Reincorporació presencial, ombres i llums d’una realitat.
01 / 06 / 2020 | Intersindical
A través de la resolució de la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública s’ha organitzat la reincorporació presencial del personal i la continuïtat de la prestació del servici públic, hui més necessari que mai. La organització del pla de contingència, que és el nom de l’instrument tècnic que desenvolupa les mesures, s’ha encarat de manera diferent segons la conselleria u organisme afectat i això ha influït de manera substancial a la reincorporació del personal amb les mesures de seguretat i salut necessàries. No es dediquem a posar medalles ni aplaudiments perquè es tracta de la feina de l’Administració, però hem de nomenar l’excel·lent treball dut a terme en la conselleria d’Economia o en l’organisme autònom LABORA, on s’han posat les mesures per a que el pla de contingència tinga cos i ànima, més enllà d’una obligació burocràtica de compliment de l’expedient.
un article de Juan Carlos Marín i Cristóbal Gallardo
Un dels apartats més importants alhora d’establir les mesures de caràcter organitzatiu és la planificació de les tasques per a la redistribució del personal en sistemes de torns i/o modalitats no presencials, com el teletreball, si calguera. Una tasca tan simple com necessària per tal d’aconseguir que la reincorporació del personal no fora una mera adició de persones sense cap planificació, ni transmetre al personal una manca d’organització després de tot el temps de confinament a casa. Calia una negociació amb els comitès de seguretat i salut, una presa de decisions d’acord amb els plans adoptats i una conscienciació del personal per a reorganitzar els serveis públics de cara a la nova normalitat.
Respecte a la modalitat de treball no presencial, ha esdevingut un nou sistema de treball molt important i que ha permès la continuïtat de la prestació del servei públic, més necessari que mai, i que ha donat una resposta molt positiva en alguns apartats, com la gestió dels expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTOS) o la gestió de les diferents subvencions que s’han publicat amb la finalitat de limitar els danys econòmics de la crisi. No obstant això, aquesta modalitat present en tots els documents i plans de treball no ha sigut la prioritat a l’hora de l’organització de la reincorporació del personal, quan s’està donant la preferència a la incorporació física de les persones als centres per davant d’altres alternatives.
Caldria fer una reflexió pel que fa a com ha funcionat el treball no presencial en els més de dos mesos que portem de tancament i d’aquesta manera haver planificat eixa reincorporació per conselleries i serveis. I ací de nou hem vist que també hi ha grans diferències segons la conselleria on es treballa. Ja hem comentat que ha hagut un ús molt bé dissenyat i profús en la conselleria d’Economia o en LABORA, sens dubte per l’empenta de les persones responsables, però hem de denunciar el poc interès, proper a la desídia que ha succeït en altres, on sota el mant protector del treball no presencial o teletreball sobre el paper, en la pràctica no hi havia res, ni objectius, ni direcció, ni equips a disposició del personal. Com és possible que hi haja tanta diferència dins l’organització?, si com molt bé deia un company, “ara no som conselleries, ara, més que mai, som Generalitat”. Malauradament, no tothom ha tingut eixa meravellosa visió tan arrelada de què i com ha de ser el servei públic.
Inconvenients d’eixa falta de previsió s’han traduït en una mala organització dels serveis,i ací hem de posar l’accent en la gestió de la Conselleria de Sanitat i Salut Universal que ha tingut una actuació destacada en la vessant de l’atenció sanitària atesa pel personal estatutari. En canvi, respecte al personal de la mesa sectorial de Funció Pública, majoritàriament situat en les direccions territorials i en serveis centrals, des de l’inici ha estat inclòs com a personal essencial i fins i tot se li han marcat uns torns de matí i vesprada sense trellat i sense cap planificació perquè era més senzill i ràpid prendre eixa decisió que parar-se a organitzar sense fixar el compliment d’objectius ni res. Sembla que tot el personal de la conselleria de Sanitat estava en la primera línia de foc i en canvi, quan en la mesa sectorial de Sanitat s’acorden mesures de benefici per al personal estatutari que ha estat treballant per a combatre el COVID-19, no hi ha res per al personal de la mesa sectorial de Funció Pública.
Moltes companyes i molts companys han donat una resposta magnífica i la millor manera d’agrair el seu treball, ara que toca la reincorporació presencial a la feina, és treballar perquè el seu esforç siga perdurable.
Comtat i debatut l’administració té encara molt de treball per davant i ha de ser capaç de complir els objectius marcats pel retorn al funcionament dels serveis dins d’aquesta nova normalitat encara en les fases que queden per davant, d’aprendre del que hem fet bé i sobretot, del que hem fet malament, o directament no hem fet els últims dos mesos per tal d’assolir una nova administració pública que siga un motor de canvi, solidaritat i servei a la ciutadania valenciana.
Respecte a la modalitat de treball no presencial, ha esdevingut un nou sistema de treball molt important i que ha permès la continuïtat de la prestació del servei públic, més necessari que mai, i que ha donat una resposta molt positiva en alguns apartats, com la gestió dels expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTOS) o la gestió de les diferents subvencions que s’han publicat amb la finalitat de limitar els danys econòmics de la crisi. No obstant això, aquesta modalitat present en tots els documents i plans de treball no ha sigut la prioritat a l’hora de l’organització de la reincorporació del personal, quan s’està donant la preferència a la incorporació física de les persones als centres per davant d’altres alternatives.
Caldria fer una reflexió pel que fa a com ha funcionat el treball no presencial en els més de dos mesos que portem de tancament i d’aquesta manera haver planificat eixa reincorporació per conselleries i serveis. I ací de nou hem vist que també hi ha grans diferències segons la conselleria on es treballa. Ja hem comentat que ha hagut un ús molt bé dissenyat i profús en la conselleria d’Economia o en LABORA, sens dubte per l’empenta de les persones responsables, però hem de denunciar el poc interès, proper a la desídia que ha succeït en altres, on sota el mant protector del treball no presencial o teletreball sobre el paper, en la pràctica no hi havia res, ni objectius, ni direcció, ni equips a disposició del personal. Com és possible que hi haja tanta diferència dins l’organització?, si com molt bé deia un company, “ara no som conselleries, ara, més que mai, som Generalitat”. Malauradament, no tothom ha tingut eixa meravellosa visió tan arrelada de què i com ha de ser el servei públic.
Inconvenients d’eixa falta de previsió s’han traduït en una mala organització dels serveis,i ací hem de posar l’accent en la gestió de la Conselleria de Sanitat i Salut Universal que ha tingut una actuació destacada en la vessant de l’atenció sanitària atesa pel personal estatutari. En canvi, respecte al personal de la mesa sectorial de Funció Pública, majoritàriament situat en les direccions territorials i en serveis centrals, des de l’inici ha estat inclòs com a personal essencial i fins i tot se li han marcat uns torns de matí i vesprada sense trellat i sense cap planificació perquè era més senzill i ràpid prendre eixa decisió que parar-se a organitzar sense fixar el compliment d’objectius ni res. Sembla que tot el personal de la conselleria de Sanitat estava en la primera línia de foc i en canvi, quan en la mesa sectorial de Sanitat s’acorden mesures de benefici per al personal estatutari que ha estat treballant per a combatre el COVID-19, no hi ha res per al personal de la mesa sectorial de Funció Pública.
Moltes companyes i molts companys han donat una resposta magnífica i la millor manera d’agrair el seu treball, ara que toca la reincorporació presencial a la feina, és treballar perquè el seu esforç siga perdurable.
Comtat i debatut l’administració té encara molt de treball per davant i ha de ser capaç de complir els objectius marcats pel retorn al funcionament dels serveis dins d’aquesta nova normalitat encara en les fases que queden per davant, d’aprendre del que hem fet bé i sobretot, del que hem fet malament, o directament no hem fet els últims dos mesos per tal d’assolir una nova administració pública que siga un motor de canvi, solidaritat i servei a la ciutadania valenciana.