció especial de les llengües minoritàries.
En definitiva, des d'Intersindical Valenciana reclamem i reivindiquem una llengua de màxims. Una llengua que siga corretja transmissora en l'administració pública valenciana. Una llengua que siga protagonista en els avanços de la nostra societat dins del segle XXI; perquè entenem que és la millor forma de transmetre una herència viva que parteix de les nostres arrels com a poble i que ens identifica com a nacionalitat històrica reconeguda a l’Estatut i a la Constitució espanyola. Queda clar el full de ruta i les línies roges que no podem creuar per no donar una passa enrere en la protecció i respecte de la recuperació del valencià com a llengua.
Rafa Soler
Intersindical Valenciana-STAS.