Conselleria d‘Educació i Teletreball, un amor impossible

Aquesta resistència aferrissada a abandonar una concepció “larrista” de l’administració, la qual considera que el funcionariat ha de viure soldat a una cadira, l’han hagut de patir en carn pròpia diversos col·lectius, com ara el personal del servei d'avaluació i estudis, de la Direcció General d'Innovació Educativa i Ordenació, o el personal de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme.

I com que potser no va a passar això que d’aquesta crisi en sortirem com a persones millors i més sàvies, malgrat que les treballadores i treballadors han sabut reinventar-se per a posar en marxa tota una estructura inexistent de la nit al matí , sembla que l’administració no ha aprés res. I per això, des de les primeres fases de la desescalada, ha tornat a rendir culte al presentisme.

Si més no, aquesta és l’opinió d’Intersindical Valenciana. Cal dir, però, que el nostre posicionament es fonamenta argumentalment en el contacte i la comunicació permanent amb les treballadores i treballadors d’eixa conselleria als qui volem cedir la paraula en aquest espai.

El primer text ens arriba en resposta a la informació sobre la constitució de la Comissió de Seguiment:

“En primer lloc, en el pla de contingència de la conselleria d'Educació s'esmenta el teletreball de passada, però no es contempla com a opció per als no vulnerables. En segon lloc, els percentatges mínims d'incorporació presencial en cadascuna de les fases quasi coincideixen amb els màxims, la qual cosa fa que molta més gent de la recomanable s'haja hagut d'incorporar ja en les primeres fases, donant-se el cas de despatxos de tres persones amb tres persones ocupades, sí, amb mampares, però pensàvem que això no passaria fins a l'última fase.

Posaré com a exemple el servei d'avaluació i estudis, de la DG d'Innovació Educativa i Ordenació, al qual pertany.

En aquest servei, de les 8 persones que no compleixen cap dels supòsits eximibles; és a dir, sense fills menors de 14 anys, sense persones dependents al seu càrrec, sense patologies.... 7 d'elles han estat teletreballant al 100% tot aquest temps.

Doncs bé, totes aquestes persones, malgrat estar teletreballant, s'han hagut d'incorporar presencialment tres dies a la setmana en la primera fase, quatre dies a la setmana en la segona fase i, si no canvia res, tots els dies en la tercera fase, aconseguint la nova normalitat abans que la resta dels ciutadans de la Comunitat Valenciana, quan 7 d'aquestes persones podrien haver estat teletreballant perfectament fins a la nova normalitat.

Em consta que el pla inicial era que s'incorporaren dos dies en la primera fase, tres en la segona i quatre en la tercera, però sotssecretaria o SGA van considerar que era molt poca presencialitat. Per tot això, em causa una enorme sorpresa que la sotssecretària informe en aquesta comissió que s'està prioritzant el teletreball, quan no correspon per a res amb la realitat.

A més, tan sols cal veure la quantitat de cotxes que hi ha en l'aparcament de la conselleria cada vegada que he de treballar presencialment, la qual cosa indica que no és només el meu DG o el meu servei on hi ha molta gent que s'està incorporant presencialment, i no sé en altres casos, però almenys en el meu servei, quasi el 100% dels quals ens hem hagut d'incorporar presencialment molts dies des de la fase 1, ha sigut per capritx de la conselleria, perquè podríem estar teletreballant perfectament com fins ara”.

El segon és un document elaborat i consensuat pel col·lectiu de tècniques i tècnics de promoció lingüística:

“L'emergència sanitària i el consegüent confinament han posat de manifest les potencialitats del teletreball aplicat al personal de la Generalitat, que ha pogut continuar treballant i donant servei a la ciutadania amb diligència i eficàcia. Tot això a pesar que s'ha implementat en poc de temps i sense una planificació estratègica.
El col·lectiu de tècniques i tècnics lingüístics vam sol·licitar poder teletreballar abans que es declarara el confinament, ja que teníem el convenciment que seria una bona opció per a salvaguardar la nostra salut i continuar prestant els mateixos serveis.

Després de teletreballar durant els períodes d'alarma de la pandèmia, hem pogut comprovar una vegada més com el nostre col·lectiu és idoni per al treball a distància, una realitat que les estadístiques de productivitat de la nostra experiència en el projecte de teletreball durant tres anys ininterromputs (2011-2013) corroboren fefaentment, i que poden ser consultades en la Direcció General de Funció Pública.

Ara estem davant d'un escenari de desescalada del confinament. Segons es desprén del Pla de contingència per a la desescalada de la COVID-19, el col·lectiu de tècnics i tècniques de promoció lingüística ens podríem reincorporar al treball presencial. De fet, un company s'hi ha reincorporat i una companya està a punt de fer-ho. Davant d'aquesta possibilitat, volem fer algunes consideracions:

Tal com assenyalen el Ministeri de Sanitat i la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, el fet que es puga tornar al treball no vol dir que el virus s'haja erradicat, sinó que la reducció de persones malaltes fa que el sistema de salut no estiga en risc de col·lapsar-se. En aquest sentit, considerem que cal seguir els consells que ens donen les autoritats sanitàries en el sentit d’incentivar el teletreball en aquells grups professionals que puguen desenvolupar-lo, com és el nostre cas, i continuar treballant els cinc dies setmanals laborables des del domicili per a ajudar a estabilitzar la disminució de contagis. Així es reduirà també el risc de contagi amb el personal que ha de treballar presencialment.

D'altra banda, i atés que som un col·lectiu format per persones considerades, segons el Ministeri de Sanitat, vulnerables davant la COVID-19, ja que quasi la meitat tenim 60 anys o més –i convivim amb persones d'edats semblants, també vulnerables–, és fonamental no exposar-nos a la possibilitat de contagi de la malaltia, cosa que no es pot garantir si ens incorporem al treball presencial.

També volem esmentar tres referències normatives que estableixen el teletreball amb caràcter preferent en aquestes circumstàncies:
1. El Reial decret llei 15/2020, de 21 d'abril, que estableix que “per a garantir la protecció de les persones treballadores [...] es prorroga dos mesos el caràcter preferent del treball a distància”.
2. La Guia tècnica per a l'elaboració del Pla de contingència i continuïtat del treball durant la Covid-19, elaborat per l'Invassat, especifica en el punt 3.4.B Posada en marxa de l'activitat, “s'haurà d'estudiar la tornada escalonada per nivell de prioritat en l'activitat, mantenint, sempre que siga possible el treball a distància”.
3. El curs de prevenció del contagi de la Covid-19, oferit per l'IVAP, que inclou en les mesures tècniques i organitzatives de prevenció la distància de seguretat i fomentar el teletreball quan siga possible.

A més, hi ha altres consideracions que volem remarcar, i que per si mateixes mereixen que la Generalitat implante el teletreball de manera generalitzada:

En primer lloc, recordem que el preàmbul del Decret 82/2016, que regula el teletreball, destaca, fent referència al programa experimental en què va participar el nostre col·lectiu, que “De l’experiència i conclusions finals sobre el seu resultat, s’han constatat els avantatges que suposa aquesta modalitat de prestació de serveis, tant per a l’organització com per a les persones intervinents en el programa”.

El decret també remarca que “el teletreball es troba dins d’aquest canvi organitzatiu de la gestió dels processos de les administracions públiques i dels efectius de personal. És una mesura de racionalització i, en conseqüència, de modernització de la gestió del temps de treball”.

D'altra banda, aquest decret no inclou altres consideracions ambientals que, després de l'aprovació de la Declaració d'emergència climàtica a la Comunitat Valenciana el 6 de setembre de 2019, han de passar a primer terme. L'últim punt d'aquesta declaració fa referència a l'elaboració d'”un pla per aconseguir la neutralitat de l’Administració de la Generalitat en emissions de GEH per a 2025”.

L'objectiu de neutralitzar les emissions ha d'implicar una reorganització profunda de la Generalitat que, necessàriament, haurà d'incorporar el teletreball com a forma normal de treballar per a reduir milers de desplaçaments en cotxe i, per tant, reduir emissions de CO2 i altres contaminants, millorar la qualitat de l'aire, descongestionar els transports públics, estalviar electricitat en els edificis públics i en els equips informàtics, estalviar energia per a climatització, aigua, etc.

A més, la modernització de l’Administració pública comporta una normalització tecnològica que té en el teletreball la màxima expressió. El treball i el dia a dia de tot el personal de les nostres administracions determina una manera de fer i de resoldre que ha d’estar adequada a les necessitats de tota la societat. Aquesta crisi sanitària ha evidenciat que, entre altres coses, les relacions laborals han canviat i hem descobert que el teletreball esdevé també una eina laboral imprescindible per a construir i consolidar la nova normalitat.
Les i els responsables polítics tenen el deure de portar endavant les demandes socials que ens condueixen a fer una societat més responsable en termes de sostenibilitat ambiental, d’estalvi energètic, de respecte a la diversitat, d’eficiència i d’eficàcia en la producció i gestió públiques i, també, en la corresponsabilitat quotidiana. Tots els valors que congrega aquesta forma de treballar fan que la presencialitat com a actiu de treball estiga cada dia més devaluada i desfasada, i comencen a prevaldre i a estar a l’alça altres qüestions que, com hem assenyalat, resulten imprescindibles en una nova societat, més conscient i més responsable.

Arribem a un espai nou de la mà del teletreball que s’ha de començar a vehicular a través de la voluntat dels i les nostres governants, de la força sindical, de les treballadores i dels treballadors públics i d’una nova resolució normativa que el consolide i el normalitze. Durant la legislatura anterior, el Decret de teletreball de juliol de 2016 va marcar l’inici d’una voluntat política sensible i convençuda que, demostrada l’efectivitat i l’eficàcia d’aquella primera aposta pel teletreball, ara no es pot ni abandonar ni malbaratar, i haurà de continuar creixent per a adaptar-se i donar solució a aquesta nova perspectiva, a aquesta nova realitat.

Per tot això, més enllà de la situació creada amb la COVID-19, instem la Generalitat a implantar de manera generalitzada el teletreball, i a incloure el nostre col·lectiu entre els grups professionals susceptibles de teletreballar.

D'acord amb el que hem exposat, Sol·licitem:
1. Que tot el col·lectiu puga continuar realitzant les seues tasques a través del teletreball com ho ha estat fent fins ara, amb plena normalitat i eficàcia.
Que, en cas que considereu que cal aplicar els percentatges mínims de presencialitat que preveu el pla de contingència enfront de la COVID19 de la Conselleria d’Educació, que el personal considerat de risc davant d’aquesta pandèmia per ser major de 60 anys o amb patologies prèvies i/o immunodeprimit continue teletreballant després de la finalització de la desescalada durant els cinc dies laborables, fins que hi haja tractaments més efectius per a combatre el virus o s'hi trobe una vacuna. I que la resta del personal del col·lectiu puga optar per un sistema de torns en què s’alternen el teletreball i la prestació presencial.
2. Una avaluació del treball realitzat a distància durant el confinament en què es puga comprovar si ha minvat o ha augmentat la productivitat.
3. Una avaluació de les emissions de CO2 estalviades amb el teletreball durant aquests mesos, per a poder avaluar els impactes positius d'aquesta modalitat amb vista a l'objectiu de neutralitzar les emissions per a 2025.
4. Una reunió de la Comissió de Control i Seguiment del Teletreball de l'Administració de la Generalitat regulada en el Decret 82/2016 per a planificar com generalitzar el teletreball en l'Administració.

El col·lectiu de tècniques i tècnics de promoció lingüística

Intersindical Valenciana subscriu fil per randa el relat argumentat per aquestes companyes i companys i encoratgem l’administració educativa a promoure activament el teletreball en el seu àmbit competencial com una eina imprescindible en la vertebració d’una administració pública del segle XXI.

Es per això que hem sol·licitat una reunió amb la Sotssecretària d’Educació amb l’objectiu d’obrir una porta al diàleg sobre una qüestió que per al sindicat constitueix una línia d’acció sindical prioritària.

Pots veure la sol·licitud al document adjunt