Proposta per a l’esborrany de planificació plurianual del Pla estratègic de recursos humans GVA.

Respecte a la proposta de les necessitats futures de personal per a la GVA, la proposta d’Intersindical Valenciana es centra als àmbits sociosanitari, serveis de prevenció i emergències i de manera transversal en la DGTIC amb un reforç de professionals de la BIG DATA que faciliten els processos i tràmits tant per a la ciutadania com per al personal que presta serveis per a la GVA. Amb les actuals característiques socioproductives i econòmiques del País Valencià, és de gran importància efectuar una oferta actualitzada, flexible i especialitzada .

Volem posar en valor als professional sorgits de les formacions professionals arran dels cicles formatius de grau superiors que en aquest sentit donarien resposta a una doble necessitat : per una banda, un personal format, especialitzat i actualitzat i d’altra banda un professional de caire tècnic a mig camí entre un tècnic i el personal generalista.

Respecte al personal informàtic de la DGTIC que tant necessari veiem reforçar si es preten avançar cap a una administració electrònica, hem de traslladar la preocupació de que la classificació econòmica siga insuficientment atractiva per a atraure a aquest personal. Si les empreses privades no troben personal qualificat per a desenvolupar aquestes funciones l’administració amb unes retribucions econòmiques poc atractives pot quedar-se amb una oferta sense cobrir.

Pel que fa a l’àrea d’administració general, es necessari donar una volta en primer lloc a la formació d’entrada. Considerem prioritari un itinerari formatiu en les àrees principals de l'administració pública abans d’entrar a prestar serveis al llocs. L’ideal, entenem, es fer una formació d’entrada en competències per funcions i llocs encara que entenem molt complicat, així doncs, una formació general bàsica per a facilitar l’adaptació del personal a un nombre alt de llocs i competències de la manera que es fa per al personal del curs pilot. Aquesta formació que després hauria de ser més específica per itineraris professionals permetria la mobilitat del personal i l’adaptació i reduiria la substitució traumàtica i la manca de transferència de coneixement entre el personal de relleu i el de nova entrada. Els cicles formatius de grau superior en administració i gestió poden aportar unes competències que actualment no s’estan valorant per a l’accés a la funció pública i que son fonamentals per a una modernització de l’administració. L’administració ha de ser valenta en l’aposta pel seu personal i avançar-se a les necessitats futures si no vol quedar-se en una administració del segle XIX com passa ara. Hem de passar del paper a la digitalització de manera decidida.

En relació amb l'àmbit de l’acció social que considerem prioritari, es fonamental reforçar la plantilla d’aquesta àrea que per l’embelliment de la població, els moviments migratoris i l’actual dinàmica econòmica ha fet augmentar el nombre de persones demandants d’aquest serveis que cada vegada necessita més d’equips multidisciplinaris i del treball de conjunt. Es necessita un treball en xarxa amb informació compartida i integradora per a funcionar en equip de la manera que es funciona en les oficines d’atenció a les víctimes, amb un servei globalitzat i interconnectat. Els equips d’intervenció social multidisciplinaris necessiten primer d’una clarificació i divisió de funcions que no solape el treball de les persones i després una especialització en la intervenció però amb una visió global del servei en coordinació amb altres àrees.

En el mateix sentit, la intervenció educativa actual passa per una especialització del personal al grup B. D’aquesta manera es donaria un valor afegit i professional a un cos que actualment es tracta d’arraconar com d'assistencial pur i dur, i al que se li dotaria d’una nova dimensió més tècnica i i una acció més educativa i formativa.

En l’àmbit de l'administració especial, es necessita reforçar la especialització de l’accés i no obrir llocs a altres cossos d'administració general per a reforçar l'especialització de funcions que va demandar el servei públic en el moment de la seua creació i no canviar-se per a adaptar-se a necessitats concretes de personal.
Per a l’accés a la funció pública, reivindiquem un tercer torn que combine la oposició i el concurs per a posar en valor l’experiència en l’administració, a mig camí entre el torn lliure que no valora cap experiència ni formació adient i el torn de promoció interna restringit al personal funcionari de carrera.

En relació a l’àmbit de la prevenció de riscos llaborals propis de la generalitat que per llei estableix unes obligacions, volem recordar que s'està incomplint amb les hores assignades per al personal depenent de l’administració del Consell. Així es necessari dotar amb més professionals a les Unitats Bàsiques de cada una de les especialitats de medicina del treball i Infermeria del treball. Tot això en compliment de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos laborals i el Real Decret 39/1997 pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, aplicant les ràtios recollides al Real Decreto 843/2011.

En altre àmbit que considerem prioritària la planificació es el de les emergències. L’actual canvi climàtic i desenvolupament de la població fa que les catàstrofes naturals siguen més corrents i menys estacionals i es desenvolupen amb més virulència, la qual cosa fa que incidisquen en un nombre major de població. Per aquesta raó, es necessari reforçar no sols aquest serveis amb professionals que puguen donar resposta, sinó també un servei de post emergència que puga gestionar la tornada a la normalitat una vegada donada la resposta immediata a la emergència. El personal que gestione les ajudes i canalitze els recursos una vegada es fa la primera intervenció i que donaria un valor afegit al servei . A mes a mes es necessari reforçar el personal que gestiona les infraestructures d’emergències per a un eficient ús dels recursos públics tal com enginyers, arquitectes.... I com no una formació en emergències per al personal qualificat i no qualificat, com d’administració general que col·labora en aquests serveis i que necessita d’una formació específica per personal qualificat. En aquest sentit l’IVASPE està sobrepassat i necessita de mes personal formador.

Per últim, amb l’actual ordenació de l’ensenyament, veiem necessari una adaptació a la nova realitat i adaptar l’estructura de l’administració a les noves realitat, simplificant les categories intermèdies que no diferencien quant a penes entre funcions i adaptar-se a les noves titulacions.