Sens dubte el teletreball és una modalitat d’organització laboral imparable al bell mig del segle XXI. No té sentit un posicionament contrari al que es configura per la llei com un dret, ni pensar tampoc que estem en els anys huitanta del segle passat on les màquines d’escriure i el fum de la cigarreta omplien els despatxos dels centres de treball.
Ara per ara, i com hem denunciat altres vegades, estem veient una administració de la Generalitat de dues velocitats arran el dret al treball no presencial,
https://stas.intersindical.org/opinio/paraula/sanchez_el_teletreball_i_les_dues_velocitats_de_bravo.
No ens cansarem de posar el dit en la nafra i afirmar que el ritme d’aprovació dels programes de teletreball depèn de la voluntat del titular de la Conselleria o Organisme autònom.
Però al marge d’aquesta disfunció, des de la nostra formació sindical ens preocupa, i molt, l’impacte del teletreball en la conciliació familiar i en la corresponsabilitat que ha d’haver en el nucli familiar. Segons les dades d’alguns centres de treball, el percentatge de dones que demanen teletreballar és molt més elevat que els dels hòmens, creant-se així una potencial escletxa laboral en termes de gènere; la qual pot derivar en uns efectes perniciosos que agreugen els drets de les dones i facen de dic de contenció de les mesures adoptades per a lluitar contra les desigualtats de gènere.
No obstant això, el treball no presencial és una eina que afecta positivament a la conciliació familiar però necessàriament ha d’haver una corresponsabilitat entre home i dona. Està comprovat que son les dones les que assumeixen un major nombre de tasques i responsabilitats a la llar quan treballen a casa i és precisament aquesta la raó per la qual s’ha de treballar per un canvi de tendència. Sense l’equilibri de gènere correm el risc de la cosificació de la dona a la llar i de la seua tornada a casa per a encarregar-se de les tradicionals tasques de cura de fills i majors o les tasques de la llar entre d’altres, a més del desenvolupament laboral. No volem un treball al domicili, volem un treball digne en modalitat no presencial, un teletreball amb perspectiva de gènere i proposem unes campanyes d’informació i conscienciació i de foment de la corresponsabilitat que fomenten el teletreball entre els homes.
Per tant des de Intersindical-STAS exigim a l’administració un seguiment d’aquesta potencial escletxa laboral i implementar la perspectiva de gènere al teletreball per assolir mesures correctores, que deriven en un major equilibri de les peticions de teletreball entre home i dona. Així, som l’única formació sindical que en les últimes reunions estem posant de ressó aquesta qüestió i volem avançar-nos a la problemàtica que creguem que ens trobarem com a mal endèmic del treball no presencial.
En definitiva, seguirem amb molta atenció aquestes dades per posar el nostre granet de sorra en defensa del dret de la dona, també en qüestions pròpies del segle XXI com és el treball no presencial. Perquè el 8 de març no ha d’estar encotillat a un dia només de l’any, de fet el feminisme i la lluita contra les desigualats de gènere ha d’estar present tot l’any.