Mesa Sectorial de Negociació de la Funció Pública

Divendres, 8 de maig, es va reunir la Mesa Sectorial de Negociació de la Funció Pública per a negociar l’esborrany de Resolució de la Consellera de Justícia, Interior i Administració Pública per la qual s’estableixen el procediment i mesures organitzatives per a la recuperació de l’activitat administrativa presencial.

10 / 05 / 2020 | Intersindical


La Mesa Sectorial es reuneix per videoconferència per a regular la incorporació progressiva al treball presencial

Una vegada més en aquest complicat període, la Mesa Sectorial es va celebrar per videoconferència i per això, entre altres coses, una vegada més hem d’agrair el treball extraordinari de tot el personal tècnic de la conselleria, amb un reconeixement específic a les companyes i companys del servei de relacions sindicals, els quals, amb un treball exquisit, ens han facilitat enormement el repte de transitar per un territori inexplorat fins ara.
Cal especificar amb tota claredat que sense Pla de Contingència no es produirà cap incorporació presencial a cap lloc de trebal
Així mateix, cal fer extensiu aquest reconeixement al conjunt de les treballadores i treballadors públics que, en un temps de rècord, s’han reinventat i han reinventat l’administració per a garantir la prestació dels serveis públics malgrat les enormes dificultats que han hagut d’enfrontar com a conseqüència de la COVID-19.

Pel que fa al contingut de la Resolució, tot i reconèixer la bona disposició negociadora de l’administració, per la qual cosa s’ha acceptat bona part de les propostes sindicals, preferim esperar a la publicació del document definitiu per a poder valorar com cal el contingut.

És per això que, ara per ara, tan sols farem esment sobre els quals tenim més dubtes que no certeses, o aquells sobre els quals mantenim serioses discrepàncies.

Per començar, tan sols un xicotet apunt sobre les al·legacions estrictament terminològiques, que no ho són tant, puix, evidentment, una gran divergència conceptual sobre la qual no ens podem estendre ara, però que cal tenir molt present per resistir les embranzides d’una neo-llengua que va colonitzant progressivament la totalitat del relat i al mateix temps desposseint de substantivitat les treballadores i treballadors.

Quant a l’àmbit d’aplicació, hem de tornar a insistir en la necessitat d’evitar territoris d’excepcionalitat. Com que compartim plenament els principis generals de la resolució, considerem que aquests haurien de ser un eix de vertebració inclusiu sobre el qual ha de pivotar les actuacions de totes les conselleries.

Pel que fa als principis generals ja hem dit que els compartim plenament. Tot i això, hem planejat algunes precisions perquè, ara per ara, la realitat no s’ajusta a aquests principis. En eixe sentit insistim que cal especificar amb tota claredat que no es produirà cap incorporació presencial a cap lloc de treball sense que prèviament s’haja elaborat el preceptiu pla de contingència, avaluat els riscs específics del lloc i adoptat les mesures preventives escaients. Tot un seguit d’actuacions dels quals s’haurà d’informar formalment els preceptius comitès de seguretat i salut.

Cal dir que aquesta precisió és totalment pertinent per a evitar actuacions com les de les conselleries de sanitat i educació, les quals ja han posat data d’incorporació presencial a determinat personal abans d’haver començat a negociar la present resolució.

Potser el punt davant el qual tenim més prevenció i ens genera més incertesa és la no incorporació al treball presencial de les treballadores i treballadors pertanyents als col·lectius definits com a grups vulnerables davant la COVID-19.

Tot i que l’administració ha acceptat retardar la incorporació d’aquest personal fins al finals del procediment, això que li diuen ara “nova normalitat”, el ben cert és que moltes companyes i companys pertanyents fins i tot a més d’un d’aquests col·lectius i amb una comorbiditat de diferents patologies ja es troben incorporats al treball presencial. Podeu trobar més informació al nostre correu de 6 de maig de 2020

A més, la intervenció per part de la sotssecretària d’igualtat, a més de confirmar el nostre relat sobre l’aplicació d’uns índex de ponderació, va disparar totes les alarmes en plantejar que davant la laxitud inicial a concedir les “exclusions” plantejaven la revisió d’aquestes per a adequar-les a les instruccions posteriors del ministeri.

Per a Intersindical Valenciana, platejar una regularització a la baixa és del tot inacceptable. No sols no compartim el plantejament, puix es vol fer servir l’excusa d’una inexistent laxitud inicial com a coartada per a una laxitud en la protecció de la salut i la vida de moltes companyes i companys.

De fet, ara mateix, amb l’aplicació dels índex de ponderació, les úniques excloses del treball presencial són les persones amb càncer actiu o immunodeficiència no controlada. Per això, el sindicat exigeix que el document especifique sense cap ambigüitat que cap treballadora o treballador d’aquests col·lectius s’incorporarà al treball presencial abans de la finalització del procés, una vegada superades les tres fases establertes. Ens mantindrem vigilants i serem del tot bel·ligerants davant qualsevol intent de precaritzar aquesta protecció.

Una altra qüestió amb la qual estem en total desacord és la proposta d’ampliar els horaris d’apertura dels edificis administratius per a facilitar l’establiment de torns. I ens oposem per motius tant d’eficiència i eficàcia en la prestació dels serveis públics com, fonamentalment, per seguretat i salut.

Bona part de les treballadores i treballadors actuals han passat per l’experiència de treballar dues vesprades setmanals i recordaran perfectament que, després de dues dècades, potser poden comptar amb els dits de les mans les persones ateses durant les vesprades en tot eixe període.

A més, l’organització de dos torns de treball, exigeix prèviament, determinar clarament els serveis de desinfecció i neteja previs a l’inici de la jornada, durant la jornada i també entre els dos torns de treball, uns protocols sobre els quals hem de ser enormement exigents i que plantegen una dificultat organitzava immensa per a resoldre la qual com a poc caldrà duplicar els recursos materials i humans destinats a la neteja.

Així, per responsabilitat, tant en la protecció del personal com pressupostària, caldrà analitzar acuradament el cost econòmic de l’augment dels servis de neteja i la retribució dels torns en relació a la seua incidència a millorar el servei a la ciutadania.

Per a acabar, tampoc no estem d’acord amb la data fixada, 18 de maig o l’inici del la fase I en el territori corresponent. El primer ja va quedar inhabilitat tot just el dia següent de la Mesa Sectorial i l’altre perquè genera incertesa i desprotecció, puix en vincular l’aplicació a la situació territorial, implicaria, en puritat, una aplicació asimètrica i desequilibrada. És per això que Intersindical insisteix a vincular l’entrada en vigor al moment en què s'hagen completat les actuacions i mesures establides en els respectius plans de contingència.

En el torn de precs i suggeriments, el sindicat, des de la comprensió que en situacions urgents pot resultar complicat presentar la documentació en ambdues llengües oficials, exigeix que es prioritze la llengua minoritzada. Entenem que aquesta exigència ha de ser un compromís irrenunciable per a combatre la disglòssia institucional que perviu en l’administració valenciana.

Així mateix, com que la resolució, d’una manera del tot forçada i innecessària en la nostra opinió, entra en la qüestió dels processos selectius, Intersindical vol aprofitar l’oportunitat per a assenyalar que en aquests moments, demanar la represa i acceleració dels processos selectius convocats, sense tenir en compte que la recent sentència del TJUE és una dura garrotada als processos d'oposició (OPEs) que s'estan desenvolupant últimament de manera accelerada amb convocatòries massives en els tres nivells de l'administració pública (local, autonòmica i central) que no són sanció a l'abús de la contractació temporal, constitueix una fugida endavant del tot irresponsable

Intersindical considera que la paralització de molts processos selectius a conseqüència de la crisi del COVID-19 obri un parèntesi per a negociar que no podem desaprofitar.

Aprofitar eixa oportunitat per a donar una resposta justa amb la qual reparar l’abús que han patit durant molts anys milers de companyes i companys no sols és una obligació ètica sinó que contribuirà decididament a sortir de l’actual crisi sanitària amb una estructura administrativa més equilibrada, més equitativa i més justa.

Si no ho fem així, en superar l’actual període, unes poques treballadores i treballadors, potser, obtindran una gratificació testimonial, mentre moltes altres -principalment en l’administració general- veuran invisibilitzada la seua contribució imprescindible per a superar el cataclisme. I moltíssimes més, personal interí i laboral temporal, potser veuran recompensada la seua lluita en primera línia en aquesta pandèmia i, a més, el treball d’anys, amb una gratificació que consistirà a fer-los al carrer.

Podeu veure les al·legacions presentades per Intersindical clicant ací