Comissió de Diàleg Social del Sector Públic Instrumental: la llarga marxa

Dilluns 9 de desembre la Comissió de Diàleg Social del Sector Públic Instrumental va celebrar la primera reunió d'aquesta legislatura. Per començar, la saluda del Conseller d'Hisenda va servir per a agrair el treball desenvolupat durant el primer període del Botànic i, fonamentalment, per a desmarcar la línia de treball de la comissió i de la conselleria que encapçala de l'argumentari i posicionament d'Intersindical. Així, en argumentar l'abandó de la llei del SPI en l'anterior legislatura com un encert necessari, va elevar la fragmentació a la categoria de paradigma i, per a continuar en la senda de regular a força de pegats, va animar els membres de la comissió a quallar com més aviat millor un “V Acord” el qual, de ben segur, el seu gabinet de premsa no dubtarà a publicitar com “històric”

17 / 12 / 2019 | Intersindical sector públic instrumental processos selectius decret 422019 condicions de treball comissió de diàleg social


La representació d’Intersindical, tot i agrair la presència i la bona voluntat, manifestàrem la nostra discrepància radical pel fet que entenem que la necessitat de fixar un model per al sector, i donar-li rang legislatiu, constitueix un objectiu prioritari. Així mateix, davant l’afirmació que la conselleria no està obsessionada pel nombre d’entitats sinó per la funcionalitat i l’eficiència d’aquestes, manifestàrem que compartim el compromís amb el servei que es presta a la ciutadania valenciana la qual cosa és del tot compatible amb la prioritat absoluta de la nostra organització sindical: el personal que hi treballa en les entitats.
Intersindical proposa la revisió de l'acord amb la intenció d'incloure processos d'estabilització mitjançant concurs
Després, ja en absència del conseller, començàrem el treball fent memòria per a repassar actes de fa més d’un any -novembre de 2018- i tot seguit abordar la modificació de la composició de la comissió per a adequar-la a la nova estructura -Botànic II-. La modificació consisteix a incorporar la D.G. de diàleg social en substitució de la D.G de reformes democràtiques.

Pel que fa a l’informe de la Comissió de Seguiment del III Acord, tothom donem el vist i plau a l’informe i agraïm el treball de les persones que hi formen part. Una altra vegada, però, quant al reglament de funcionament de la comissió, ens situem en la divergència en no aprovar el document proposat perquè limita la possibilitat de participació del personal provinent de les diferents entitats. Nosaltres manifestem la nostra oposició i, a més, exposem que intentarem per tots els medis sortejar aquesta exclusió, i no sols per model sindical sinó també perquè augmenta l’opacitat dels treballs de la comissió.

un acord històric que reclama una clàusula general d'excepcionalitat
El següent punt planteja la revisió del II Acord per a incorporar un nou article en resposta a una sol·licitud el Palau de les Arts en el sentit de canviar el tipus de prova d’accés per a que siga mitjançant una audició.

Després de debatre-ho i acceptar, per part de l’administració, la proposta de CCOO de canviar el terme “audició” per “oposició”, la forma de la qual pot ser una audició, s’acorda una redacció que ja no tindrà la forma de nou article, sinó un paràgraf afegit a un article existent.

Vist que fins i tot les organitzacions signants de l'acord és posicionen públicament en contra de les convocatòries (Com ara a l'IVASS) o proposen tractaments diferenciats per les especificitats d'alguna entitat concreta (cas de ferrocarrils), tot i que eixes especificitats diferencials es produeixen en totes i cadascuna de les entitats del sector, des d’Intersindical, volem aprofitar aquesta disposició a modificar el II Acord, recordant expressament que nosaltres no en som signants, per a plantejar formalment un procés urgent de revisió de l'acord.

La nostra proposta de revisió de l'acord seria amb la intenció d'incloure processos d'estabilització mitjançant concurs o mitjançant curs selectiu amb prova final. Ambdues fórmules canvien el focus i per compte de parlar d'estabilitzar llocs de treball pretenen estabilitzar el capital més valuós amb què compten les entitats: les persones que hi treballen. o mitjançant curs selectiu amb prova final. Ambdues fórmules canvien el focus i per compte de parlar d'estabilitzar llocs de treball pretenen estabilitzar el capital més valuós amb què compten les entitats: les persones que hi treballen.

Això no ens situa en contra de convocar, amb posterioritat a aquesta primera fase, processos selectius per a dotar les entitats de personal de nova incorporació, la necessitat del qual és una obvietat demogràfica, imprescindible per a garantir els serveis que s'han de prestar.
Davant aquesta proposta hi ha una defensa numantina de mantenir l’Acord.

En el punt següent es tracta la proposta de FGV sobre els òrgans tècnics de selecció per a modificar la composició determinada a l’acord. Com que la proposta no està normativament justificada en el document presentat es decideix no atendre la sol·licitud i de FGV i mantenir el que disposa el II Acord respecte als òrgans tècnics de selecció.

Retallades exprés, drets que mai no arriben
Al punt 6 es planteja l’aplicació del Decret 42/2019 a les entitats del sector adherides al II Conveni Col·lectiu del personal al servei de l’Administració del Consell.
L’administració explica que fins ara no s’ha donat resposta a cap de les 7 sol·licituds presentades perquè la realitat és que l’aplicació comporta necessàriament unes despeses i uns recursos humans que les actuals plantilles de moltes entitats no estan en condicions d’enfrontar.

Després del debat s’acorda que l’administració donarà resposta a totes les sol·licituds i mirarà de respondre positivament en les entitats que hagen presentat la documentació escaient amb la corresponent memòria econòmica i s’acredite la viabilitat de l’aplicació.

Nosaltres argumentem que no deixa de ser una discriminació injustificable que el personal d’aquestes entitats es veja afectat de manera automàtica per totes les retallades, tant de drets com retributives, que s’arbitren per al personal públic però mai no troben suport normatiu per a l’aplicació de millores en drets i condicions de treball.

A més, el fet que s’aplique tan sols al personal de determinades entitats adherides al II conveni, va a suposar un greuge comparatiu i una discriminació que pot afectar seriosament l’ambient de treball pel fet que hi ha entitats en les quals conviuen diferents convenis i pot donar-se la situació que persones que comparteixen espai de treball, i sovint ventall funcional, tinguen drets i condicions de treball diferents.

Per tot això que hem explicat, Intersindical proposa que s’acorde l’aplicació del Decret 42/2019 a totes les entitats adherides formalment al II conveni i , a més, instar a tota la resta d’entitats del sector a negociar la incorporació als respectius convenis col·lectius de les millores en drets i condicions de treball que regula aquest decret.

Com a resposta, la directora general del sector explica que no considera just premiar amb millores de condicions a entitats que en aquests darrers anys no han fet cap gest, ni intent, per a adaptar-se a les línies marcades com a punt de referència per a una confluència de les diverses realitats del sector.

Com estem radicalment en desacord amb la postura de la directora general, expliquem que per a Intersindical Valenciana és molt més injust que la mala actuació, la negligència, l’absentisme competencial o la nul·la capacitat de gestió de les direccions d’algunes entitats es castigue sobre les condicions de treball de les seues treballadores i treballadors.

Precs i preguntes o negociació per la porta falsa
En l’últim punt de l’ordre del dia, precs i preguntes, es tracta una qüestió plantejada per la CVMC sobre la modificació del que regula el II Acord respecte a la fase d’oposició per a agregar una segona prova en els grups C i D.

En aquest punt vam assistir a la representació d’un trist vodevil, no per conegut menys fastigós. Per consideració, us estalviarem els detalls d’aquesta tragicomèdia, el resum de la qual és que al final totes tres organitzacions sindicals estàvem d’acord en l’establiment de les dues proves en la fase d’oposició que havien acordat entre la direcció de la corporació i la representació legal de les treballadores i treballadors. L’administració, però, en boca de la secretaria autonòmica, va introduir la seua voluntat de manifestar-se també sobre el barem acordat entre l’empresa i el comitè.

Aquesta manifestació inicial, que va adoptar el mateix discurs que ha repetit en nombrosos titulars una malintencionada campanya mediàtica, reforçada per la posició manifestada per la directora general del sector i també per la de pressuposts, va ser contestada i rebutjada enèrgicament tant per CCOO com per Intersindical. Ambdues formacions insistírem a manifestar que nosaltres estàvem totalment a favor dels termes acordats en l’únic àmbit i interlocutor amb competències per a fer-ho: el comitè d’empresa.

Intersindical valenciana va insistir a reiterar que no té cap sentit actuar contra una ferida que ni tan sols s’ha produït, quan ara per ara l’únic que hi ha de veritat és l’aldarull mediàtic per a defensar uns interessos corporatius molt particulars. A més a més, perquè el barem acordat s’ajusta escrupolosament als preceptes de la llei de creació de la radiotelevisió pública i al II Acord de la Comissió de Diàleg del SPI. Els percentatges assignats a la fase d’oposició-concurs són 60/40 i la distribució en la fase de concurs entre experiència-formació 30/10.

A més a més, des d’Intersindical remarcàrem la responsabilitat dels membres de la comissió i la prudència necessària per a no alimentar relats aliens subordinats a interessos determinats. I també que caldria tindre el seny suficient per a defugir errades anteriors perquè aquesta mateixa campanya d’intoxicació mediàtica ja la vam patir amb la negociació de les borses, haguérem de passar la vergonya aliena d’ofertes impresentables de mercadeig i, al remat, el temps ha mostrat clar i ras que aqueixes borses han permès la incorporació de gent jove i sense cap experiència prèvia en la radio i televisió públiques valencianes. I també que no hi havia res punible en la regulació acordada amb la representació sindical, com han acreditat les sentències judicials.

Dit això, Intersindical Valenciana no té en absolut clar si es va acordar fer cap suggeriment sobre els barems a la corporació, ni en quin moment es va fer, si es que es va fer.

Com que ja hem vist -i podíem suposar- la filtració a la premsa va ser immediata i l’efecte de la notícia estic convençut que servirà per a alimentar l’argumentari de l’empresa per a rebaixar el barem de les ofertes de la SAMC, Intersindical Valenciana es troba amb l’obligació de presentar una queixa formal per la filtració, proposar que al final de cada convocatòria de la comissió s’acorde una nota informativa conjunta per a evitar aquestes filtracions interessades que tan sols contribueixen a precaritzar encara més la situació i expectatives del personal, exigir certificació sobre el suposat acord sobre el barem de la CVMC i, en tot cas, si es cert que hi ha eixe acord, desmarcar-nos del mateix manifestant la nostra oposició radical a eixe suggeriment.