Diputació de València
¿A QUÉ VENEN ELS POLITICS?
A arreglar els problemes de la ciutadania, dels treballadors i de la Institució, o a arreglar-se la vida?
A què venen els polítics a Diputació, a arreglar els problemes de la ciutadania, dels treballadors i de la Institució, o a arreglar-se la vida i, de pas, arreglar-li-la als “amiguetes”?
Ens preguntem perquè quan algú de veritat vol arreglar els problemes, busca gent experta en el tema de què es tracte. Busca professionals. Busca el millor.
Si et vols construir una casa, busques un bon arquitecte, un constructor de renom que tinga personal expert en construcció, lampisteria, electricitat… Tampoc sembla que ningú confiara la seua salut o els seus assumptes jurídics a qualsevol.
Però ací ara parlem de confiar, no els nostres assumptes jurídics o la construcció de la nostra casa a qualsevol, sinó el nostre país. El nostre futur. La nostra governabilitat.
Després de l'assumpte del Comissionat de la Dana, company de Diputació, fem un repàs no sols entre els polítics cridats a dirigir la Diputació (i que per tant tenen incidència directa en les nostres vides), sinó també entre aquells als qui estos busquen per a assessorar-se. La nostra sorpresa és absoluta: mentres que, per a exercir un lloc en qualsevol empresa, per molt insignificant que siga, els ciutadans del carrer estem obligats a estar en possessió d'una carrera, almenys un màster, dominar un idioma estranger, tindre una multitud de cursos d'especialització i, a més, experiència demostrable, als nostres polítics, aquells que estan cridats a dirigir la vida pública, no se'ls exigix absolutament res, i així poden ser uns desconeguts.
Tenim tant polítics com assessors que no tenen carrera, per descomptat que tampoc màster ni dominen cap idioma que no siga el de la pasta i els enredros: tenim alguns els mèrits dels quals (que sense cap pudor s'atrevixen a plasmar en un “currículum”) consistixen a ser retallador taurí, tindre una FP, “ser “assessor/a de moda”, agent de viatges, agent d'assegurances, tindre alguna assignatura de dret, ciències polítiques o qualsevol altra carrera (el que és que ni tan sols vas tindre la suficient capacitat per a superar una carrera que milers de ciutadans anònims superen cada any, però no obstant això et consideres preparat per a ser diputat i dirigir la nostra vida), tindre un profund “coneixement de la idiosincràsia dels festejos taurins i, especialment, dels 'bous al carrer”, ser membre d'una confraria o de l'AMPA del col·legi, haver estat vint anys venent cotxes, etc. En resum: tenim una classe política que, en molts casos, fa absoluta VERGONYA ALIENA.
D'altra banda: senyors polítics, per a assessorar un diputat de l'àrea de carreteres, per exemple, qui més capacitat que un tècnic que porta més de trenta anys en l'àrea, i que a més no té cap cost per a la diputació, ja que és un dels seus funcionaris? Quin millor assessor de Benestar Social que un tècnic que ha desenrotllat durant més de vint o trenta anys la seua carrera en esta àrea de la Diputació? Què sap un retallador taurí, una “assessora de moda” (una dependenta de tota la vida) o una agent de viatges, de carreteres, de benestar social o de qualsevol altra àrea de la diputació?
Quan nomenen a algú que no complix absolutament cap requisit per a poder dirigir o assessorar l'àrea per al qual se'l nomena, de veritat que ho fan amb l'ànim d'arreglar els nostres problemes, o amb l'ànim de col·locar-se i col·locar al amic, l'inútil que no sap fer l'O amb un canut, a l'amiga l'únic mèrit de la qual va ser traure “unes assignatures” de tal o tal altra carrera, perquè no li va donar per a més, però no obstant això la troben suficientment preparada per a ser diputada, a algú que no va passar d'FP però no obstant això se'l nomena diputat o a algú el major mèrit del qual és haver passat vint anys venent cotxes????? De veres que pensen que amb este bagatge algú pot pretendre estar suficientment preparat per a governar-nos???
La societat està plena de jóvens (i no tan jóvens) àmpliament preparats, que han d'anar-se fora a la recerca d'un treball decent, i AIXÒ és el vostés trien per a representar-nos o per a assessorar-se?
I si ens cenyim a la Diputació, en la qual cada un dels funcionaris hem hagut de passar un procés selectiu super exigent, processos en els quals per a 14, 35 o 46 places es presenten milers de persones super preparades i amb títols per a avorrir, resulta una burla que polítics sense currículum ni cap procés selectiu es crea amb capacitació i qualificació suficient per a dirigir el nostre treball i les nostres vides.
En un altre orde de coses, esta secció sindical ve observant, des que desembarcara la nova diputada de RRHH, que les taules de negociació han deixat de ser-ho: res més arribar la nova diputada de RRHH ja va deixar ben clar que, ni li agradava els tribunals per sorteig, ni que ningú que no siga nomenat per ella els seus presidents, entre altres coses. Des de la seua arribada, en les taules de negociació no s'ha escoltat una altra veu que no siga la seua: hui dia, no sols no escolta als sindicats, sinó que, ni tan sols sabem com sona la veu de la nova cap de RRHH. Amb ella va arribar la fi de la negociació: no ve a la taula per a negociar, sinó per a posar sobre la taula assumptes dels quals els sindicats hem tingut notícia a través dels mitjans de comunicació (també nova modalitat des que arribara la diputada), i amb la decisió presa.
En la penúltima taula se'ns va informar que es volia canviar de Mútua de treball, però que es negociaria en Mesa. En la següent MGN, i de la nit al dia, es posa sobre la taula el fet consumat, el canvi de mútua, al·legant, a més, motius enganyosos i incomplint tant els terminis com el requisit de demanar amb antelació opinió als representants dels treballadors, als quals la Mútua ha de prestar servici.
Les taules de negociació s'han convertit en l'escenari de les “actuacions en solitari” de la diputada de RRHH, en el seu teatre, i tant la cap de RRHH, com els sindicats i la resta de personal que a elles assistix, ens hem convertit en les seues “comparses”. Sra. Diputada, vist que no ens necessita, i atés que tenim molta faena, d'ara en avant pot fer les MGN soles.
I, finalment, pot una persona, que a més no té cap formació específica en matèria de RRHH, fer-se càrrec “en solitari” dels RRHH de la Diputació de València, quan ostenta també, entre altres responsabilitats, els càrrecs de diputada de Contractació, de Projectes Tècnics, de Carreteres, vicepresidenta de la Diputació i portaveu del Grup Municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Llíria? Quantes hores tenen els dies de la senyora diputada i quin temps pot dedicar a cada un d'estos càrrecs? Ens mereixem els funcionaris de tots els servicis afectats una quinta o sexta part d'una diputada?
Abans de vindre a posar orde en “casa” dels funcionaris, Srs. Polítics, comencen per posar orde i agranar la seua “casa”.
Normes d'ús