LA PRIVATITZACIÓ DE LA LLENGUA

La Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme (DGPLGM) ha sotmès el servei de traducció i correcció de textos encomanats pels òrgans competents en l’àmbit de l’Administració pública de la Generalitat a l’adjudicació per contracte a una empresa externa, privatitzant d’aquesta manera el servei d’acreditació i assessorament, el qual ha sigut exercit pels tècnics i tècniques lingüístiques del funcionariat de la Generalitat al llarg del temps. En aquest sentit, des de la Conselleria d’Educació Cultura i Esports justifiquen la decisió per la manca de mitjans propis del departament.

Tot i que no s'han externalitzat totalment les tasques de traducció-correcció, de fet una part dels tècnics continuen prestant aquest servei,encara bona part de la plantilla de lingüistes continua desenvolupant tasques més bé administratives. Allunyat-se així d’objectius més comuns corresponent als tècnics de la Generalitat. En altres paraules, el servei està sent «desmantellat» per deixar lloc i espai a la iniciativa privada i l’externalització de les funcions dels tècnics en matèria lingüística.

Per tant, des d’STAS-Intersindical denunciem i lamentem aquesta situació. Reclamem, alhora, a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports la reversió de la privatització del servei, perquè aquestes pràctiques, segons ens ensenya l’evidència empírica, no són cap solució per assolir un millor servei públic al ciutadà. A més en tenim d’altres motius:

1. La traducció-correcció de textos és una de les funcions que tenen assignats els tècnics lingüístics i és un servei necessari que l'Administració ha de prestar amb recursos públics, perquè l'externalització ni estalvia diners a l'Administració, ni garanteix un millor servei al ciutadà.

D’altra banda, la privatització incentiva la pèrdua de «Knowledge» o destreses adquirides per part del funcionariat que va en detriment del futurs funcionaris i funcionaries. Si es perd eixe fil conductor tirarem al fem un bagatge extraordinari en mans d’una pedrera de tècnics lingüístics que presten als seus serveis a l’administració des dels governs del Molt Honorable Joan Lerma.

Així mateix, l’externalització marca un perillós precedent per a futurs governs autonòmics amb nul·la sensibilitat per la llengua, els quals puguen externalitzar el servei a diferents actors, contraris a la unitat de la llengua i partidaris del secessionisme lingüístic de caire acientífic.

2. Volem que el valencià siga una verdadera llengua vehicular dins de l'administració, en aquest sentit, aquestes privatitzacions no ajuden a consolidar l’objectiu marcat. En una administració amb dues llengües oficials, on la llengua pròpia és el valencià (com estableix l'Estatut d'Autonomia), és una obligació de l'Administració aconseguir que el valencià siga una veritable llengua vehicular, i d’altra banda, garantir la millor atenció a l'administrat en la llengua que aquest trie. No podem oblidar, arran d’aquesta qüestió, l’article 6.5 del nostre Estatut «s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià».

Així, la privatització de les tasques de traducció incideix més aviat poc en l'objectiu de llengua vehicular i de normalització de l'ús del valencià en l'Administració. Per a aconseguir-ho i avançar en una administració veritablement en valencià, potser caldria assignar també al personal tecnic lingüistic funcions de dinamització lingüistica (tutorització, assessorament, resolució de dubtes...) que, junt amb les que sempre ha desenvolupat (traducció-correcció, elaboració d'informes lingüístics i reciclatge funcionaris), permetrien dur a terme d’una manera eficaç l’acompanyament lingüístic al personal funcionari de l’Administració de la Generalitat.

3. Qualsevol privatització va a ser més cara que enfortir i consolidar la DGPLGM. En aquest sentit, les dotacions pressupostàries destinades a l’externalització, 1,9 milions per un període de dos anys, servirien de bon grau per a contractar personal funcionarial addicional amb l’objectiu d’assolir la tasca encomanada del servei de traducció i correcció de textos. Les dotacions pressupostàries deurien reforçar el servei de traducció-correcció amb l'augment de les places necessàries perquè es puga prestar el servei amb els mitjans públics propis, i també per crear les places necessàries addicionals per arribar a un objectiu més ampli de fer del valencià una llengua "normal" dins de l'Administració. Com també posar les eines necessàries a l'abast d'aquests tècnics, per exemple en programes informàtics específics de la matèria. Si disposàrem d’aquests recursos, humans i tecnològics, per a realitzar les tasques de traducció-correcció, en tindríem suficient.

Comptat i debatut, cal encetar un nou procés per a revertir la privatització de la DGPLGM. Des d’STAS-Intersindical com a sindicat de classe, autònom i combatiu sempre estarem al costat de les solucions dins de la pròpia l’administració. Les externalitzacions en la seua majoria resulten més cares per al contribuent. No som conscients del bagatge i la trajectòria d’aquest col·lectiu que són els tècnics i tècniques lingüístiques? La Conselleria d’Educació, Cultura i Esports sembla que no.