Espais segurs ?


28 / 01 / 2021 | Salva Sanmartin

L’honorable senyor conseller afirma que les escoles són un espai segur, que allí no ens podem contagiar. Es veu que ho ha consultat a la bola de cristal que té damunt de la seua taula del despatx, des d’on fa mesos fa les reunions a traves de videoconferències, i ens envia eixos missatges alentadors com si fórem soldats que anem a la guerra.
Un article d'Elida Puig i Cebolla

I es així com ens hem sentit les treballadores i els treballadors d’una escola d’educació especial «de cuyo nombre no quiero acordarme».

Des de que tornarem de les vacances de Nadal el 7 de gener les meues companyes i jo hem vist com dia darrere dia anaven caient positius per la COVID-19, tant alumnes com professionals, sense que l’ administració prenguera mesures preventives perquè l’ escola no és tancava, som serveis essencials.

Doncs el resultat, ara per ara, és el següent: 69 casos positius entre alumnat i professionals de l’escola, el que representa vora el 40% de les persones que estan vinculades directament amb l’escola, sense contar l’efecte indirecte en les famílies tant dels usuaris com del personal que hi presta els serveis, que han donat positiu o estan confinats a l’espera de resultats, el que suposa un focus gens menyspreable de població afectada per la COVID-19.

No som persones, sols peons que hi treballem amb un alumnat molt vulnerable, el més vulnerable del sistema educatiu valencià.
On estan ara els espais segurs senyor Marzà? Vostè sap quina barbàrie irresponsable ha significat tot això? Tot per no tancar l’ escola i enviar-nos a tots i totes a casa confinats en prevenció o haver pres altres mesures preventives.

Que som per a la Conselleria d’Educaciò? Jo li ho dic:

No som persones, sols peons que hi treballem amb un alumnat molt vulnerable, el més vulnerable del sistema educatiu valencià.

Li recorde que estem parlant d’alumnat amb necessitats educatives especials amb moltes patologies adquirides que necessita unes atencions especials, que en aquests casos necessita d’unes mesures excepcionals que s’haurien d’haver-hi pres fa molt de temps quan escomençaren els primers brots.

Ens han maltractat i ara estem pagant unes conseqüències horribles per a tots nosaltres.

On està la seua responsabilitat per aclarir aquesta gestió tant nefasta? Han jugat amb la salut dels alumnes, dels professionals que treballem en l’ escola i de les families de vinculades amb tots els que integrem aquest espai educatiu.

És tanta la impotència que sentim i a la vegada la ràbia perquè no s’han fet les coses bé, i cridem fins que ens sentan els que hi sou als despatxos treballant per videoconferència allunyats del peu del carrer on es trobem els problemes de veres que necessiten solucions compromeses i no teoria des d’un espai segur.

Algú o algunes haureu de donar explicacions de tot açò i sobre tot de l’avaluaciò dels protocols de contingència, que s’ha demostrat en aquest cas, que no han funcionat, o ho han fet massa tard amb consequències nefastes.

La explicació, és ben senzilla, ens hem vist així per anar cada dia al lloc de treball sabent que perillava la salut dels alumnes i la nostra amb una pantalleta i una bateta de perruquera, mesures insufients com aixì s’ha demostrat, per a protegir-nos de la COVID-19, i protegir a les nostres famílies del contagi, i ha resultat que el bitxo ha sigut la Conselleria d’Educaciò, eixa que s’ompli la boca dient que vetlla per les persones.

Indignació es poca el que sentim, ràbia molta, impotència també.

Li exigim que done la cara i ens mire als ulls, demanem una explicació a tanta nefasta gestió i esperem que no haja de lamentar res greu.

Hem passat de ser Generalitat valenciana, a ser Barbaritat Valenciana.