L’Administració deporta el personal educador a l’Absurdistan

En ultrapassar l'equador de la legislatura del canvi, per al Personal Educador d'Educació Infantil i Educació Especial han canviat ben poques coses. Potser, l'únic que ha canviat de debò és el tarannà d'uns gestors que se’ns havien anunciat com a heralds del diàleg, compromesos de manera inquebrantable a revertir tot el seguit d'agressions laborals acumulades i capdavanters en la defensa de les persones.

10 / 09 / 2017 | Intersindical vaga personal educador mobilitzacions 18 de setembre


Malauradament, ara per ara, tan sols podem donar testimoni de la nul·la capacitat de gestió que una comparsa de “egos” hipertròfics, desorientats en una disputa interior de prioritats entre la rancúnia i la venjança, han exhibit sense cap pudor durant aquests dos cursos inicials.

I així, a hores d'ara, no sols no s'ha resolt cap ni un dels greus problemes laborals que arrosseguen durant dècades aquests col·lectius laborals, sinó que des de final de curs passat, davant la mobilització continuada de les treballadores i treballadors, l'administració no ha trobat millor resposta que la coacció i l'amenaça.

Tot just per això, seguint fidelment l'estela deixada pels seus antecessors, els hem vist tornar a abandonar unilateralment la mesa de negociació, anunciar la hibernació d'una Comissió de Mediació que encarà estava donant les seues primeres passes i aprofitar les activitats de formació de personal per a llançar alts càrrecs de la conselleria a fer apologia de l'antisindicalisme.

A més a més, han volgut incrementar la pressió sobre el personal incomplint tot allò que ens havien garantit durant la negociació, com ara suprimir la classificació de “no permanent” de bona part dels llocs o reduir al mínim els llocs a temps parcial, ambdós instruments classificatoris introduïts i utilitzats en anteriors legislatures per a precaritzar l'ocupació pública. Tot al contrari, enguany, aquestes classificacions, les quals Intersindical considera com una forma de violència laboral institucionalitzada, s'han incrementat com mai abans ho havien fet.

D'altra banda, com en una exhibició d'excel·lència quant a incapacitat de gestió, els llocs de nova creació, no sols no s'han ofert prèviament en comissió de serveis al personal de carrera, tot i que hi havia un compromís verbal per part de l'administració, sinó que fins i tot s, s'han portat a adjudicació per borsa d'ocupació lliure llocs de treball que ja havien estat adjudicats per motius de salut, o altres que havien estat sol·licitats i acordats concedir en comissió de serveis a un personal de carrera que porta quasi una dècada esperant un concurs de mèrits per a poder conciliar la seua vida personal, familiar i laboral

I com tot es susceptible d'escalar cims més alts en l'antologia de l'absurd, hem començat un nou curs escolar sense que cap ni un dels centres educatius de tot el país dispose de la preceptiva resolució de la direcció territorial d'educació corresponent mitjançant la qual s'aprove la distribució de jornada que s'ha d'aplicar al personal no docent d'aquests centres. Com es evident que des de passat 1 de setembre el personal està treballant i, per això mateix, tothom està complint una jornada de treball, resulta del tot innegable que totes aquestes jornades s'estan imposant al marge i en contra de la legalitat vigent.

De ben segur mai no trobarem cap altra manifestació més radical d'insubmissió normativa ni d'objecció de consciència davant la legalitat per part d'una administració pública. La Conselleria d'Educació, amb la complicitat de la d'Administració Pública, han decidit incomplir sistemàticament i continuada els terminis establerts en dos decrets del govern valencià la qual cosa converteix tot aquest personal públic en ciutadans i ciutadanes de ple dret de l'Absurdistan.

Front aquest seguit d'agressions, agreujades amb una nova campanya de distribució de jornades dissenyada com un càstig contra totes i tots nosaltres per no haver-nos plegat dòcilment i submisa a les seues exigències, s’ha plantat un col·lectiu organitzat i compromès en una mobilització continuada davant el qual aquesta patronal pública “en pràctiques” -instal·lada amb massa facilitat en la impunitat heretada- no ha volgut, o no ha sabut entendre que la por, si en algun moment l’hem tinguda, ja fa temps que ha canviat de bàndol.

I per això, per a aquest curs que ara comença, les educadores i educadors anuncien un increment de les seues mobilitzacions, tant en quantitat com en intensitat, fins on siga necessari per a garantir els drets educatius del seu alumnat i unes condicions de treball garantistes de la seua dignitat professional i personal.

Com a mostra d’aquesta mobilització, més intensa i més diversa, ja hem convocat una primera jornada de vaga proper 18 de setembre i, a més, s’ha establert un guardó específic, el qual s’atorgarà cada inici de curs per a distingir persones, organismes o institucions que hagen destacat pel seu esforç a maltractar el col·lectiu. Enguany, per la quantitat de candidatures i mèrits exhibits, el Premi Gent Sense Ànima 2017 s’ha concedit “ex aequo” a les conselleries d’Educació i d’Administració Pública per la seua interpretació magistral, “a la valenciana”, de la parella protagonista en el musical “Els Miserables”