Intersindical considera insuficient la regulació de la competència lingüística en la funció pública

Davant l’acord entre Educació i Funció Pública sobre el reglament que regularà els nivells de competència lingüística, Intersindical Valenciana vol fer les consideracions següents:

Cal que el reglament abaste el conjunt de les administracions públiques valencianes, i que els efectes siguen immediats
1.- És una bona notícia que per als cossos A1 i A2 finalment el nivell requerit siga el C1 i no el B2, com anuncià la Consellera Bravo en el mes de maig.
2.- Intersindical Valenciana ha reclamat històricament la necessitat de regular la competència lingüística en el conjunt de la funció pública, no només en educació. Ja en 2016 es va signar un acord entre els sindicats majoritaris de la funció pública, entre els quals Intersindical Valenciana, per tal de garantir els drets lingüístics de la ciutadania davant les administracions públiques. Un acord que va comptar amb el suport d’entitats de la societat civil que treballen per la normalització del valencià.
3.- Aquest acord es va materialitzar en la nova llei de la funció pública valenciana de 2021, però no es va incorporar en la llei els nivells de competència lingüística, com va demanar Intersindical Valenciana, per desacords entre el govern i es va derivar a un futur reglament, que té menys pes legislatiu i que es va concretar ahir entre la Conselleria d’Educació i la de Funció Pública.
En el procés de negociació i tramitació de la Llei el sindicat va demanar que els nivells exigibles de coneixement de valencià foren:
- Grups A1, A2, B i C1: Certificat C1
- Grup C2: Certificat B1
- Agrupacions professionals funcionarials: Certificat A2
4.- La sanitat queda fora d’aquest reglament, contravenint l’acord sindical que incloïa una proposta específica -que en contemplava algunes exempcions per garantir la cobertura del servei- i la demanda de les entitats i la societat valenciana. A més, gran part del personal sanitari té ja una titulació de valencià: ho estem veient al procés d’estabilització, on es prima el coneixement de valencià. A més, exigim que l’administració convoque cursos gratuïts i en horari laboral pel personal sanitari dels centres públics que no tinga la titulació.
5.- Els centres educatius de secundària han d’assumir una nova responsabilitat i funcions que no els correspon i que afegiran més pressió, ja que l’alumnat certificarà diferents nivells de coneixement de valencià en funció del curs i de la nota obtinguda en Batxillerat (un 7 per al C1). Els instituts i, en concret, el professorat de valencià, assumirà noves funcions i responsabilitats a la pràctica. A més, sembla que torna a recaure tot el pes de la normalització del valencià en el sistema educatiu. I l’eliminació de l’exempció del valencià en el sistema educatiu no està contemplada en el reglament.
6.- Cal que el reglament abaste el conjunt de les administracions públiques valencianes, i que els efectes siguen immediats i que no s’ajornen novament fins a com a mínim d’ací a 3 anys. Així mateix calen altres mesures per fer que efectivament el valencià siga una llengua d’ús entre el conjunt de la ciutadania valenciana. Cal que es potencie l’ús social de la llengua, que es promulgue una llei d’igualtat lingüística, que es posen en marxa polítiques reals i efectives per evitar la pèrdua de valencianoparlants.
Per tot això, Intersindical Valenciana considera una nova oportunitat perduda que aquesta reglamentació de la competència lingüística no siga més ambiciosa i avance decididament cap a la normalització lingüistica del nostre país.