Sánchez, el Teletreball i les dues velocitats de Bravo.

Mentre el president del govern Pedro Sánchez al debat de l’estat de la nació demanava entre d’altres mesures per combatre la situació actual, impulsar el teletreball, la consellera Bravo no posa tots els mitjans al seu abast per a implementar de manera eficient els programes de treball no presencial per al personal de la Generalitat Valenciana. Així, estem veient com s’ha conformat una administració de dues velocitats arran aquest dret funcionarial validat a les Corts. Segons l’empatia del titular del departament, el programa corresponent a cada Conselleria maneja un ritme o un altre. En aquest sentit, des d’Intersindical Valenciana-Stas ens sembla un fet greu i molt preocupant, atès que es crea un greuge comparatiu entre treballadors i treballadores, a més d’una dinàmica asimètrica i disfuncional. El dret es converteix en un privilegi si el funcionari té la sort de tindre la plaça en segons quines Conselleries i/o Organismes. En abril de 2021 i arran de la pandèmia, es va publicar el decret de teletreball que regula aquesta modalitat de treball per al personal empleat públic de l’Administració de la Generalitat. Des de la publicació del decret s’han presentat i aprovat diversos programes de teletreball en conselleries i organismes com Economia, Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat Labora o l’Agència Tributària, entre d’altres. Mentre que hi ha un silenci velat sobre els programes en altres departaments, com per exemple les Conselleries de Sanitat o Justícia on és un secret a veus que el dret al treball no presencial és un tema tabú i no està ben vist parlar d’ell dins dels departaments. A més a més, en la Comissió de seguiment del teletreball no s’han donat les explicacions talcom cal segons el que s’estableix a la norma de per què no s’han posat en marxa els programes en les diferents Conselleries. En molts dels casos no hem rebut cap justificació del motiu del retard i en altres són explicacions indefinides per tal de guanyar temps i justificar la poca assertivitat respecte al dret del teletreball. En altre ordre de coses, quines son les raons per a no posar en marxa els diferents programes que tan essencials en temps de pandèmia? Per què no avançar-se a un possible repunt dels casos com ja es preveu en altres zones geogràfiques? Per què no lluitar contra la carbonització de la societat minimitzant la mobilitat del funcionariat? Per què no aplicar mesures com el teletreball amb l’objectiu de minimitzar l’impacte de l’escalada inflacionista dels preus com bé argumenta el President Sánchez? Comptat i debatut, la consellera Bravo no creu en aquesta modalitat i va ser de les primeres a reclamar la presencialitat del personal empleat públic sota el seu parany, no obstant això, una administració del segle XXI no ha d’apostar per la presencialitat pròpia de temps passats. L’era digital i les noves tecnologies han vingut per a quedar-se i l’administració electrònica no pot fer-se efectiva quan els medis públics refermen totalment el contrari. Rafael Soler Peñalver permanent d’Intersindical Valenciana-STAS.