Exili normatiu per a les condicions de treball en el Sector Públic Instrumental

El nou text deroga el decret de 2006 que va suposar en el seu moment un avanç significatiu de la normativa existent sobre jornada, horaris, permisos i vacances del personal al servei de l'Administració de la Generalitat per a incorporar tots els canvis que, sobre aquesta matèria, s'han vingut aprovant en diferents normes i acabar amb la dispersió normativa.

El nou Decret, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, el diumenge 31 de març de 2019, va entrar en vigor l'1 d'abril, tanmateix, tan sols és d’aplicació al personal funcionari de la Generalitat Valenciana.

Així mateix, hi ha un Acord (de data 29 de març de 2019) de la Comissió d'Interpretació, Vigilància i Estudi (CIVE) de l'II Conveni Col·lectiu del Personal Laboral al servei de l'Administració Autonòmica (no publicat encara en el DOGV) pel qual el que el nou Decret s'aplicaria solament al personal laboral de la Generalitat gestionat per la Direcció general de Funció Pública de la Generalitat Valenciana.

D’altra banda, no hi ha publicat cap instrument jurídic pel qual es puga aplicar el nou decret al personal laboral del sector públic de la Generalitat Valenciana conformat per més de 6.000 empleades i empleats públics, adherits en gran nombre a l'II Conveni Col·lectiu del Personal Laboral al servei de l'Administració Autonòmica i als quals si se'ls aplicava, per acords d'adhesió de la citada CIVE les condicions de treball de l'anterior Decret.

El nou Decret deroga expressament l'anterior Decret 175/2006, de 24 de novembre, del Consell, pel qual es regulaven les condicions de treball del personal al servei de l'administració del Consell que sí s'aplicava (per adhesió específica d'acord de la CIVE) al personal laboral de les entitats i empreses públiques adherides a l'II Conveni Col·lectiu del Personal Laboral al servei de l'Administració Autonòmica.

Després de l'entrada en vigor del nou Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat ha quedat un buit normatiu en la regulació de les condicions de treball dels emprats/as públics/as del sector instrumental i administratiu públic de la Generalitat Valenciana (que estan considerades Administració de la Generalitat per l'article 4 de la vigent Llei de Funció Pública Valenciana), que es podria interpretar quedarien regulades per l’establert (i desfasat) en l'II Conveni Col·lectiu (acordat l'any 1995) produint-se una greu discriminació entre treballadores i treballadors públics de la Generalitat Valenciana, quant a la no aplicació a aquest personal de mesures incloses en l'II Pla d'Igualtat de l'Administració de la Generalitat de març de 2017, les quals inclouen importants novetats en matèria d'igualtat i, especialment, per a les víctimes de violència de gènere, doncs reconeix el dret de les empleades que hagen patit maltractament a la reducció d'un terç de la jornada sense que això comporte cap minva retributiva, o el dret de les empleades a acumular en jornades completes pel temps que resulte estrictament necessari el permís per cura de fill o filla menor afectat per càncer o una altra malaltia greu; la reducció de la jornada en dues hores i mitja setmanals en els períodes de vacances escolars i la preferència dels qui tinguen filles i fills menors de 14 anys per a l'elecció del període de vacances, els dies per assumptes propis, o unes altres per a tractar de conciliar la vida familiar i professional.

Amb aquesta aplicació restringida del nou decret de condicions de treball aprovat pel Consell, es condemna a l’orfandat normativa a un elevat nombre de personal empleat públic valencià per al qual no sols no s'incorporen les mesures acordades amb les organitzacions sindicals, sinó que ni tan sols s’apliquen aquelles previstes en les normes amb rang de llei, tant de caràcter bàsic com a autonòmic.

Per tot el que hem explicat, amb aquesta actuació del tot irresponsable i injustificable, la Comissió d'Interpretació, Vigilància i Estudi (CIVE) s’ha passat de frenada en excloure el personal del sector públic, les entitats del qual estan adherides expressament al II Conveni col·lectiu per al personal laboral al servei de l'Administració autonòmica.

Però a més, han posat de relleu, una vegada més, no sols que el conveni ja no existeix més que com una referència llunyana, soterrada sota un allau de criteris, interpretacions, adhesions i modificacions d’aquesta Comissió, sinó la necessitat inajornable d’un nou conveni en el qual enca ixar i atendre l’enorme diversitat de perfils professionals i serveis essencials per a la ciutadania valenciana que han d’atendre les entitats que conformen el SPI i, a més a més, un fòrum de negociació propi i específic del sector. Per a Intersindical Valenciana, aquesta funció no li correspon, ni la pot assumir a la Comissió de Diàleg Social, llevat que siga d’amagat, menyspreant la representativitat legitima de les treballadores i treballadors i usurpant les competències assignades als comitès d’empresa.