Una administració digna del TBO

---

L'administració és Surrealista i la seua gestió és totalment ineficaç.

La realitat que viu el col·lectiu de personal educador d'educació especial (EEE) és de pel·lícula de Berlanga.
El pròxim dia 18 de novembre estan convocats els aspirants a la realització de l'examen derivat del procés selectiu 13/23, i moltes d'aquestes persones s'han presentat a eixa i a l'anterior convocatòria que està pendent de resoldre donant-se la paradoxa que aquests aspirants podrien obtindre fins a dues places de dos processos que han acabat per ser concurrents en el temps per la falta de resolució de l’anterior.

En aquest sentit, de la convocatòria de 57/18, encara estan pendents d'adjudicar plaça a unes poques persones (en concret falten 6 persones per prendre possessió i 5 més esperant el nomenament) i la fase de concurs de la convocatòria 22/19 està encara està sense resoldre (50 places en torn lliure més les que se sumaran de promoció interna).

Les companyes estan indignades, cremades i amb raó. L'administració, després d'un llarg període de temps, quasi 10 anys, de no realitzar convocatòries al cos, ha convocat de manera consecutiva 3 convocatòries que s'han solapat i que lluny de ser empàtica amb els aspirants els ha embarcats en una espiral de la qual és difícil eixir sa i estalvi. Només podríem justificar està situació per un afany recaptatori de la GVA.

La gestió eficaç i eficient a la qual al·ludeix la llei de funció pública o el dret a l'agilitat en els processos selectius brilla per la seua absència.
Es donarà el cas que s’esté valorant a persones que ja haurien de ser funcionaris de carrera. Una pèrdua de temps i despesa en recursos materials i humans, el servei de provisió i selecció saturat de manera innecessària. No ho entenem.

Però aquesta situació no és només en la categoria d’EEE, ha passat i passa en totes les categories i cossos que integren la funció pública. La gestió de la funció pública és una bomba de rellotgeria, que lluny d'acabar amb la temporalitat està o estarà prop de perpetuar-la.

Després d'insistir de manera reiterada en tots els fòrums, presentar els escrits de queixa pertinents de manera contundent perquè isquera la llista provisional que poc mes o menys aclariria la situació de molts aspirants, sense obtindre cap resposta per l'administració, ens comuniquen que aquesta informació no estarà publicada abans de la pròxima convocatòria del 18 de novembre. Un despropòsit i una falta de consideració sobre les persones aspirants.

En definitiva, les persones perceben l'accés a la funció pública com una festa de convocatòries. Veuen que no s'aclareix la situació de les anteriors que estan fins i tot per finalitzar, han de continuar estudiant perquè han de continuar participant en les convocatòries posteriors amb l'angoixa i la decepció de no saber si ja han superat les proves d'algun procés anterior. "És una impotència enorme que no sabem com expressar ni on queixar-nos" és la clau de la major part de les persones afectades per aquests processos.

Per si no fos prou, el personal educador depén de la Conselleria d'Educació. I allí la cosa tampoc pinta massa bé. Ahir ens varen informar que no queda pressupost per a cobrir les substitucions i llocs sense ocupar en els centres educatius del personal PAE. S'ha sol·licitat ampliació de pressupost, però de moment, mentre no s'aprove no hi ha substitucions possibles encara que siga prioritària l'atenció educativa del personal més vulnerable del sistema educatiu. Aquesta notícia, quan la majoria dels centres estan esperant a alguna persona amb urgència perquè tenen llocs per cobrir per a poder atendre l'alumnat, augmenta la incertesa i dificulta el funcionament d'un servei essencial per a les famílies i l'alumnat.

Quina serà la resposta a les famílies? Existeix alternativa per a aquest alumnat que tant necessita del personal educador? És que el col·lectiu no és prou essencial? I la gestió

No sabem fins on arribarem i això ens preocupa.