De la Comimed i les interpretacions subjectives


28 / 05 / 2020 | Intersindical

Després de la signatura dels pactes de millora del personal educador tant del d'educació especial com el d'infantil, s'ha aclarit de gran manera el tema de l'atenció fora de l'horari lectiu, o això ens crèiem.
Un article de Rubén Moreno Martín

És cert que en general als centres s'ha notat la millora en les condicions,hem deixat de ser considerats com a monitors d’escola, personal assistencial i aliè als equips educatius, per a començar a formar part d'aquests.

Això ens ha costat suor i moltes llàgrimes i en algú que altre cas enssegueix costant lluitar pel que per llei ens toca. Continuem trobant-nos amb direccions de centre que o no volen, no saben o no volen saber, com incloure a aquest personal en els equips dedicats a la inclusió, Quina paradoixa, veritat?.

Això podria ser fins i tot normal, no tothom s'adapta bé als canvis, vénen d'una concepció de l'educació massa classista on si el mestre ho era tot i no hi havia a l’aula ningú més amb autoritat que ells. Això ha d'evolucionar, canviar la manera de veure l'educació; perquè al bell mig del segle XXI, ja no es poden defensar aquests postulats, l'educació està canviant i avancem cap a un model més inclusiu, i millor amb la transversalitat de l’actuació educativa com a model.

El que no té sentit és que davant d'aquestes actituds, aquesta insubmissió normativa per part d'unes direccions que s'oposen a aplicar un pacte signat per totes les parts implicades en la negociació i d’aplicació directa, amb una normativa d'inclusió educativa que deixa ben clar el paper del personal educador, que reconeix per fi, la participació activa i directa en les dinàmiques del centre, l'administració aplique criteris restrictius de la norma i que van en contra de l'esperit del pacte i de la normativa d'inclusió. Hem d'estar inclosos als claustre i han d'escoltar el que hem de dir sobre l'alumnat que atenem del qual som la referència constant durant els anys que estan escolaritzats. A més a més, no entenem l’aplicació dels criteris que prioritzen l’ús del personal educador com a monitors de menjador i es retalle el temps de coordinació per tal d'assegurar que seguim als menjadors escolars fent funcions de monitor i vigilant. El fet de ser allí dins tot l’horari del menjador, no és per a fer un seguiment dels alumnes, és per a fer vigilància, una funció que no es educativa.

Per a posar la guinda al pastís, aquestes interpretacions del pacte, compten amb el suport d'una part dels representants dels treballadors, l’enemic dins de casa, que veuen correcte que al personal se li retalle temps del seu descans establert de coordinació o de menjar, amb la condició de tenir contenta a l'administració. Veure per a creure.

Comptat i debatut, des d'aquesta organització sindical sempre hem treballat per aconseguir millores per al personal i ens hem oposat per activa i per passiva a aquesta interpretació partidista del pacte per la qual cosa hem demanat la inclusió en l'ordre del dia de la pròxima reunió de la comissió de seguiment dels pactes. Considerem necessari aclarir d'una vegada per sempre els criteris que empra la comimed per a aprovar les discrepàncies que sorgeixen sobre els horaris. S’ha de prioritzar i respectar tot el temps coincident de coordinació i així garantir el funcionament indisciplinar al 100% dels equips educatius i que aquest temps no siga realment subsidiari del seguiment del mejador, encobrint una vigilància del menjador. D’aquesta manera es garantiria l'accés a la formació del personal als centres en tots els casos i s’avançaria en la inclusió de l'alumnat, ja que no hi ha inclusió si hi ha personal que el representa i no es trova inclòs al centre.