Nou decret de teletreball: Poc de nou i res de teletreball

Fent política amb els ulls tancats, la Conselleria d’Administració Pública s’ha convertit en el paradigma de l’aforisme fusterià que diu: “Com que no és obligatori ser raonable, la gent se n’aprofita”.

02 / 10 / 2020 | Intersindical treball no presencial funció pública esborrany decret teleteball cpndicions de treball


L’esborrany de nou decret de teletreball que l’administració ha lliurat a les organitzacions sindicals no sols és una altra oportunitat perduda, que també, sinó una estafada sense pal·liatius a la ciutadania valenciana i, a més, un insult imperdonable a l’esforç extraordinari que la totalitat del personal públic hem fet durant aquesta pandèmia, la qual, malauradament, continuem patint.
En essència, la nostra proposta tracta d’arrencar-li un poc de temps al treball per a regalar-li’l a la vida.
Per començar, tot i emprar la nomenclatura adient i l’afany de modernitat, conceptualment, el que regula el decret no és teletreball sinó la reproducció virtual d’un presencialisme quasi noucentista.

I per això, tot i les modificacions incorporades al document inicial, reprodueix una dinàmica vinculada a la concepció, fílies i fòbies del càrrec polític de torn i, a més, el mateix procediment laberíntic que durant els més de quatre anys de vigència del decret 82/2016 ha fet impossible l’aprovació de cap ni un programa de teletreball. Ni tan sols per als col·lectius laborals que van implementar els programes experimentals previs al decret, l’avaluació dels quals va ser totalment positiva.

En aquesta reiteració compulsiva d’errades, l’única novetat consisteix a invocar competències per a declarar una simulació d’estat d’excepció laboral, amb supressió de les garanties i requisits establerts a la norma, per a vehicular respostes puntuals davant situacions de crisi.

Així, tot i que al preàmbul del decret es parla de modernització, subjau una filosofia absolutament rància i desfasada que considera el teletreball com un privilegi i no com un instrument d’optimització sistèmica, una nova estructuració organitzativa de l’administració que contribueix a una utilització més eficient del temps i els recursos, a més de reduir la petjada ambiental, millorar els processos de treball i minvar l’absentisme, en reduir notablement els desplaçaments i els riscs “in itinere” vinculats a aquests.

Del mateix tarannà involutiu cal considerar l’establiment d’una dinàmica d’avaluació de l’acompliment totalment diferent a com s’aplica en el treball presencial, amb una preocupant referència, quasi exclusiva, a l’acompliment d’objectius individuals. Aquesta diferenciació apunta perillosament a la intenció d’incorporar una mena de treball a destall en l’administració, consolidant així el procés “d’uberització” de l’ocupació pública que venim patint els darrers anys.

Per contra, Intersindical Valenciana, considera el teletreball un dret laboral que no pot dependre exclusivament de la voluntat dels equips directius, una condició de treball, voluntàriament acceptada, regulada i incorporada a la classificació dels llocs, la qual cosa garanteix la necessària continuïtat i estabilitat dels projectes personals i professionals.

Tot just per això, la formació específica en competències telemàtiques no s’ha de restringir al personal que determina la norma sinó que hauria d’integrar la formació bàsica que s’imparteix a la totalitat del personal públic, habilitant mecanismes per a eludir l’exclusió que pateixen les treballadores i treballadors els llocs de treball dels quals no tenen accés a les ofertes i possibilitats de la intranet. Sense una actuació inclusiva que possibilite l’accessibilitat universal de la plantilla, en la seua totalitat, afegirem una escletxa digital a la injustificable escletxa formativa i retributiva que pateixen fonamentalment els col·lectius laborals més vulnerables al servei de l’Administració del Consell.

No podem acabar sense fer una reflexió sobre l’oportunitat que l’actual decret ens ofereix i que l’administració insisteix obstinadament a desaprofitar. Ara mateix, parlar de noves formes d’organització del treball ens ofereix la possibilitat de compactar jornades, tant diàries com setmanals, possibilitant així una racionalització en els usos del temps per a desplaçar el treball de la centralitat que ocupa en les nostres vides.

En definitiva, aprofitar aquesta oportunitat normativa per a aplicar efectivament les 35 hores de què parla -quasi oníricament- el decret 42/2019 i caminar cap a la setmana de quatre jornades laborals que Intersindical Valenciana porta anys reivindicant.

En essència, la nostra proposta tracta d’arrencar-li un poc de temps al treball per a regalar-li’l a la vida. O potser, de recuperar la vella reivindicació sindical de treballar menys per a treballar tots i totes.

Com que de tot això, a l’esborrany d’aquest decret que ens han lliurat no hem trobat res, la primera al·legació d’Intersindical és una esmena a la totalitat per a demanar que tornen el document al calaix involutiu del qual mai ho hauria d’haver eixit.