El Centre de Recepció de Menors de Bunyol: De la improvisació al desencís.

La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, després d’un llarg “Via-Crucis” de mesures provisionals amb les quals mai no s’ha donat resposta satisfactòria a les necessitats dels i les menors acollits, del personal que hi treballa ni del veïnat de Bunyol, ara, davant l’increment de tensions i pressions i en resposta a l’acció de Fiscalia i Sindicatura de Greuges, la qual constata greus deficiències del centre, ha optat per la involució.

29 / 01 / 2019 | Salva Sanmartin proovatitzacions igualtat i polítiques inclusives centres de menors centre de recepció de bunyol


"Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva"

Joana Raspall

Així, en una clara jugada de “trilerisme” ètic, contravenint els principis orientadors de l’atenció a menors, tot i conservar de manera testimonial la direcció, s’opta per la privatització del centre com a mesura d’urgència per a silenciar les protestes i, com a poc, allunyar el problema del calendari electoral.

Aquest nou episodi ve a completar un cúmul de despropòsits concentrats en un mateix centre per a certificar que, aquesta administració, pel que fa a l’atenció a persones menors vulnerables, no fa el pes ni dona la talla.

L’absència d’una política migratòria respectuosa dels drets humans, programes preventius d’atenció a menors estrangers no acompanyats, les plantilles reduïdes a la mínima expressió després d’anys de polítiques contra el personal, les instal·lacions ruïnoses heretades d’anteriors legislatures i l’austericidi d’un finançament dissenyat contra el poble valencià, expliquen suficientment l’enorme dificultat d’aquesta gestió, però no poden excusar i justificar que ara es vulgui girar cua cap al passat.

En aquest trànsit des de la improvisació a la decepció, a força de gestionar a bot i volea, privatitzar la gestió sembla l’única opció possible per a la Conselleria en la major part dels centres aperturats durant la legislatura.

Com que l’objectiu inicial era la recuperació del serveis públics privatitzats i, de manera prioritària, aquells que atenen serveis essencials, de cap manera podem abandonar la tutela de les criatures més vulnerables del nostre jovent i la nostra infantesa en mans de negocis privats els quals, de manera totalment lícita, van a implementar dinàmiques gestores lucratives, perquè correm el perill de precaritzar l’atenció i, a més, estaríem qüestionant la capacitat, eficiència i eficàcia de la gestió pública.

Tristesa i mal regust ens deixa aquesta decisió amb la qual, com en un viatge de retorn al passat per al qual tan sols s’ha tret bitllet de “fug-(ida)” per a retrobar-nos amb un problema que continua(rà) amb la mateixa intensitat per a les persones que hi treballen i per als i les menors que atenen, tot i que haurà canviat de barri i veïnat.


Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació