Condicions laborals
Dones
Drets
Funció pública

Fragilitat femenina

Ara fa un parell de setmanes, amb tota la fanfàrria mediàtica que es mereixen les grans ocasions, la Consellera Bravo va anunciar una actuació històrica per a acabar amb la discriminació retributiva que pateixen les treballadores públiques. Trista i dissortadament, en anar al cos de la notícia, trobem més ombres que llum, i més estètica que no ètica, en un posicionament polític ubicat de ple en els postulats del patriarcat paternalista.

Parlar de fragilitat femenina no és parlar de les dones, sinó dels seus drets. Uns drets humans tan vulnerables i tan fràgils que, tot i que mai  no se’ls ha regalat res, estan condemnades a defensar-los cíclicament i, a més, per tota l’eternitat.
Parlar de fragilitat femenina no és parlar de les dones, sinó dels seus drets. Uns drets humans tan vulnerables i tan fràgils que, tot i que mai no se’ls ha regalat res, estan condemnades a defensar-los cíclicament i, a més, per tota l’eternitat.
01 / 02 / 2018 | Intersindical

Malauradament, ja no ens ha sorprès el fet que la premsa matinal s’haja convertit en el principal vehicle de informació institucional, si més no per a la nostra organització sindical, el que ens ha sorprès, i molt, és el menyspreu indignant dels esforços col·lectius per a avançar cap a la igualtat efectiva entre dones i homes, i la frivolitat amb què es banalitza el patiment de les nostres companyes.
Puix tot i reconèixer una escletxa salarial negada sistemàticament fins a fa ben poc, ara per ara no hem vist l’anunci de cap mesura per a combatre-la sinó tot el contrari. Perquè proposar un augment generalitzat de les jornades de treball en cap cas es pot considerar un increment retributiu, simplement es treballen més hores i, per molt estrafolari que els puga parèixer a les nostres governants pel fet de tractar-se de dones treballadores, aquestes hores s’han de retribuir.
En realitat, l’increment de jornada que es proposa, accentua les diferencies retributives vinculades al complement més lligat a la feminitat dels llocs, l’específic, i a més, en augmentar les dificultats per a conciliar les responsabilitats laborals amb les personals i familiars, va a contribuir seriosament a devaluar les condicions de treball d’aquestes treballadores.
Però no sols això, en repassar les xifres que ens ofereix la premsa –hem de tornar a lamentar no disposar de cap altra font d’informació sobre unes dades que funció pública reconeix haver elaborat-, trobem especialment significatiu que de les 1500 treballadores que es beneficiaran d’aquesta suposada millora, poc més de 1300 són educadores d’educació infantil i educació especial, dos col·lectius laborals en lluita des de fa més d’una dècada contra unes jornades “semi-esclavistes” imposades al marge i en contra de la normativa vigent.
Ara, aquesta pirueta argumental, executada sobre unes jornades superiors a les quaranta hores que es venen imposant sistemàticament a un personal classificat i retribuït per 36 hores i quinze minuts setmanals. pretén maquillar una situació abusiva en la qual es nega a les treballadores una pausa digna per a dinar tan sols per a continuar cedint-les d’amagat a les empreses privades que gestionen els menjadors escolars i les activitats extraescolars.
Tanmateix, aquesta proposta d'incrementar la jornada a un personal que ja suporta unes jornades hipertròfiques, conviu amb una desídia total davant la situació d'explotació que pateixen des de fa ja massa anys unes treballadores classificades, i retribuïdes, en un cos el requisit del qual es inferior al que hagueren d'acreditar per a accedir al seu lloc de treball. Una situació indigna i impròpia d'una administració pública davant la qual si cal una actuació urgent contra la discriminació salarial.
La mateixa situació de vulnerabilitat extrema que hem exemplificat s’estén per la totalitat de col·lectius laborals feminitzats de l’administració del Consell, com ara treballadores socials, auxiliars d’infermeria, netejadores, assistents socials... Totes elles marcades amb l’estigma de la precarietat.
Intersindical Valenciana considera que les actuacions anunciades constitueixen la culminació perversa de la política de retallades de personal aplicada sistemàticament durant anteriors legislatures. Per a nosaltres, en cap cas resulta justificable una actuació orientada a pal·liar els efectes del dèficit de personal augmentant la jornada de les treballadores i treballadors.
Ara i abans, el sindicat ha reivindicat insistentment la recuperació de la jornada de 35 hores - establerta amb una distribució asimètrica durant el període 2008/2012- com a instrument imprescindible per a fer efectives bona part de les mesures de conciliació amb què ens hem donat i, a més, per a possibilitar les polítiques de creació de llocs de treball que han de garantir els serveis essencials que la ciutadania valenciana reclama i es mereix.
Amb un desencís immens, hem de concloure que en parlar de fragilitat femenina no sols parlem dels drets de les dones, sinó també de com és de fràgil i vulnerable el compromís dels càrrecs polítics que els haurien de protegir i garantir