PRESIDÈNCIA I ELS PROGRAMES DE TREBALL NO PRESENCIAL (II)

Vora quasi tres mesos ha tardat el sotssecretari en contestar a l’escrit remés per part del personal funcionari adscrit a Presidència i Intersindical Valenciana arran de l’aplicació del treball no presencial en l’àmbit de l’activitat de la Presidència de la Generalitat. En ell, es torna una vegada més a fer menció que cal una «anàlisi exhaustiva que comprenga els llocs de treball susceptibles de ser exercits sota aquesta modalitat» i que «s’ha traslladat a la unitat administrativa corresponent que, tan prompte com siga possible s’inicien les actuacions necessàries per a l'elaboració dels programes de teletreball».

En aquest sentit, tot i que des de Intersindical Valenciana-STAS percebem de manera positiva les últimes afirmacions de l’escrit que versen sobre les actuacions per a l'elaboració dels programes mencionats de treball no presencial, ens sembla que estan fora del «temps de descompte» les excuses reiterades al llarg de molts mesos de «l'anàlisi exhaustiva». És allò que es diu en el llenguatge col·loquial «excuses de mal pagador».

Des de la nostra formació sindical considerem un fracàs propi de l’administració, que quasi esgotada la legislatura del Botànic II, tant els centres de treball adscrits a Presidència com altres departaments de la Generalitat, continuen de manera sistemàtica en un retard arran l’aplicació del Decret 49/2021 del Consell que regula el teletreball en l’administració de la Generalitat.

Així mateix, continuem reivindicant l’agilització dels programes de teletreball en tots els àmbits de la Generalitat on es pateix un clar retard i lamentem en bona mesura l’administració de dues velocitats que s’ha configurat amb els greuge comparatiu corresponent entre treballadors i treballadores dels diferents departaments de la GVA..

Finalment, des d’Intersindical Valenciana-STAS seguirem compromesos amb aquest dret del personal que hi treballa a la GVA i lluitarem per fer possible una administració electrònica i de les tecnologies de la informació al bell mig del segle XXI, d’una única velocitat, en allò que fa referència a l’aplicació del Decret que regula la modalitat de treball no presencial.
Ni la falta de material ni la dificultat per fer un estudi exhaustiu dels llocs susceptibles de desenvolupar el teletreball poden ser raons suficients per retardar l’aplicació d’una norma que desenvolupa un dret de les treballadores i treballadors reconegut per la llei. L’administració ha de remoure els obstacles que n’impedisquen o dificulten la plenitud i el gaudi dels drets reconeguts per avançar cap a una societat del coneixement i una administració compromesa amb els drets de les persones i les noves tecnologies.