Cataclisme reputacional en el Sector Públic.

Si a l'inici de legislatura hi havia un territori de l'administració pública valenciana al qual era del tot imprescindible un canvi radical per a revertir les conseqüències de la dècada prodigiosa de la corrupció, reparar tot el dany injust i injustificable inflingit al personal i retornar la dignitat institucional al nostre país, aquest era el Sector Públic Instrumental.

Tot just per això, Intersindical Valenciana es va comprometre des del minut zero en els treballs d'una comissió de diàleg, la qual postulàvem i defensàvem en tots els fronts possibles, fins i tot el judicial, inclusiva, diversa i oberta a una interlocució com més plural millor; Tanmateix, aquesta no ha estat mai l'opció de l'administració ni de la resta de la bancada sindical.

Així, aquesta comissió, de la qual s'ha exclós les veus autoritzades d'organitzacions sindicals que ostenten la legítima representació de les treballadors i treballadors en algunes de les 35 entitats del sector, des del primer moment es va veure immersa en una campanya, mediàticament magnificada, que Intersindical no va dubtar a qualificar de cacera de bruixes.

S'iniciava així un procés d'intoxicació mediàtica per a escampar l’ombra de la sospita sobre el conjunt del personal d’un sector al qual els nostres anteriors governants havien portat de manera intencionada a fugir de la legalitat, com a instrument d’una concepció política subsidiària del poder econòmic. Tot al contrari del que podíem esperar dels qui venien a gestionar lo públic amb el ferm compromís de rescatar les persones, lluny de prioritzar la recuperació de la dignitat institucional i comprar el bitllet de tornada a la legalitat, es llançaren a qüestionar de manera sistemàtica la puresa de sang en l'accés als llocs de treball i culpabilitzar de manera preventiva la totalitat de les treballadores i treballadors del sector.

Des d'aleshores, aquesta declaració d'intencions va anar cuallant tot un seguit de declaracions ampul·loses i "acords històrics" que venien a portar, per primera vegada, els principis constitucionals al sector. Poc importaven els diferents processos selectius a la preparació dels quals centenars de treballadores i treballadors havien dedicat anys de preparació, ni els anys de servei prestat a les entitats i a la ciutadania valenciana, ni els projectes de vida personals i familiars truncades per un seguit d'EROs perpetrats al caliu de modificacions legislatives ad hoc. Tothom era culpable d'un pecat original que calia purgar a qualsevol preu.

Independentment de les intencions, aquestes actuacions, fonamentades en una realitat inventada, han contribuït a alimentar un clima contrari al personal i, per això mateix, favorable a qualsevol mesura antisocial que pot ser acceptada i justificada pel conjunt de la ciutadania com a mecanisme per a posar fi a uns privilegis inexistents.

La senda de la precarietat

Per a Intersindical Valenciana, els acords signats, els quals de cap manera podíem subscriure, tanquen el cercle d’un ERO massiu de substitució amagat sota l’eufemisme de la reducció de la temporalitat i, a més, suposen una norma de punt final que, en amnistiar els culpables de la desfeta i culpabilitzar el personal, propicien una deriva de precarització de les condicions laborals de tot el personal, tant els i les qui porten a l’esquena tota una vida laboral, com el personal de nou ingrés.

A més de denunciar el que hem explicat, des del primer moment hem insistit a reclamar un model integral, una llei específica del sector per a dissenyar el marc normatiu bàsic amb el qual revertir els efectes perversos de l'herència rebuda i reparar tot el dany acumulat que ha hagut de patir tant el personal, com la ciutadania valenciana i la dignitat institucional del nostre país.

Per a Intersindical Valenciana L’absència de model no es pot amagar, ni pal·liar, a força de solucions fragmentàries i acords parcials els quals, malgrat la grandiloqüència declarativa, no s’ajusten a la complexitat i especificitat del sector ni respecten les condicions laborals preexistents. I molt menys la dignitat de les persones que hi treballen. Tanmateix, davant la constatació que els acords referenciats, una simple extensió colonialista d'altres signats en Madrid per a una realitat que ens resulta del tot aliena, s'allunyen progressivament del mapa de ruta previst, s'insiteix a fugir endavant.

I així, utilitzant les condicions de treball del personal com a moneda de canvi d'una disputa perversa d'interessos estrictament partidistes, continuen les filtracions interessades a la premsa, la qual es pretén convertir en altaveu per a estigmatitzar el personal i púlpit mediàtic des del qual, en incorporar noves veus que sermonegen contra "la insuportable lleugeresa dels endollats", s'insulta totes i cadascuna de les treballadores i treballadors.

No menys decebedora resulta una resposta sindical del tot incoherent. Així, les mateixes organitzacions que durant la campanya electoral d'algunes de les entitats del sector defensa propostes contràries al que han signat a nivell general, insisteixen a exigir l'aplicació dels criteris acordats passant per sobre del dret a la negociació col·lectiva que ostenta la representació unitària de les treballadores i treballadors.

Per a forçar aquesta aplicació, no han dubtat a qüestionar la veracitat i fiabilitat de les informacions facilitades per les entitats, presentar denúncies contra les mateixes, proposar a l'administració l'aplicació de mesures d'extorsió retributiva, com ara que no s'aprove la massa salarial a les entitats incomplidores i, fins i tot, a posicionar-se públicament en contra de la reversió i recuperació de la gestió pública dels serveis privatitzats.

Camí de tornada: La deriva involucionista

La conjunció de la falta de voluntat política per a donar solució a un personal i un sector que ha patit com cap altre l’espoli d’una mala gestió intencionada, continuada i sistemàtica, complementada per l'incomprensible seguidisme sindical, malauradament, anuncien l'inici d'una deriva involucionista en absolut desitjable.

El preludi d'aquest canvi de direcció l'hem trobat en el tractament esperpèntic que s'ha donat a les problemàtiques laborals dels bombers i bomberes forestals i del personal de l'IVASS, les condicions de treball dels quals han estat hostages d'un seguit de batalles polítiques entre egos hipertròfics i organitzacions afectades d'anorèxia moral.

Ara, a més, amb el Decret 4/2018, l'administració ignora els informes jurídics que consideren la integració dels bombers i bomberes forestals en l'AVSRE com l'opció més recomanable, eficient i garantista, dificulta la constitució d'un cos professional únic per a donar resposta a les situacions d'emergència amb el màxim de garanties i seguretat, tant per als i les professionals intervinents com a les persones afectades i talla de soca-rel l'horitzó projectat en la Llei 4/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la qual es crea l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències.
La creació de la Societat Valenciana de Gestió Integral de Serveis d'Emergències constitueix, de facto, una esmena a la totalitat del projecte de racionalitzacio, ordenació i regulació del Sector Públic Instrumental que l'administració ha insistit a publicitar com a eix vertebrador de la seua acció política.

Malauradament, aquesta norma certifica que l'administració ha girat cua per a enfilar la mateixa senda de multiplicació tumoral d'entitats que ens va portar a la situació actual amb la qual cosa, a més de incrementar les estructures que dificultaran encara més qualsevol intent de racionalització, deixen el conjunt del sector i la totalitat de les seues plantilles exposades a les mateixes febleses i vulnerabilitats que en un passat no molt llunyà condemnaren milers de treballadores i treballadors a l'atur i l'exclusió laboral i social.

Davant aquest canvi radical, el qual sacseja com un cataclisme la credibilitat i la reputació de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, Intersindical Valenciana exigeix el màxim respecte per la dignitat laboral i els drets consolidats dels i les treballadores que no sols no han estat els responsables del caos que puga existir en el sector, sinó tot al contrari, han sigut, i lamentablement continuen sent, víctimes de successives males gestions dels recursos, molt especialment els recursos humans.

Pots consultar el nostre informe jurídic clicant ací