Intersindical signa el IV Acord de la Comissió de Diàleg Social del Sector Públic Instrumental

Ahir, 24 de gener, primer Dia Internacional de l’Educació, Intersindical Valenciana va signar el IV Acord de la Comissió de Diàleg Social del Sector Públic Instrumental de la Generalitat, relatiu al pla de formació global per al personal d’aquest sector.

25 / 01 / 2019 | correus sector públic instrumental iv acord cds comissió de diàleg social activitats formatives



Un pas endavant
Cal dir que aquest acord, en possibilitar l’accés a les ofertes formatives de l’Institut Valencià d’Administració Pública, constitueix un pas imprescindible per a atendre una reivindicació, i una aspiració, històrica de les treballadores i treballadors que conformen el SPI.

D’entrada, hem de considerar un guany incontestable que es regule l’homologació per l’IVAP de les activitats formatives i singulars impartides pels ens del sector dirigides al seu personal. Aquesta homologació posa en valor l’esforç formatiu i el compromís amb la millora de la competència professional, tant de les entitats com de les treballadores i treballadors, a més d’afavorir la transitabilitat en els seus itineraris professionals.

Tot i això, som plenament conscients que aquest primer pas tan sols obri una porta necessària per a poder recórrer un camí en el qual, ara per ara, tot està per fer. Perquè no hem d’oblidar que per a vehicular la possibilitat que ara s’obri, cadascuna de les 35 entitats que conformen el sector haurà de subscriure amb l’IVAP convenis singulars que donen accés al seu personal i, a més, acords interadministratius de cooperació, si desitgen participar i col·laborar en els plans formatius.

D’altra banda, no podem obviar la realitat de la formació impartida per l’IVAP el qual, ara per ara, no ha estat capaç de desenvolupar els diferents itineraris formatius i malviu amb una oferta del tot desequilibrada, que discrimina els grups inferiors i el personal d’administració especial, la qual tan sols arriba al 40% de la plantilla al servei de l’Administració del Consell. Així les coses, cal ser molt prudents sobre les possibilitats reals de donar resposta a una plantilla -en termes de formació- que es pot veure incrementada en quasi un 30%.

Davant la possible “inflació formativa” generada per una oferta molt allunyada de les necessitats, ens haurem de mantenir molt vigilants per a evitar que la formació del personal esdevinga un nou element de pressió a les entitats i, fonamentalment, a les treballadores i treballadors, com hem vist amb anteriors acords de la comissió, cal dir que no recolzats per Intersindical, la imposició dels quals ha derivat en una tensa, i de vegades amenaçant, relació epistolar, denúncies a les entitats, o intents de paralització dels instruments per a la provisió dels llocs de treball.

Per totes aquestes consideracions, conscients com som de la transcendència de l’acord signat, de les limitacions assenyalades i de tot el treball pendent per a instrumentalitzar les possibilitats que obri, Intersindical Valenciana, des de la fidelitat al compromís rubricat en aquest acord, treballarà de valent per a evitar que no passe de ser un brindis al sol fet en precampanya electoral o, el que és pitjor, un mecanisme per a "testejar" fidelitats, premiar adhesions i castigar dissidències.

Avançar sense model esdevé un model que fa patir molta gent
No podem acabar aquesta anàlisi sense compartir una xicotet reflexió sobre els quatre acords amb els quals, en paraules del conseller, es tanca el cercle normatiu d’aquesta legislatura per al SPI.

La renúncia a explicitar un model per al sector, el qual s’hauria d'haver dissenyat amb una de les dues grans lleis anunciades i que no veuran la llum en aquesta legislatura, no es pot suplir ni de lluny amb un pack normatiu mitjançant el qual les treballadores i treballadors del SPI venen obligades a tots els deures, requisits, limitacions i restriccions retributives del personal públic, sense incorporar, però, els drets i garanties que emparen aquest personal, el primer i més necessari dels quals és l’estabilitat en el lloc de treball.

Com que no podem oblidar la història d’agressions laborals i precarització progressiva que va assolar el sector en anteriors legislatures i davant les vulnerabilitats assenyalades en el paràgraf anterior, per a conjurar el perill d’una hipotètica futura “uberització” de les plantilles, Intersindical Valenciana considera que l’objectiu prioritari, ara mateix, hauria de ser garantir per a aquestes treballadores i treballadors una estabilitat laboral idèntica a la de la resta de personal públic al servei de la ciutadania valenciana.
Podeu consultar l'Acord clicant ací