La unitat d’acció no va resistir la negativa d’Intersindical a acceptar la pau social

Intersindical Valenciana ha sofrit un procés d’aïllament per part de la resta de sindicats presents en les meses generals de la Generalitat –CCOO, CSIF, FSES i UGT–, que no han acceptat de bon grat les discrepàncies del Sindicat amb la seua decisió de signar determinats acords. En aquest article us fem un resum dels acords signats i les causes de les discrepàncies.

07 / 05 / 2015 | Intersindical eleccions2015


“De vegades la pau no és més que por” (Sobre la Pau, Raimon, 1967)

La signatura de l’acord del 27 de desembre de 2012, que repartia 55 permisos sindicals (alliberaments) entre els cinc sindicats de la Mesa General de Negociació de la Generalitat, va suposar, vist en perspectiva, un punt d’inflexió en l’acció sindical conjunta que fins llavors s’havia desenvolupat. Intersindical Valenciana, després de consultar el personal, va decidir no signar-lo fins que s’aconseguira revertir els efectes de les retallades sobre el personal, i això no va agradar gens a les organitzacions que havien decidit signar-lo i beneficiar-se de 46 alliberaments. Els 9 alliberaments corresponents a Intersindical es van quedar sense utilitzar.
L’any 2013 havia de significar la finalització de la vigència de l’anomenat decret Vela, de retallades en la Funció Pública, en les condicions de treball (retribució dels dies de baixa, plans de pensions, ajudes socials...), i particularment de les retribucions: el 50% de la carrera professional del personal sanitari; el 50% dels sexennis del personal docent; enviament a l’atur durant l’estiu del personal interí docent, i una retallada del 33% de la jornada i salari del personal interí, així com el manteniment de la retallada d’un 100% sobre la carrera professional del personal de l’Administració de la Generalitat. Es va dictar el gener del 2012 i els seus efectes arribaven, en principi, al desembre del 2013.
Les desavinences sindicals continuaren: Intersindical Valenciana es negava a acudir a reunions bilaterals amb l’Administració, o abandonava en solitari la farsa de Mesa General de l’1 d’octubre de 2013, quan ja hi havia rumors que es pretenia perllongar el decret Vela. Accions que tampoc no van agradar gens a la resta de sindicats.
El conseller Moragues, d’Hisenda i Administració Pública, va aconseguir que quatre sindicats de la Mesa General signaren l’Acord del 23 d’octubre de 2013, que el Sindicat considera de retallades, perquè significava perllongar el decret Vela en 2014 i 2015: no recupera res quant a condicions laborals, tampoc per al personal de la Generalitat en 2014, i una promesa de carrera al 33% en 2015, incomplida després, ja que es va reduir en un 23% en 2015 i en un 33% en 2016; recuperació de només un 25% de la carrera i el desenvolupament professionals sanitari i dels sexennis docents. L’únic punt positiu va ser que el personal interí de la Generalitat va recuperar la situació anterior pel que fa a jornada, i salari.
La part pitjor era la de la clàusula de pau social que deia:
“Las organizaciones sindicales firmantes se comprometen a agotar los cauces de negociación e interlocución con la Administración
antes de adoptar medidas de conflicto o movilizaciones de cualquier tipo, durante el periodo de vigencia del presente acuerdo y referidas a las materias definidas en el mismo. Asimismo y, sin perjuicio de lo previsto en la normativa específica, se comprometen a comunicar a la Administración con una antelación mínima de 72 horas cualquier convocatoria o acto de movilización o reivindicación de tipo colectivo.”
Com deia Raimon:
“De vegades la pau
tanca les boques
i lliga les mans,
només et deixa les cames per fugir.”
El trencament
L’oposició d’Intersindical a l’acord enfurismà els nostres antics companys de viatge. Per a trencar es van utilitzar com a excusa uns incidents després de la Mesa Sectorial d’Ensenyament, en què tots els sindicats, excepte STEPV, van signar un acord sobre personal interí docent que empitjorava l’accés a les borses de treball i atacava l’estabilitat en l’ocupació. Incidents que no van ser incitats ni provocats per STEPV, que va desautoritzar actuacions antisindicals i va protegir companyes i companyes d’altres sindicats.
Tanmateix, va ser l’excusa que necessitaven per a trencar amb Intersindical sense que se’n notara la causa real: la postura davant els esdeveniments ja no era comuna; Intersindical es mantenia ferma enfront de la política de retallades, però els altres evolucionaren a posicions més pactistes.
Això ha suposat que es va desmuntar la plataforma de sindicats de la Funció Pública que havia actuat des del 2012, i era substituïda al si de la Generalitat per reunions quadripartides (UGT, CCOO, CSIF i FSES) que no s’anuncien ni se’n trauen conclusions ni convoquen el personal a res.
No ha ajudat la negativa d’Intersindical a signar l’Acord del 14 de març de 2014, de la Mesa Sectorial de la Funció Pública. El Sindicat ha sigut sempre partidari de la carrera professional, i va signar l’acord del 20 de febrer de 2008, que n’establia el reconeixement des del 2010. En el decret de carrera hi ha la instauració del sistema de carrera professional, que és positiu; però, sense cap motiu legal ni justificació acceptable, castiga les persones que han promocionat a un altre grup i hi deixa fora el personal interí i temporal.
Finalment, Intersindical també va rebutjar signar l’Acord del 9 de juny de 2014, de la Mesa General de Negociació sobre l’abonament dels dies meritats de la paga extraordinària del desembre del 2012. Aquest estava motivat per diverses sentències guanyades pels nostres serveis jurídics. La Generalitat hauria d’haver pagat d’ofici de manera immediata.
Malauradament, el temps dóna i lleva raons. La part de l’acord que afecta el personal de Justícia ha estat incomplit flagrantment, amb excuses legals falses de mal pagador.
Matar al missatger
El problema, ara i sempre, és Intersindical. Cal matar el missatger, cal desacreditar a qui diu que l’emperador està nuet. Intersindical Valenciana molesta perquè confronta els altres sindicats amb un espill i no els agrada el que veuen. Correus electrònics, revistes, pamflets i assemblees que critiquen les nostres postures han farcit l’activitat d’aquests sindicats durant 2014. Mentrestant, el govern de la Generalitat continuava a la seua:
„„- Adjudicava les contingències professionals del personal de la Generalitat de Seguretat Social a les Mútues. Enguany, també als organismes autònoms, que no hi estaven inclosos.
„„- Despatxava centenars de persones del sector públic, mitjançant ERO massius en diferents empreses, fundacions i ens de dret públic.
„„- Tancava RTVV i despatxava tota la plantilla.
- „„Justificava la política de jivarització de les administracions públiques mampresa pel govern de l’Estat, que ha fet que perdem prop de deu mil persones en les plantilles de la Generalitat
„„- Emparava la corrupció al si del seu grup parlamentari i diverses instàncies de l’Administració: cas Gürtel, cas Cooperació, cas EMARSA, cas Palau de les Arts...

El sindicalisme alternatiu d’Intersindical no podia signar aquests acords
Intersindical Valenciana valora les propostes d’acord que es negocien en les diferents meses amb criteris de política sindical, és a dir, atenent al fet de si resulten beneficiosos per al personal que afectat, o si bé no ho són tant o resulten contraproduents. De vegades,
un acord és bo o neutre per a un col·lectiu, mentre que en perjudica un altre. En aquests casos, prioritza la solidaritat: si afecta negativament o discrimina una persona, ens afecta a totes.
Per això, no es tracta que Intersindical no volia, sinó que no podia signar aquests acords:
No podia perquè les assemblees de persones afiliades i del personal afectat li havien dit que no signara.
No podia perquè hi ha acords que suposen acceptar les retallades en les condicions de treball que han imposat els governs del PP.
Tampoc podia signar acords que, aparentment, suposaven guanys, com el de la carrera professional de l’Administració de la Generalitat, perquè volem continuar mirant a la cara les companyes i companys que veuran que es castiga el seu esforç en promocionar o les companyes i companys interins, i dir-los que nosaltres no els hem traït.


Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació