Educadores,  Les Kellys de l’administració

El procés de convergència de les diferents titulacions anteriors, dissenyat en la normativa de desenvolupament de la llei, va culminar mitjançant la publicació del Reial Decret 1004/1991, de 14 de juny, pel qual s’estableixen els requisits mínims dels Centres que imparteixen ensenyaments de règim general no universitaris.

Aquesta norma, als articles 14 i 15.2 regula els requisits de titulació del personal que treballa en el primer cicle d'educació infantil:

Art.14.
L'educació infantil serà impartida per Mestres amb l'especialitat corresponent. En el primer cicle, els Centres disposaran, així mateix, d'altres professionals amb la deguda qualificació per a l'atenció educativa apropiada als xiquets d'aquesta edat.
Art.15. 1.
Els Centres d'Educació Infantil en els quals s'impartisca, exclusivament, el primer cicle hauran de comptar amb personal qualificat en nombre igual al d'unitats en funcionament, més un.
Per cada sis unitats o fracció haurà d'haver-hi, almenys, un Mestre especialista en Educació Infantil o Professor d'Educació General Bàsica especialista en Preescolar.
2. El personal qualificat al fet que es refereix l'apartat anterior estarà format per Mestres especialistes en Educació Infantil o Professors d'Educació General Bàsica especialistes en Preescolar, i per Tècnics superiors en Educació Infantil o Tècnics especialistes en Jardí d'Infància.

A més, en la seua disposició transitòria vuitena, determinava el procediment d’habilitació/homologació del personal que treballava en aquell moment en el primer cicle d’educació infantil.

Vuitena.
1. El personal que des de l'entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'Ordenació General del Sistema Educatiu, preste serveis de forma ininterrompuda en els Centres al fet que es refereix la disposició transitòria cinquena, 1, d'aquest Reial decret, sense titulació suficient, disposarà d'un termini de deu anys a partir de l'entrada en vigor de la citada Llei per a obtenir aquesta titulació. Durant aquest període, el personal indicat podrà seguir exercint el seu actual lloc de treball.

2. Els qui, trobant-se en la situació descrita en l'apartat anterior, hagueren obtingut, amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Reial decret, una acreditació de l'Administració Educativa competent que els habilite expressament com a educadors de xiquets de fins a tres anys d'edat podran seguir prestant serveis amb caràcter indefinit en el primer cicle de l'educació infantil.


Posteriorment, la Llei 7/2007, de 12 dabril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, dissenya una nova estructura de les plantilles la qual, malauradament, naix amb una obsolescència programada per al minut zero, en no haver integrat en eixa estructura una part fonamental de la formació professional: Els Cicles Formatius de Grau Superior.

Així, entre el cos C1, el requisit d’accés al qual és el Batxillerat o els Cicles Formatius de Grau Mitjà, i el cos A2 al qual s’accedeix amb una titulació de Grau universitari, es va haver d’encaixar posteriorment un cos B amb un requisit d’accés de Tècnic/a Superior -d’Educació Infantil en el col·lectiu concret que ens ocupa-.

La següent estació d’aquest recorregut normatiu ens porta al Reial Decret 1837/2008, de 8 de novembre, mitjançant el qual s’incorpora a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2005/36/CE, del Parlament Europeu, relativa al reconeixement de qualificacions professionals.

Aquesta directiva europea denomina professions regulades aquelles activitats o conjunts d’activitats professionals per a l’accés a les quals, l’exercici o alguna de les seues modalitats d’exercici, s’exigisca directa o indirectament un títol i constituisquen una professió en un Estat membre de la Unió Europea.

El seguit d’imprecisions i divergències normatives va quallar en una situació del tot injustificable, i imperdonable, en una administració pública, puix exigir a les seues treballadores i treballadors un requisit de titulació per a accedir als seus llocs de treball i, tot seguit, classificar i retribuir aquest personal en un cos amb un requisit inferior, tan sols es pot qualificar d’explotació laboral.

Finalment, per a resoldre d’una per totes la situació que hem explicat, la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana, en els seus anexos, crea el cos de Tècnic/a de Gestió d’Educació Infantil, B-07, amb un requisit de titulació de Tècnic Superior en Educació Infantil (cicle formatiu de grau superior de Formació Professional de la família Serveis Socioculturals i a la Comunitat) . A hores d’ara, més d’una dècada després de l’entrada en vigor de la llei i un Pacte per a reparar la desfeta, aquest cos continua deshabitat.

Ara per ara, trista i dissortadament, vint-i-vuit anys després que una llei orgànica establira el requisit específic per a exercir la professió, dotze anys de patir la deficitària regulació d’una norma de caire colonialista com l’EBEP i més d’una dècada després que la llei de la Funció Pública Valenciana creara el cos al qual, en justícia, s’hauria d’haver adscrit aquest personal, exercint com la més perversa de les patronals, les administracions públiques valencianes continuen explotant les educadores i educadors d’educació infantil, adscrites a un cos que no els correspon i amb els complements retributius més baixos que permet la legislació.

Potser l’única explicació possible d’aquesta animadversió recurrent contra un col·lectiu de treballadores i treballadors, la trobem en el fet que es tracta del col·lectiu més feminitzat de tot el personal al servei de l’administració del consell.

I potser per això mateix, l’escletxa retributiva que pateixen -reconeguda expressament en les anàlisis del II Pla d’Igualtat d’Oportunitats-, constitueix la mostra fefaent que a l’Administració Pública Valenciana perdura un substrat patriarcal i masclista que converteix la igualtat efectiva entre dones i homes en un projecte de futur al qual encara li queda molt de camí per recórrer.

tabla 1.- llocs C1 composició

tabla 2.- escletxa salarial

Contra aquest anacronisme, impropi d'una administració pública del S. XXI, amb les educadores d'infantil i especial com a estendard de la resistència contra una discriminació del tot inacceptable que afecta tots els col·lectius laborals feminitzats de la nostra administració, s'ha alçat durant anys la veu i la lluita -molt sovint en solitari- d'Intersindical Valenciana.

A hores d'ara, la lluita continua i no sols exigim la re-classificació immediata del personal educador d'educació infantil i especial, en compliment dels pactes sobre la millora de les seues condicions de treball, sinó que ho fem extensiu a la resta de col·lectius feminitzats, com ara treballadores socials, administratives, especialistes en integració social... I reclamem de l'administració una actuació prioritària i decidida per a acabar definitivament amb l'escletxa retributiva que pateixen aquestes companyes nostres, una agressió laboral que ens afecta a totes i cadascuna de les treballadores i treballadors públics valencians.