Intersindical Valenciana s’oposa al projecte de castellanització d’À Punt

Un servei públic de mínims, conservant el departament d’informatius i amb el gruix de la producció en mans privades. Un model mixt, favorable al negoci que en la pràctica suposa la precarització de les treballadores i treballadors de l’audiovisual, obligats a encadellar produccions, renegociar a la baixa el salari per a mantindre la feina i amb l’estabilitat com a frontera impossible.
19 / 07 / 2020 | Intersindical sector públic instrumental drets lingüístics castellanització àpunt àpunt
Eixe era el model que el PP d’Eduardo Zaplana volia implantar a Radiotelevisió Valenciana. La mateixa arquitectura que el primer Botànic va acordar en la llei de creació À Punt Mèdia, obviant els riscos i les advertències d’organitzacions com la Intersindical Valenciana.
Per a completar l’assimilació la nova direcció d’À Punt sembla que ha començat a negociar amb Ciutadans una reforma de la llei de creació per a rebaixar l’ús del valencià vehicular en favor d’un percentatge creixent del continguts en castellà, llengua cooficial que, en té una representació massiva i aclaparadora en l’espectre mediàtic valencià. Podríem parlar de vertebració, de normalització, de discriminació positiva però qualsevol raonament s’apaga a la llum del sacrifici que demana un fi superior, la batalla per l’audiència, segons avançen diversos mitjans de comunicació.

La secció d’Intersindical À Punt se suma a l’estupor d’Escola Valenciana i Acció Cultural del País Valencià davant l’amenaça de castellanització del mitjà públic i de perversió d’un dels fonaments que dona sentit a la jove plataforma de comunicació, com és l’impuls del valencià, llengua oficial però minoritària i minoritzada, com acaba de recordar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Però l’estupor es converteix en enuig, quan la reforma de la llei de creació es planteja en termes de retrocés, generant un nou punt de fricció innecessari, i fent-ho a través del pacte amb la formació política responsable de l’angoixa a què recurrentment es veu abocada la plantilla: eixa anomalia legal en el sector públic per la qual es limita la inversió en la plantilla a un terç del pressupost i a la qual apel·len recurrentment els enemics del valencià i del sector públic per a justificar els seus atacs contra À Punt.

Aquesta medalla de la qual presumeix a pit ple Ciutadans és, tornem a dir-ho, una anomalia que s’ha de resoldre. I una de les fórmules per a fer-ho, efectivament, és modificar la llei. Recordem que un servei essencial de envergadura d’À Punt no pot construir-se projectant incertesa permanent sobre la plantilla i el seu futur, segons les mil i una prediccions catastròfiques que s’alimenten d’aquesta disposició.

Recordem, a més, que el disseny de la plantilla d’À Punt ha sigut erroni, perquè ha obviat necessitat elementals de producció multiplataforma i cobertura per a un territori del tamany del País Valencià i ha posat a les treballadores i treballadors al límit.

Negociem amb Ciutadans sí, però perquè s’extirpe aquesta disposició inèdita en el panorama públic valencià.

Ja basta de tortura a la plantilla.