Compromeses en un procés de mobilització progressiva, passat 6 d’octubre, les Plataformes d’Alacant i València convocaren el personal educador i fisioterapeuta dels centres educatius a concentrar-se en les tres capitals de província. Intersindical valenciana ha exigit la convocatòria urgent de la Mesa Tècnica.
Atrapades des de fa dècades en un procés de precarització continuada de les seues condicions de treball, les treballadores i treballadors havien posat totes les seues esperances en un canvi de govern, i de gestors de la nostra paleolítica i benvolguda administració pública valenciana, del qual no han rebut res de nou, llevat d’una desesperança nova i un increment de les pressions fins al punt d’estendre una pandèmia que ha convertit l’estrès laboral en la patologia més habitual d’aquest personal. Tot i això, valentes i compromeses, la seua lluita s’ha erigit en el clam de resistència d’una educació infantil de la qual el País Valencià en un temps va ser l’avantguarda i d’una escola inclusiva per a totes i tots, fins i tot per a les educadores, educadors i fisioterapeutes.
Amb aquestes concentracions volien enviar un missatge contundent a les conselleries amb competents A hores d’ara, aquests col·lectius, als quals més del 96% són dones i més d’un 50% interines, s’han convertit en el paradigma de la feminització laboral en acumular totes les vulnerabilitats possibles en l’ocupació pública. Per a explicar-ho ras i curt cal dir que parlem de col·lectius tractats en femení per l’administració, o el que és el mateix, maltractats, però al mateix temps construïts en femení i, per això mateix, molt ben parits en tots els àmbits: personal, professional i pedagògic.