Eleccions sindicals 2019: Anàlisi de la legislatura
Ja han passat quatre anys des de les darreres eleccions i ara és el moment de repassar aquest temps d'acció sindical. La primera valoració que fem d’aquesta legislatura passa necessàriament per agrair el que hem rebut del contacte quotidià amb totes i tots vosaltres. Ens caldrien unes quantes vides laborals per a retornar una xicoteta part del que totes les i els permanents d’Intersindical Valenciana hem gaudit i aprés de les nostres companyes i companys durant aquests quatre anys d’il·lusions compartides, encesos debats, assemblees en plena ebullició, lluites que ens han agermanat a peu de carrer i, com no, més d’una decepció.
19 / 05 / 2019
|
Intersindical
Vist amb perspectiva, cal reconèixer que ens han quedat coses a fer i encara tenim al davant molt de camí per recórrer. Potser perquè la urgència de la quotidianitat impedeix abordar en el seu conjunt la greu problemàtica heretada de legislatures anteriors, derivada d’unes polítiques que mantenien el personal públic ancorat a una situació laboral pròpia del segle XIX. Potser per falta d’experiència, de voluntat política o valentia suficient dels nous responsables de la gestió pública, o potser perquè no hem sabut convèncer la resta de sindicats de la necessitat inajornable d'una actuació unitària en defensa de les reivindicacions prioritàries ; Tanmateix, hi ha guanys que no podem ignorar pel fet que obrin possibilitats per les quals hem lluitat de valent durant molts anys.
Per començar, cal reconèixer sense embuts que el diàleg ha estat el tret d’identitat definitori d’aquesta legislatura. Tot just eixe valor compartit, desaparegut per complet en etapes anteriors, va fructificar en un Acord de Legislatura que posava en l’agenda sindical la recuperació de drets laborals arrabassats durant l’imperi de l’austericidi.
Es cert que no tot s’ha acomplit i hem mantingut una ferma oposició en alguns aspectes. No és menys cert, però, que no renunciem al que vàrem acordar i que continuarem lluitant, perquè ho volem tot.
També durant aquesta legislatura, la millora d’ocupació, que mai no havia passat de ser una virtualitat normativa, s’ha convertit en un dret fefaent per a centenars de companyes i companys. Així mateix, la protecció de la salut del personal ha superat les limitacions de la naturalesa jurídica de la relació laboral i les restriccions del tipus d’administració al qual està adscrit el lloc de treball.
D’altra banda, tot i haver-se quedat a mig camí del que hauria pogut ser, hem aconseguit una ordre de borses que ja no penalitza els serveis prestats a l’administració i, a més, permet una millor adequació a les diferents situacions personals i familiars de les persones aspirants a ocupar un lloc temporal.
Així com també s’han quedat a mig camí el nou decret de carrera professional horitzontal -en mantenir nomenclatura i situació diferencial per al personal interí i no augmentar els nivells per a ajustar-se a la totalitat de la prestació del servei-, i el decret de condicions de treball al qual li queda molt de camí per a adequar la jornada de treball a la realitat demogràfica de la plantilla i la necessitat de promoure una incorporació “tutelada” de persones joves.
Per a acabar, assenyalar que la llei d’inclusió constitueix un guany incontestable de la legislatura, malauradament contrarestat per la fallida de la llei de la funció pública i la llei del sector públic instrumental. Tornar al calaix dels bons desitjos aquestes dues normes essencials, constitueix, al nostre parer, una errada del tot injustificable i incomprensible.
La lluita és el camí
Tot el treball intens, i intensiu, de negociació permanent, no ens ha distret de mantenir la discrepància, alimentar l’oposició i encapçalar la lluita quan i on ha estat necessari.
No podem oblidar que durant aquests quatre anys hem participat, des d’una sòlida unitat d’acció sindical, en la mobilització permanent del personal Agent Mediambiental. Com tampoc oblidem les vagues del personal educador, convocades en solitari per Intersindical, atenent la proposta de les Plataformes d’Educadores, com a conseqüència de les quals totes les organitzacions sindicals de la Mesa Sectorial signàrem uns Pactes per a la millora de les condicions de treball del personal educador i fisioterapeuta. I també la reclassificació de les educadores d’educació infantil i educació especial.
Mirem alt, anem lluny
I ara, resulta que de bell nou estem en campanya electoral i tornem als temps de Maria Castanya, quan algú diu que diuen que deien que anaven dient ..... I una vegada més torna a esclafir una tempesta de promeses, les quals, malauradament, l'única cosa que tenen de novetat és la data del calendari. Digueu-nos descreguts si voleu, però, vistes algunes actuacions, sembla tan il·lusori creure les promeses electorals com creure a l'home que promet que et baixarà la lluna, quan ni tan sols és capaç de baixar la tapa del wàter.
Evidentment, com no defugim mai cap responsabilitat, hem abordat l’estructuració d’un relat coral al qual li hem donat forma de programa -podeu accedir clicant ací-. Aquest relat col·lectiu es vertebra transversalment al voltant de tres idees centrals:
#És temps de tindre temps: Retornar a la reivindicació històrica del moviment sindical de treballar menys hores per a treballar més persones.
#La dignitat no té preu, però el treball es paga. Revertir la devaluació salarial acumulada del personal públic i acabar amb les escletxes salarials -tant dels col·lectius feminitzats, com alguns desequilibris abismals entre cossos i escales.
#Treball saludable per a promoure la salut. Tot i que encara és na assignatura pendent, cal ultrapassar el marc de la prevenció per a adoptar una estratègia més proactiva de promoció de la salut.
Per aquests motius que us hem explicat, el nostre programa el volem plantejar com una eina de treball, una plataforma expositiva o un àgora conceptual que ens haurà de servir d'instrument de debat i delimitació tant dels perfils professionals que corresponen al moment actual, com del servei públic que entre totes i tots hem de garantir.
Consegüentment a aquesta dinàmica de complicitat permanent amb les treballadores i treballadors, tan sols hi ha una promesa que us podem fer i garantir: En tot allò que us afecte, la decisió serà vostra, i la lluita, fins al final, compartida.
I per a acabar, convençuts com estem que la poesia és un potentíssim instrument de transformació de la realitat, ací teniu la síntesi de programa electoral d’una organització com la nostra, en la qual la tendresa sindical constitueix un tret essencial d’identitat:
“Posem-nos dempeus altra vegada
i que se senti la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!
Que tot està per fer i tot és possible” Ara mateix.- Miquel Martí i Pol
Ara mateix tenim l'orgull del que hem fet i l'esperança del que queda per fer.
Ara mateix tenim la determinació de trencar utopies.
I la convicció que un món millor és possible.
Ara mateix tenim la certesa que darrere de nosaltres hi ha el suport i la confiança de milers de companyes i companys, un cabdal imparable de treballadores i treballadors públics compromeses i valentes que ho aconseguiran....... I en passar el temps, es recordarà que ho aconseguírem perquè no sabíem que era impossible!.