Breu elogi de la diversitat

Ahir, 17 d’octubre, Intersindical Valenciana va ser l’objecte central d’una irada missiva de les companyes i companys d’UGT a la qual, a més d’una omnipotència total en atorgar-nos el poder de bloquejar l’acció de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, també se’ns atribueix una irresponsabilitat absoluta en atrevir-nos a defensar una postura pròpia sense cap proposta ni argument que la sustente.

18 / 10 / 2016 | Intersindical sindicalisme llibertat d'expressió


Per a evidenciar la falsedat d’aquestes afirmacions tan sols cal consultar ací els Quaderns d’Intersindical 45/2016 on podeu comprovar que aquesta organització, a més d’elaborar les seues propostes, té per costum auto-imposada compartir-les i fer-les universalment accessibles. És clar que podreu trobar errades manifestes en algunes d’aquestes propostes, però tot just és aquest compromís de transparència que ens permet millorar-les amb els vostres ulls, les vostres crítiques i els vostres suggeriments.
Tot i això, no anem a entrar en una dinàmica dialèctica epistolar de la qual l’única víctima segura és la confiança de les treballadores i treballadors en els instruments que han de servir per a consolidar unes condicions de treball, i de vida, més justes, més igualitàries i més dignes, en veure que aquesta eina fonamental per a la seua defensa està més ocupada a disputar-se espais hegemònics que a vertebrar espais de convivència i construcció col·laborativa.
Potser, perquè defensem amb convicció que la diferència no ens ofén en absolut, tot el contrari, ens enriqueix, no hem vessat rius de tinta per a remarcar el fet que davant una proposta de la mateixa conselleria de què parlem, amb la qual pretenia resoldre un problema de gestió de borses retallant drets del personal, i davant l’oposició frontal de totes les organitzacions sindicals, de la Junta de Personal i del Comité d’Empresa, la mateixa organització que ara clama per la unitat d’acció sindical es va posicionar en solitari a favor de l’administració. Tant en solitari, que ho va fer fins i tot en contra de la postura manifestada per les i els seus representants en la Junta i el Comité.
I tampoc no anem a entrar a fer un seguit d’al·lusions entre cometes de paraules alienes, que, en tot cas, respecte a la seua fiabilitat, tenen més a veure amb certs rodolins de rondalla de l’estil “m’han dit que algú diu que diuen que deien que anaven dient...” que amb la informació d’allò que s’ha explicat en cap àmbit de negociació.
Qui tinga un interés real a narrar fidelment el que ocorre en aquests fòrums, sempre serà benvingut a la proposta d’Intersindical de retransmetre totes les negociacions amb l’administració per streaming; tanmateix, per a aventurar-nos en aquests camins de la fabulació, als quals, com versa de manera extraordinària Elvira Sastre, sempre cal comprar bitllet “de (hu)ida y vuelta”, mai no trobaran la nostra complicitat, ni la nostra companyia.
Així les coses, i sense tornar a explicar el que ja hem explicat als nostres correus i els nostres documents, tan sols ens cal acceptar que potser hem introduït una dinàmica diferent al sindicalisme habitual en certs ecosistemes laborals. Com a ferms defensors de la biodiversitat –sindical també- reivindiquem eixa diferència.
De fet, hem arribat amb la intenció de marcar la diferència i, com no, també per a desmarcar les diferències –desigualtats-. Però, a més, hem vingut per a quedar-nos i, ara mateix, tenim la plena convicció que estem a no res de ser-ho tot.


Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació