Taula Sectorial de Negociació de la Funció Pública: Part II

1. Negociació de l'esborrany del Decret llei **/2020, de ** de novembre, pel qual estableix una compensació econòmica per l'esforç realitzat per part del personal del Sistema Valencià de Salut i del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials durant l'estat d'alarma declarat entre el 14 de març i el 21 de juny de 2020 per causa de la pandèmia de la COVID-19, i altres gratificacions extraordinàries per al personal de Salut Pública.
Respecte a aquesta proposta, possiblement excessivament genèrica i, per això mateix, amb molts punts que reclamen una major concreció, tenint molt clar que per a Intersindical Valenciana l’únic sentit que pot tindre és materialitzar pecuniàriament el reconeixement de la tasca exemplar del personal públic davant l’actual crisi sanitària; en cap cas, però, pot pretendre quantificar econòmicament una actuació que és, indubtablement, impagable.

Per això, malgrat la possible controvèrsia que pot generar la proposta, Intersindical Valenciana no vol defugir la responsabilitat de posicionar-se. I per això mateix, va substanciar la proposta que consta al document que vam remetre per a incorporar a l’acta de la sectorial i que podeu consultar clicant ací

2. Proposta d’acord de la MSFP per acudir de manera excepcional als llistats de demandants d’ocupació de LABORA.
Pel que fa a aquesta proposta, com que l’administració no ha proposat cap redacció concreta per a l’acord, Intersindical ha hagut de reiterar els arguments i proposta que ja vàrem explicar i argumentar en la sectorial a la qual es fa referència en l'enunciat. Podeu consultar el posicionament del sindicat en el document presentat per a adjuntar a l’acta de la sectorial clicant ací

3. Proposta d'aplicació i destinació de l'import de la massa salarial addicional per a 2020 (0,30 %).
Tot i haver-ho sol·licitat expressament, l’administració no ens ha lliurat la proposta que va explicar de manera verbal en la taula sectorial celebrada passat divendres 13 de novembre per a poder analitzar-la amb detall. El que sí ens ha facilitat són sengles informes sobre el grau d’execució dels fons addicionals dels anys 2018 i 2019, dels quals considerem imprescindible assenyalar algunes qüestions que ens haurien d’obligar a la reflexió:

• Resulta molt significatiu el fet que les úniques reclassificacions que no es fan vinculades necessàriament a un increment de la jornada laboral corresponen als grups més alts de classificació.

• També són les partides destinades a aquest grups les que a hores d’ara s’ha acabat de gestionar completament

• Després de tots els anys, sentències i negociacions que ha costat arribar a una situació quasi equitativa i no discriminatòria per al personal temporal, els processos iniciats de reclassificació vinculada a la titularitat obri la porta a nous escenaris de discriminació del tot injustificada i injustificable.

• De tots els objectius als quals s’ha destinat aquests fons, l’únic que a hores d’ara continua en estudi i no sols no s’ha iniciat, sinó que resulta molt complicat pronosticar en quin termini es podrà completar, és la reclassificació del personal educador d’educació infantil.

Aquesta reclassificació preceptuada en la llei 10/10, refermada mitjançant acord de Taula Sectorial i amb una triple assignació de fons, sembla condemnada a una transitorietat perpètua.

Com que hi ha molts aspectes a considerar i explicar sobre la situació d’aquest personal, ens uns dies presentarem un altre document amb una proposta específica per a aquest personal com a primer pas d’una campanya de mobilització permanent en tots els fronts per a exigir a l’administració el compliment dels acords signats, tant pel que fa al personal educador d’infantil com al d’educació especial.

Tot just pel que hem explicat respecte a la gestió dels fons addicionals i, a més, les possibilitats de la seua continuïtat, no podem sinó mantenir moltes reserves respecte a la proposta verbal de l’administració sobre l'aplicació i destinació d’aquests.

En primer lloc, hem de manifestar que compartim plenament la necessitat d’incrementar els recursos humans de la DG de Funció Pública. Tant és així que por-tem un any defensant-ho mitjançant una campanya de mobilització per reivindicar «més personal per gestionar el personal». Dit això, som de l’opinió que aquesta necessitat exigeix un exercici responsable de determinació del model i dimensiona-ment de la plantilla el qual, de cap manera, no pot dependre de l’eventualitat d’uns fons que l’atzar posa a disposició.

Pel que fa a la reclassificació del personal APF del centres educatius, Intersindical Valenciana, malgrat tots els inconvenients i matisos que hem argumentat reiteradament d’aquesta dinàmica expansiva d’increments de jornada, considera que els acords són un compromís voluntari del qual cal exigir l’acompliment.

4. Precs i preguntes.
Arribats a aquest punt, Intersindical Valenciana planteja dues qüestions:

• En primer lloc, després de diversos casos recents de contagi per Covid-19 entre alumnat de centres d’educació especial com a conseqüència dels quals s’ha confinat en quarantina durant 10 dies el personal docent i no docent de les aules corresponents.

Com que en cap cas han estat contactats per salut pública, ni se’ls ha fet PCR a ningú (llevat d’una educadora que s’ho va gestionar personalment amb el seu centre de salut), la qual cosa genera una enorme inseguretat i inquietud en reincorporar-se al seu lloc de treball.

I com que en tots eixos centres disposen a la seua plantilla d’un lloc d’infermer o infermera escolar, proposem a l’administració que contacte amb l’autoritat sanitària per a veure la possibilitat que siga aquest personal qui realitze les PCR al personal del centre quan es donen aquestes circumstàncies.

• Per acabar, tot i reconèixer el treball fantàstic i l’exigència del ritme frenètic d’aquests dies, hem d’assenyalar el fet inadmissible que l’administració ha lliurat tota la documentació exclusivament en castellà. Per a Intersindical resulta del tot inadmissible i exigim que tota la documentació es lliure en totes dues llengües oficials o, com a poc, en la llengua pròpia del País Valencià