La inclusió educativa necessita recursos estables

La incorporació de terapeutes ocupacionals als centres educatius suposasria un avanç important. La seua intervenció contribueirà a millorar la participació, l’autonomia i l’accés a l’entorn escolar de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Per això, ara que finalitzen els programes de caràcter temporal que van permetre la creació d’estes places, resulta necessari convertir-les en llocs estructurals i estables.

No es tracta únicament d’evitar situacions de temporalitat laboral. Es tracta, sobretot, d’assegurar una resposta continuada i de qualitat a les necessitats sociosanitàries presents als centres educatius. La continuïtat dels professionals és una garantia per a les famílies, per als equips docents i, especialment, per a l’alumnat.

A més, és necessari ampliar el nombre de terapeutes ocupacionals dins de les Unitats Especialitzades d’Orientació (UEO) per a donar una resposta adequada a l’alumnat escolaritzat en centres ordinaris. Una escola inclusiva requereix professionals capaços d’identificar barreres, promoure la participació i adaptar els entorns perquè tots els xiquets i xiquetes puguen aprendre i desenvolupar-se en igualtat d’oportunitats.

Igualment, és fonamental incorporar la figura de la Teràpia Ocupacional a les aules UECO i als Centres d’Educació Especial, garantint almenys un professional per centre. Només així es podrà assegurar una avaluació adequada, una intervenció especialitzada i una coordinació eficaç dins del mateix context educatiu.

També és necessari facilitar l’activació directa dels serveis de Teràpia Ocupacional per part dels centres educatius quan detecten necessitats relacionades amb el rendiment ocupacional, l’accessibilitat o la participació de l’alumnat. La dependència de múltiples valoracions intermèdies pot retardar o fins i tot impedir que moltes necessitats arriben a ser detectades i ateses per la figura professional més adequada.

De la mateixa manera, cal reconèixer i autoritzar les terapeutes ocupacionals perquè puguen realitzar les avaluacions específiques pròpies de la seua competència directament als centres educatius. Esta proximitat permet una millor comprensió de les necessitats de l’alumnat i una intervenció més ajustada a la realitat quotidiana de cada escola.

No és una reivindicació nova. El passat 6 de juny, l’Associació de Directors de Centres d’Educació Especial ja va reclamar públicament una resposta a la singularitat dels seus centres i va assenyalar expressament la necessitat d’incorporar la figura del terapeuta ocupacional com a professional de suport imprescindible.

Ara és el moment de passar de les paraules als fets. La inclusió educativa requereix voluntat política, però també recursos estables. Convertir estes places en estructurals seria una mostra clara del compromís de l’Administració amb l’alumnat més vulnerable del sistema educatiu.

Perquè la inclusió no és només un objectiu. És un dret. I els drets només es garanteixen quan existeixen els recursos necessaris per a fer-los realitat.

Laura Pellón Bernardino
Terapeuta Ocupacional i Educadora d’Educació Especial