Personal educador: Cap a la revolta permanent

Avui, una altra vegada, el mèrit de les educadores i educadors ha estat vertebrar una resposta col·lectiva malgrat la conjura de babaus que ha fet tot el que ha pogut, o ha sabut, per a invisibilitzar una lluita justa, necessària, i del tot imparable.
En aquesta ocasió, a les ja clàssiques manipulacions dels serveis mínims establerts per l’autoritat laboral amb les quals ens amenitzen les jornades prèvies molts equips directius i una part de la inspecció educativa - per molt que disfressen d’incomprensió lectora aquestes pantomimes-, hem d’afegir un comunicat sindical qüestionant la legitimitat i l’oportunitat de la convocatòria , un autèntic exercici “d’esquirolisme”, o de “travestisme” patronal, tant se val.
Tot i això, la màxima expressió de bel·ligerància l’hem trobada en una part de les direccions dels centres que han optat per contractar personal de menjador extra per a desactivar els possibles efectes de la vaga convocada. Potser, es tracta dels mateixos equips directius que consideren injustificable contractar personal per a possibilitar que les educadores i educadors disposen d’un temps digne per a dinar durant la seua jornada laboral.
Tanmateix, les educadores i educadors d’educació infantil i educació especial s’han tornat a plantar per a dir prou davant la discriminació educativa i laboral que pateixen, contra la qual mantenen una lluita continuada des de fa més d’una dècada, i per a reclamar dignitat professional.
La mobilització d’avui constitueix tan sols el primer pas d’una revolta permanent que aspira a remoure els dèficits d’un sistema educatiu ancorat al segle XIX, el qual, tot i emprar una nomenclatura pedagògicament correcta, en excloure una part dels professionals que hi formen part dels seus equips educatius de cap de les maneres pot encaixar en el paradigma que sustenta l’escola inclusiva.