Plantem-los cara

Quant el govern es lleva la mascareta i comença a mostrar la veritable pell mitjançant una serie d’esdeveniments que no podem deixar correr, es necessari actuar de manera decisiva.

No per ser esperat, no deixa de ser sorprenent, el desenvolupament de les iniciatives legislatives anunciades pel gobern de PP-VOX. Es varen anunciar tres lleis especialment rellevants.

• Reforma de la llei d’educació que per molt que diguen que respecta el valencià es la sentencia de mort a les escoles i una passa endavant per tal de eliminar, suprimir i relegar la llengua pròpia al nostre país.

• Reforma de la agencia anti frau, que dit d’aixo, entre bombers no es xafen la manega.
Amb aquesta mesura es lleven competències per a investigar els casos de corrupció política a una entitat que s’ha caracteritzat pel seu atac contra aquesta pràctica en la que el pp no deixa de ser expert, vists els esdeveniments dels ultims 20 anys ací al País Valencià. Contemplem bocabadats els fets a la Comunitat de Madrid, far i guia d’aquest govern, així doncs entenem el pas d’aquest govern, que no vulga que hi haja un organisme autonom que puga fiscalitzar les seues accions corruptes.

• Reforma de la llei de memòria històrica, creant una llei de «concordia» igualant a victimes i botxis, intentant soterrar la memòria dels milers de víctimes del colp d’estat dut a terme pel general Franco.

Amb aquestes propostes de lleis que deixen pales les intencions per als propers 4 anys de legislatura, no poden fer mes que denunciar-les i oposar-nos radicalment contra elles.

Amb aquest panorama necessitem que tant el proper 28 d’abril i el proper 1 de maig omplim els carrers i els diguem que si van per ahí es trobaran amb una gran part de la societat contra aquestes polítiques, diguent NO.



Primer van venir a cercar als comunistes i no vaig dir res perquè jo no era comunista.
Després van venir pels jueus i no vaig dir res perquè jo no era jueu.
Després van venir pels sindicalistes i no vaig dir res perquè jo no era sindicalista.
Després van venir pels catòlics i no vaig dir res perquè jo era protestant.
Després van venir per mi però, per a llavors, ja no quedava ningú que diguera res.


PLANTEM-LOS CARA