La primera jornada de vaga del personal educador d’educació infantil i especial ha estat un èxit

Després de tot un curs d’infructuosa espera d’una mesa tècnica que no s’ha arribat a convocar, en execució d’una consigna fidelment heretada la qual no permet negociar amb qui es mobilitza per a defendre els seus drets, finalment, les assemblees convocades a les diferents intercomarcals decidiren reprendre les mobilitzacions.
En aquesta ocasió, per primera vegada, cap de les dues conselleries amb competències ha assistit a l’acte de conciliació, ni tampoc no han fet cap intent de trobar una solució consensuada.
En aquesta ocasió, lluny de cercar possibles punts de consens, hem hagut de lluitar per a corregir una resolució de serveis mínims, innecessàriament modificada, amb la qual es col·lapsava l’exercici del dret a la vaga en assignar a serveis mínims a més del 80% de la plantilla.
Tot i haver aconseguit una correcció d’una Resolució que mai no s’hauria d’haver produït, la conselleria d’educació no l’ha feta accessible als centres fins al mateix dia de la vaga. I després d’haver començat la jornada laboral del personal al qual el dia abans s’havia designat com a serveis mínims.
Però a més, en el cim del cinisme, la vesprada anterior a la primera jornada de vaga, l’administració va fer allò que portava ajornant de manera sistemàtica durant els últims mesos i, per a garantir la difusió del document i potser induir a la incertesa davant una nova –i hipotèticament innovadora- proposta, va remetre la seua proposta de pacte sobre les condicions de treball per a aquests col·lectius no sols a les organitzacions sindicals amb representació en la Mesa Sectorial de la Funció Pública, sinó també a les Plataformes d’Educadores d’Educació Infantil i Educació Especial.
No tenim cap inconvenient davant aquest exercici de transparència, exigirem, però, que aquesta es mantinga en el temps, i en tots els àmbits. No es sobrer recordar que Intersindical ha reivindicat constantment aquest esperit inclusiu en tots els àmbits de diàleg i negociació, com ara la Comissió de Diàleg Social.
Tanmateix, malgrat aquestes, i altres maniobres, avui, centenars d’educadores i educadors de tots els racons del territori han eixit al carrer per a exhibir dignitat i exigir un tracte digne.
Ho tornarem a fer demà per a concentrar-nos a les portes de la Conselleria d’Educació.
I també proper dijous, 31 de maig, quan portarem la nostra lluita al Palau dels Valeriola per a emplaçar la Vicepresidenta del Consell a actuar davant conflicte que atempta directament contra la dignitat laboral de les educadores i educadors de la Generalitat Valenciana, contra els drets educatius essencials de l’alumnat més vulnerable del sistema educatiu i contra els drets socials de les seues famílies.
I ho farem per responsabilitat front a una situació que no pot admetre més dilació i una problemàtica per a la qual les dues conselleries competents no han pogut, no han sabut, o no han volgut donar resposta.