Reunió informativa amb la Consellera de Justícia i Administració Pública

Vist que en aquesta convocatòria informativa la informació l’havíem de facilitar nosaltres, totes les organitzacions sindicals hem coincidit a assenyalar la problemàtica del personal interí i temporal com la més significativa a plantejar en la Conferència Sectorial. De fet, llevat d’Intersindical Valenciana, cap altra organització ha plantejat altres qüestions durant el primer torn d’intervencions.

En la nostra intervenció, hem proposat tres línies essencials que haurien d’actuar com a eixos vertebradors d’una administració pública més igualitària, més equitativa i més justa.

1.Fixesa
En primer lloc, després de la sentència del TJUE, ja no és discutible que hi ha hagut un abús de la temporalitat i, consegüentment, un maltractament laboral continuat i sistemàtic de milers de treballadores i treballadors públics. A més, el que també ha acreditat la sentència és que els processos selectius “d’estabilitat” acordats no sancionen la mala praxi ni donen solució al problema.
Arribats a aquest punt, Intersindical vol dir ras i curt que no té cap interès a entrar en cap dinàmica sancionadora a l’administració la qual, tan sols pot servir per complicar una situació econòmica suficientment complicada. El que si volem, millor dit, exigim, són polítiques valentes per a implementar una resposta extraordinària davant un estat d’excepció laboral del qual les treballadores i treballadors són els únics que no són en absolut culpables.
Per això, el sindicat no es tanca a debatre cap proposta, sempre que vehicule una resposta efectiva i justa per a resoldre una situació i un patiment difícilment reparables. I això passa ineludiblement per qualsevol procés que puga garantir la fixesa d’aquest personal.

2.Teletreball
El segon eix vertebrador n la transformació de l’administració pública passa per la regulació, consolidació i extensió del teletreball.
Aquests dies, hem hagut de suportar “alguns titulars de premsa que llancen a la societat missatges relacionats amb “la tornada al treball dels funcionaris” els quals donen a entendre que durant aquests últims mesos els treballadors i treballadores públics no hem treballat; Tanmateix, i encara que en molts casos l'organització d'aquest “teletreball de confinament” es va establir, per raons lògiques, de forma una miqueta improvisada, els resultats han sigut òptims i podem dir amb orgull que la immensa majoria dels servidors públics han fet un pas endavant i han demostrat estar a l'altura en tan terribles circumstàncies.
D'una altra manera no hauria sigut possible el manteniment d'un nivell tan alt en els serveis públics ni s'haurien tramitat iniciatives relacionades amb ajudes fiscals, empresarials o familiars que tan necessàries resulten en aquests moments.”
Davant tot aquest aldarull mediàtic i els seus efectes, i amb la més que probable necessitat de conviure amb la Covid-19 durant un temps indeterminat i en uns escenaris imprevisibles, no és moment d’aclamar-se al presentisme ni a una concepció arcaïtzant de l’administració -i de la societat en el seu conjunt-.
Ara, el que toca és reconèixer i agrair el treball extraordinari de totes i cadascuna de les treballadores i treballadors públics en tots els nivells en què s’estructuren els recursos humans de l’administració pública valenciana i tot seguit, encarar el futur erigint-se en l’avantguarda d’una aposta decidida “per la regulació i la normalització del treball a distància com a modalitat d'acompliment “normal” més enllà de la present situació de crisi sanitària, tenint en compte els seus nombrosos avantatges econòmics, mediambientals, contra la despoblació rural, i de cara a la millor efectivitat de la conciliació i altres drets del personal públic”.

3. Conciliació
Per a acabar, quasi com ampliació i consegüentment al que hem explicat en el punt anterior, el tercer pilar de la nostra proposta es centra en la conciliació.
Una de les coses que ha posat de manifest l’actual crisi sanitària és que, fins ara, el tema de la conciliació s'ha derivat, d'una manera perversa i irresponsable, en l'escola, convertint les criatures en hostatges del benefici de la patronal i víctimes d'unes jornades escolars/laborals d'esclaus. Quasi el mateix que podem dir dels serveis d’atenció de persones majors.
Per a Intersindical, ja és hora de posar l'accent en la conciliació com una responsabilitat política i una obligació de les empreses. I per això mateix, l'acció sindical responsable s'ha d'orientar a exigir unes condicions de treball que possibiliten criar fills i filles, o atendre les nostres persones majors, dignament. A les administracions públiques els correspon liderar i encapçalar aquest canvi imprescindible.

Cap a una administració pública del segle XXI
Aquests tres vectors confluents que hem proposat avui poden constituir un instrument útil per avançar cap a una administració més digital, més àgil, més eficient, més sostenible i, sens dubte, més humana i, per al sindicat, suposen la concreció del compromís adquirit amb les treballadores i treballadors en el nostre programa electoral el qual, sintèticament, sota el lema “és temps de tindre temps” recupera una reivindicació clàssica del sindicalisme de classe: “Treballar menys per a treballar tots”.

En la seua resposta la consellera s’ha centrat a vincular el problema de la interinitat de manera quasi exclusiva a la taxa de reposició, explicar que la sentència del TJUE no determina la consolidació automàtica i restringeix les sancions a supòsits determinats, per a tot seguit, invocant els principis constitucionals de mèrit i capacitat, apostar per demanar la supressió de la taxa de reposició i accelerar els processos selectius convocats amb l’horitzó desitjable d’accedir mitjançant un sistema d’oposició que facilite l’accés de persones joves que ara mateix no troben atractives les convocatòries actuals ni tan sols quan se’ls beca.

Davant aquesta resposta, Intersindical ha exposat que està d’acord amb la valoració de l’efecte devastador de la taxa de reposició i la conveniència de la seua supressió. Tanmateix, això no és suficient per a donar resposta al problema de la temporalitat.

Així mateix, estant d’acord amb els principis constitucionals de mèrit i capacitat, el personal de quí parlem porta acreditant-los amb el seu treball quotidià en alguns casos des de fa dos dècades. Consegüentment, per una qüestió d’equitat, cal implementar un procediment extraordinari per a resoldre una situació extraordinària per la qual, treballadores i treballadors públics, després d’anys -de vegades fins i tot una vida laboral completa- de servei, mai no han pogut consolidar un projecte de vida estable.

Pel que fa a la incorporació de persones joves, som plenament conscients de la necessitat, no sols per a evitar una fallida demogràfica, sinó, a més, per una qüestió de justícia. Però a més, pensem que possibilitar la convivència d’aquest personal de nou ingrés amb el recurs més valuós de què disposa l’administració, el personal que hi treballa, constitueix el millor procés de formació, integració i transmissió de la cultura i el valor del servei públic.

Aquesta incorporació coincident no es cap quimera ni cap somni impossible, te nom, es diu accés diferenciat i malgrat que s’ha argumentat insistentment la seua inaplicabilitat i, fins i tot inconstitucionalitat, durant els 30 anys que Intersindical Valenciana ha insistit a proposar aquest procediment com a forma ordinària d’accés a l’ocupació pública, ara mateix ha estat validat per l’administració valenciana en establir quotes específiques i diferents per als processos lliures, d’estabilitat, diversitat funcional i promoció interna. Cadascun d’ells amb unes característiques pròpies.