La campanya contra les borses de treball d’À Punt té molts pares i poc trellat

No ens trobem davant d’una qüestió que genere notícies noves cada dia, sinó davant la reiteració de pràcticament les mateixes informacions repetides una i una altra vegada. Entre altres coses perquè alguns mitjans es dediquen a retroalimentar-se entre ells.
Un bon grapat de personatges públics ja tenen experiència del que significa convocar una roda de premsa per tractar dels més diversos temes i que algun o alguna periodista els pregunte sobre els extreballadors de RTVV i que la resposta a eixa pregunta siga al dia següent la que dóna el titular de l’esmentada roda de premsa.
Aquest tipus de campanyes, haurien de merèixer una reflexió seriosa per part de la Unió de Periodistes, però demanar-li-la no tindria massa sentit atès que eixa organització no és aliena al que està passant.

L’EXPERIÈNCIA COM EXCUSA
Es pretén justificar la campanya contra el barem en que els joves queden marginats en les borses de treball. El ben cert però, és que l’única proposta que feu arribar Unió de Periodistes a la mesa on es negociava el barem fou pujar 0’2 punts en l’apartat d’experiència a aquells periodistes que no havien treballat en l’antiga RTVV. En la seua proposta no qüestionaven la puntuació de l’esmentada experiència, sinó només com es puntuava l’obtinguda fora de RTVV. Res a veure amb una pretesa defensa dels joves que acaben d’eixir de la Universitat de la qual han fet bandera.
Resulta curiós que la Unió de Periodistes no haja dit res sobre la impossibilitat d’accedir a les borses de treball a través de la tercera via malgrat ser una de les seues senyes d’identitat. Els sindicats sí ho hem defensat perquè cal saber que molts periodistes, la majoria amb les oposicions aprovades, han quedat exclosos de les borses per no tindre una titulació que no se’ls demanà quan entraren. Però clar, parlem d’extreballadors…
Ningú no ho diu explícitament, però les crítiques al barem utilitzat en les borses de treball també són crítiques dirigides a les organitzacions sindicals que l’han negociat: UGT, CCOO i Intersindical. Unes organitzacions sindicals a les quals no s’ha dirigit ni una sola vegada la Unió de Periodistes.

UNA LLEI PER DESCAFEÏNAR L’ERO
Quan Alberto Fabra va tancar RTVV els sindicats sospitaren que ens podríem trobar davant una maniobra fraudulenta per tal de tirar tots els treballadors al carrer i després reobrir una nova ràdio i la televisió al seu gust i amb la seua gent. Per evitar esta situació, els sindicats van exigir per a firmar l’ERO que s’incloguera una clàusula que donara prioritat als extreballadors si es produïa l’esmentada reobertura per part de la Generalitat. I això és el que ha passat. És cert que hi ha un nou govern a la Generalitat, però això no deslegitima l’ERO i els seus efectes. Encara més: estem segurs que,cas de continuar governant el PP, s’hauria produït igualment la reobertura. I existeixen declaracions del mateix Alberto Fabra que així ho demostren.
En contra del que està dient-se, la recent Llei que ha creat la nova ràdio i televisió públiques no ha fet cap regal als extreballadors, sinó que ha descafeïnat la clàusula sisena de l’ERO de RTVV aprovat i posteriorment beneit per l’Audiència Nacional.
Vist amb esta perspectiva, cal reconéixer que les borses de treball negociades per la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació amb els sindicats no respecta tots els drets adquirits pels extreballadors amb la firma de l’ERO. En aquest sentit cal deixar constància de que les borses de treball, tal i com han quedat en el seu conjunt, no eren l’opció que defensaven els sindicats. Simplement són el resultat d’una negociació en la qual s’ha hagut de casar els interessos de l’empresa,la clàusula sisena de l’ERO i la llei de creació de la nova ràdio i televisió. Perquè, cal deixar constància que el barem es va negociar en plena vigència de l’ERO.

EL QUE ÉS NORMAL EN EL SECTOR PÚBLIC ESCANDALITZA EN À PUNT
Resulta molt cridaner que al barem de les borses de treball se li vullga atorgar un caràcter excepcional que no té. La realitat és que per elaborar-lo s’han seguit els mateixos criteris i s’ha utilitzat la mateixa normativa que des de fa deu anys està utilitzant-se en totes i cadascuna de les borses de treball del sector públic valencià. I que, per cert, no ha provocat cap controvèrsia comparable amb la creada en aplicar-se als extreballadors de RTVV. Els sindicats, en les borses de treball, no s’han passat de frenada, sinó que, amb l’ERO en la mà, s’han quedat curts. I alguns extreballadors que no han pogut entrar en À Punt tenen prou més motius que la Unió de Periodistes per reclamar per la via judicial contra la seua exclusió. Parlem dels recursos que poden presentar “alguns” extreballadors, però també cal assenyalar que, en el cas de no haver arribat a negociar el barem vigent, les demandes es contarien per centenars.

ESTA CAMPANYA TÉ MOLTS PARES
Naturalment, la campanya contra les borses de treball d’À Punt té més d’un pare i els seus objectius van més enllà de l’estricte barem. La campanya li ve molt bé al PP i Ciutadans que no volen que es faça realitat la recuperació de la ràdio i televisions públiques valencianes. Almenys mentre existisca l’actual govern de la Generalitat. Li ve bé a aquells que volen donar-li una potada a la Direcció General i al Consell Rector en el cul dels extreballadors. Els ve bé a aquells que pensaven que anava a produir-se un “reparto del pollo” que sembla que no s’ha produït, o no s’ha produït com volien. I també els va bé a aquells que no es troben còmodes perquè en el seu moment van vendre la pell de l’ós abans de caçar-lo. Tota una confluència d’interessos diversos. I alguns inconfessables.