Condicions laborals

Funció pública

Mobilitzacions

Dos models de gestió pública: urgència opaca o planificació transparent?

---

Un centre d’emergència de cost desorbitat i gestió opaca.

Diverses organitzacions i col·lectius socials han denunciat públicament la ineficiència i l’opacitat amb què la Generalitat Valenciana està gestionant l’obertura del nou centre d’emergència per a menors migrants a Muro d’Alcoi.

Segons va informar la pròpia vicepresidenta i consellera de Serveis Socials, Susana Camarero, aquest centre —amb només 60 places— ha estat adjudicat per tres mesos amb un import total de 855.000 euros. Això suposa un cost superior als 14.000 euros per plaça en un període molt breu, una xifra que ha despertat greus dubtes sobre l’eficiència i la gestió dels recursos públics.

El més sorprenent és que, segons declaracions de la mateixa consellera, “l’alberg estava perfectament preparat” i ha requerit “molt poca atenció o recursos” per a posar-lo en funcionament. Si realment les instal·lacions ja comptaven amb les condicions necessàries, la pregunta és inevitable: on s’estan invertint els quasi nou-cents mil euros adjudicats?

Aquest cas exemplifica un model de gestió improvisat, basat en l’emergència i sense garanties suficients de control o transparència. Mentrestant, altres centres d’atenció a menors i serveis socials de la Comunitat continuen patint mancances de personal, recursos i infraestructures.

Des de la ciutadania i les organitzacions socials s’exigeix un desglossament detallat de la despesa, la identificació de les empreses adjudicatàries i una explicació clara de com s’han pres les decisions. Els diners públics no poden ser una carta blanca, ni l’emergència una excusa per al descontrol.

Un projecte planificat i amb objectius clars: el cas del centre Sant Nicolau de Bari

En contrast, el projecte de reforma integral del centre de Recepció d’Alacant, situat al carrer Primitivo Pérez mostra un enfocament molt diferent i justificat que comparativament dona servei 23 places oficials actuals, (en l’actualitat el centre està saturat amb vora 40 xiquetes i xiquets i adolescents) adaptant les instal·lacions per a crear unitats de convivència més humanes i funcionals, on els usuaris tutelats per la Generalitat, puguen viure en un entorn més pròxim i acollidor.

Aquest projecte, amb un pressupost de 2.861.894,08 euros (impostos inclosos) i un termini d’execució de 14 mesos, té com a objectiu reordenar els espais i millorar les condicions d’acolliment dels xiquets i xiquetes i adolescents. Una obra de caràcter major.

Les obres preveuen mantenir les “23 places oficials” actuals, però adaptant les instal·lacions.

A diferència del cas de Muro d’Alcoi, ací hi ha una planificació prèvia, una memòria de projecte i una justificació clara de la inversió. L’actuació respon a una millora estructural a llarg termini, no a una resposta improvisada o a un contracte d’emergència. És inadmissible que, sota el pretext d’una situació d’emergència, es justifiquen quantitats tan elevades sense un control rigorós ni una explicació clara.

L’atenció als xiquets i xiquetes i adolescents i tutelats és una responsabilitat humanitària i social de primer ordre, però també ha de ser un model de transparència i bona gestió.

L’administració pública té el deure no sols de protegir, sinó també de rendir comptes sobre com utilitza els recursos de tota la ciutadania.
Casos com el de Muro d’Alcoi posen de manifest la necessitat urgent d’implantar mecanismes de control, transparència i supervisió ciutadana. No es tracta de negar la urgència de les situacions socials, sinó d’assegurar que cap decisió adoptada sota aquesta etiqueta acabe convertint-se en una porta oberta a l’opacitat i al malbaratament.

Els diners públics no són una carta blanca: són una responsabilitat compartida que exigeix planificació, transparència i rendició de comptes.