Criar, cuidar, cosir, netejar, cuinar i planxar
El “mantra” ressonava en els nostres caps quan érem xiquetes. Aquells retallables eren fascinants, passàvem hores tallant mentre les nostres mares planxaven. Un meravellós invent que ens permetia imaginar-nos en altres rols. Lamentablement les plantilles no deixaven lloc a dubtes i el futur ens seguia vinculant a exercir tasques domèstiques, a criar criatures precioses i a tenir cura dels nostres majors.
“Ens adonem de la importància de la nostra veu quan som silenciades”.
Malala Yousafzai
La indústria del retallable, veient que el negoci podria expandir-se, va trobar un aliat en els oficis. I a la taula es van incorporar els nostres germans. En la mateixa vesprada, eren capaços de convertir-se en bombers, policies, futbolistes o detectius. Nosaltres no tardariem a descobrir que aquelles figures eren de la mateixa grandària que les nostres i vam començar a alterar l'ordre quotidià, després del berenar. Volíem un horitzó més ampli per a les nostres nines. La rebel·lió havia començat.
Vam ser capaçes de transformar aquella projecció de nosaltres mateixes i de dibuixar un model de dona combativa, aquella que no es resisteix a les convencions socials imposades i que es revelaba davant el patriarcat capitalista i masclista.
Ens vam donar de nassos amb la realitat. Aquell “mantra” no només havia calat en les nostres cases, havia inundat totes les estructures de la societat i s'havia convertit en un mal endèmic. Durant anys, homes i dones, hem combatit contra un sistema desigual, sense èxit. Els canvis són tan lents que ens veiem en la necessitat de denunciar una vegada i un altra que no vivim en una societat igualitària i que la violència contra les dones és un llast contra el qual cal combatre cada dia.
Aquests dies podem veure a grans personalitats i organitzacions, commemorar el 25N, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, se'ls omplirà la boca parlant d'igualtat, de combatre la violència masclista, d'acabar amb les desigualtats i el patriarcat.
Esperem amb ànsia que nostres representants en el Consell anuncien com van a posar fi a la escletxa salarial que patim les treballadores de l'Administració Pública Valenciana. Col·lectius feminitzats exclosos de model d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Educadores d'Educació Especial i Infantil, Fisioterapeutes, Treballadores Socials, Mestres laborals, Netejadores, Cuineres, Ajudants de Cuina, Ajudants de Menjador, de Residències i de Serveis. Totes elles víctimes d'una violència estructural insostenible i injustificable.
Ha arribat el moment de revelar-se de nou companyes, mai més una societat que excloga a una de nosaltres. Contra la escletxa salarial, el patriarcat i el masclisme estructural.
#NoMésViolènciaContraLesDones
#25N2018