Intersindical considera abusiva la Resolució de la VICIPI sobre les vacances del personal dels centres d’atenció directa

Entenem que la Resolució incompleix l’ordenament jurídic en els apartats següents:

1. L'apartat 2.1.2., on diu:
2.1.2 El personal de la resta centres d'atenció directa gaudirà de les vacances en el període comprès entre el 1de jul io i el 30 de setembre, d'alguna d'aquestes formes:
a) de forma continuada: el mes natural o 30 dies naturals (independentment de les jornades efectives de treball que comprenga aquest període). Els dies que resten fins a completar les hores de vacances anuals, es gaudiran de manera independent, fins a completar el nombre total d'hores a què es tinga dret en concepte de vacances .
b) Els dies que resten fins a completar les hores de vacances anuals, es gaudiran de manera independent, fins a completar el nombre total d'hores a què es tinga dret en concepte de vacances.

2. L'apartat 2.2., on diu:
2.2 Còmput. Les vacances totals a gaudir es computaran per hores i no per dies hàbils. D'acord amb la classificació del lloc de treball, les hores totals de vacances seran de 159,50h o 170,50 hores. A aquestes hores s'afegiran les equivalents als dies hàbils que per antiguitat els puga correspondre, a raó de 7,25/7,75 hores per dia.

Com pot apreciar-se al text, el Sotssecretari, que al cap i a la fi és qui signa la Resolució, estableix el còmput de les vacances del personal per hores en lloc de per dies hàbils, com estableix l'art. 71 de la LOGFPV i el Decret 42/2019, del Consell, de Condicions de Treball, en els quals en cap lloc es parla de còmput de vacances per hores, sinó per dies hàbils.

Amb aquesta resolució, l'Administració està contravenint una Llei de la Generalitat i un Decret del Consell, puix no es limita a interpretar aquestes normes, sinó que aplica els criteris que estima oportú elaborats ad hoc de manera clara en afirmar que "Les vacances totals a gaudir es computaran per hores i no per dies hàbils", la qual cosa resulta més sagnat pel fet que cita aquestes normes de manera expressa. A més, el fet de saltar-se aquestes normes suposa la minoració del període de vacances al qual el personal té dret i que el propi Decret 42/2019 diu que no podrà ser minorat.

És per això que Intersindical ha presentat una sol·licitud a la VICIPI per a exigir que es donen les ordres oportunes i es comprovi efectivament que cap treballadora o treballadors d’eixa conselleria pateixi cap minoració del seu període de vacances.

Els fonaments jurídics per a atacar aquest acte administratiu ve recollit en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, concretament en l'art. 47.2 i que es reprodueix a continuació:

"Article 47. Nul·litat de ple dret.

2. També seran nul·les de ple dret les disposicions administratives que vulneren la Constitució, les lleis o altres disposicions administratives de rang superior, les que regulen matèries reservades a la Llei, i les que establisquen la retroactivitat de disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals."

Així mateix, l'art. 37 de la mateixa Llei també estableix:

"Article 37. Inderogabilitat singular.
2. Són nul·les les resolucions administratives que vulneren el que s'estableix en una disposició reglamentària, així com aquelles que incórreguen en alguna de les causes arreplegades en l'article 47."

Aquesta instrucció, perjudica el personal que treballa en centres d'atenció directa, al qual va dirigit, i suposa la pèrdua de 2 dies de mitjana del seu dret a vacances, puix hi ha centres, com ara la RPMD de Carlet, en el qual els torns són de 8 hores o de 8,25 hores, i aplicar aquesta instrucció es tradueix en la pèrdua de 2 dies de vacances.

Qüestió diferent és el còmput d'hores anual, que l'Administració ha de tenir la previsió d'establir en els fulls d'anotacions anuals, tenint en compte el dret d'aquest personal als seus 22 dies hàbils de vacances, i que, sent hàbils, és molt més fàcil establir el càlcul d'hores anuals.

En qualsevol cas, el que de cap manera no es pot tolerar és que l'Administració aplique els criteris que li vinga de gust, fent cas omís de l'ordenament jurídic perquè li resulta més "pràctic" fer-ho a la seua manera. Això estableix un perillós precedent que, com ja ve succeint en la VICIPI, esdevé crònic amb facilitat, i que constitueix un indicador de mala praxi dels gestors del personal, disposats a capgirar la normativa vigent per a restringir els drets de les treballadores i treballadors públics d'aquesta Conselleria, per compte de ser garants de la legalitat, que és l’opció més responsable, més eficaç i més eficient.

Al document adjunt pots veure l'escrit presentat per Intersindical