LA CONSELLERIA TORNA A DEIXAR DE COSTAT A LES EDUCADORES.

Com desfer un projecte que ampliava l’oferta educativa pública i gratuïta per al sempre oblidat 1er cicle d’Educació Infantil de cara a les eleccions.

No era la millor opció, però al menys ampliava l’oferta educativa publica i gratuïta, perquè ara es vol anar enrere? Les decisions polítiques mai les entendrem. El projecte experimental d’oferta de places publiques i gratuïtes de dos anys, amb qualitat educativa, parella pedagògica i ràtio de 18 alumnes, es tuneja per a arribar a més alumnat amb el mateix personal a càrrec del servei.

D’altra banda tampoc podem deixar de costat les escoletes existents, amb ratios d’alumnat prou més alts que a les aules experimentals i que per greuge comparatiu s’haurien d’igualar o augmentar el personal. No es pot continuar amb una ratio de 20 alumnes per personal d’atenció educativa si volem una educació de qualitat en igualtat de condicions per a totes les xiquetes i xiquets inclosos en aquesta etapa d’escolarització.

Ara per ara i de cara al nou curs, amb l’excusa de la eficiència material s’està negociant a la mesa d’educació i funció pública les plantilles del personal dels centres d’educació infantil de forma conjunta amb els centres de segon cicle i primària amb rebaixes de personal.
La proposta de l’administració es deixar un educador o educadora cada dos aules , en lloc de baixar la ratio de les escoles infantils i augmentar el suport personal en aquestes. Aquesta opció passa per baixar l’atenció, la seguretat i la qualitat educativa decantant-se més per la vesant més assistencial, més pròpia d’una època anterior en comptes d’avançar cap a una intervenció més educativa i integradora. El problema radica en que l’administració vol continuar amb aquest projecte però reduint el personal que l’integra, carregant-se l’idea inicial de la parella educativa que es la que justificava la posada en marxa d’aquest projecte experimental perquè ja existien les escoletes. Amb aquesta argumentació posem en dubte la finalitat d’aquesta iniciativa. Podria l’administració millorar les condicions de les aules de dos anys als CEIP? Es la proposta d’una educadora per cada dos aules la millor resposta de l’administració per a millorar el que va nàixer com a projecte experimental? Ho dubtem molt. Es passarà d’una intervenció educativa primerenca, pública i gratuïta en el sentit que marca la UNESCO o les lleis que reconeixen aquesta etapa educativa a un asistencialisme sense objectius concrets per falta de mitjans personals.

Sembla que la administració argumenta que els pressupostos no donen per a més, però aquest argument no el podem comprar. La UE ens ha lliurat prou diners amb els fons Next Generation en virtut de la Resolución de 28 de diciembre de 2022, de la Secretaría de Estado de Educación, por la que se publica el Acuerdo de la Conferencia Sectorial de Educación de 13 de diciembre de 2022, por el que se aprueba la propuesta de distribución territorial y los criterios de reparto de los créditos gestionados por Comunidades Autónomas destinados al Programa de impulso de escolarización en el primer ciclo de educación infantil, prioritariamente para niñas y niños de 1 y 2 años, con nuevas plazas de titularidad pública, en el ejercicio presupuestario 2022, en el marco del componente 21 "modernización y digitalización del sistema educativo, incluida la educación temprana de 0-3 años" del Mecanismo de Recuperación y Resiliencia... per mantindre la parella educativa a l’actual oferta educativa.

De la mateixa manera convé assenyalar que en l’ampliació actual de l’oferta d’aules de 0-3anys s’hauria de dotar tant de mitjans materials com del personal necessari, segons el model inicial, amb parella educativa per arribar no a més gent però si amb un objectiu educatiu. No hi ha cap alternativa possible per a reduir el personal. La qualitat no es negociable per raons econòmiques.
La negociació de la plantilla de les escoles infantils no passa per fer un pegat. S’ha de negociar les ratios de les aules per a continuar com a mínim amb el model existent.


Estem parlant de l’alumnat mes important i vulnerable del sistema educatiu, les lleis o l’agenda UNICEF ho tenen clar.

No són borreguets en un barracó per a passar l’estona, es la primera intervenció educativa d’unes personetes en desenvolupament.