Una llei nova per a certificar la bancarrota moral de Funció Pública

Després d’anys d’espera de la princesa promesa amb l’arribada del Botànic i d’una tragicòmica cronologia de tensions i desencontres entre els socis de govern, passat dimarts 20 d’abril, superada la meitat de la segona legislatura, es va publicar la nova llei de la Funció Pública Valenciana.

23 / 04 / 2021 | Intersindical normativa bàsica llei42021 de la f. pública valenciana funció pública drets i condicions de treball


"Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!...
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!"
Fent del "perquè vull" el pal de paller de la seua gestió, la nostra consellera, potser sense saber-ho, de ben segur sense voler, s'ha erigit com un homenatge permanent a l'Ovidi

Embolcallada en la dialèctica d’una polèmica lingüística fictícia sobre la qual s’han vessat rius de tinta, de vegades enfervorida i d’altres enfurismada, la mare de totes les normes per al personal públic valencià estén un parany de precarietat sobre les seues condicions de treball -i de vida-. I així, paradoxalment, l’administració que insisteix a reiterar com a tret d’identitat la seua ferma voluntat de posar “les persones primer”, apadrina una norma que mostra la seua vessant més cruel com més vulnerable és el col·lectiu a qui s’aplica.
la nova llei estén un parany de precarietat sobre les condicions de treball -i de vida- del personal públic
A destacar, entre d’altres punts foscos, la nova llei, en l’article 18.6, estableix com a requisit imprescindible per a la inscripció en les borses d’ocupació temporal “haver aprovat almenys alguna de les proves del procés selectiu” vinculat a l’oferta d’ocupació pública, o de la corresponent convocatòria específica.

Aquest redactat de la llei, defensat en solitari per l’administració en contra de l’opinió majoritària de la representació sindical, en canviar les regles de joc al bell mig de la partida d’uns processos d’estabilitat dels quals ja havíem advertit que tenien ben poca vocació d’estabilitzar res, constitueix una nova agressió contra tot el personal interí i temporal que durant anys -dècades en alguns casos-, han resultat un instrument imprescindible per a garantir els serveis públics essencials de la ciutadania valenciana.

Així mateix, tampoc es sobrer assenyalar que el model de borses d’ocupació temporal pel qual opta la nova norma dificulta enormement les possibilitats de progressió i millora d’ocupació per al funcionariat de carrera que, per primera vegada en dècades, havien trobat en les borses lliures un vehicle molt efectiu. Però a més, amb eixa opció es sacrifica l’eficiència i l’agilitat en la provisió per a subordinar el procediment als interessos econòmics dels qui han fet de la preparació dels processos selectius una font de finançament. Amb aquesta actuació, quan la crisi ha portat bona part de la societat a les portes de la desesperació, l’administració contribueix posant-li una taxa a l’esperança.

D’altra banda, ara, quan bona part dels processos d’estabilitat estan en marxa o pendents, no sols s’ha subvertit la necessitat de donar resposta a l’abús de temporalitat en l’administració, subordinant el procés a imperatius economicistes que l’han reconvertit en un ERO potencial, sinó, a més, s’ha afegit una exigència que pot derivar, per múltiples factors, en l’exclusió fins i tot de l’expectativa d’ocupació de moltes treballadores i treballadors interines i temporals.

Aquesta determinació normativa suposa un tracte absolutament discriminatori d’aquest personal, els i les qui després d’anys de servei han de compaginar les càrregues laborals, personals i familiars i la possible vulnerabilitat vinculada a l’edat (tenint en compte l’envelliment de les plantilles actuals) amb l’obligació de presentar-se i aprovar tots els processos selectius que es convoquen per als cossos del lloc de treball que ocupen.

Paradoxalment, aquesta exigència màxima contrasta amb la laxitud defensada per l’administració, a l’article 66 de la mateixa llei, respecte a les ajudes per a la preparació d’oposicions per a l’accés a un cos, escala o agrupació professional funcionarial. Uns iniciativa per a “dopar” una part del personal que participa en els processos selectius mitjançant uns programes als quals, en la seua darrera convocatòria, la retribució econòmica per possibilitar una dedicació exclusiva a preparar les oposicions permet triar la convocatòria, puix no comporta l’obligació de presentar-se a la primera que es convoque.

Davant aquest greuge comparatiu en el tracte envers unes treballadores i treballadors públics als qui, després d’anys de servei -en molts casos tota una vida laboral-, l’administració s’ho agraeix amb una regulació que per múltiples raons del tot aleatòries els pot condemnar no ja a l’atur i l’expectativa d’ocupació, sinó a l’exclusió laboral, i fins i tot potser social, Intersindical Valenciana va a iniciar de manera immediata un procés assembleari de consulta al personal i de mobilització continuada fins aconseguir revertir una agressió absolutament injustificable.

Com a primer pas d’aquest camí de lluita i resistència, STAS-Intersindical Valenciana s’ha adreçat a la Direcció General de Funció Pública encoratjant-la a posar-se de part de les seues treballadores i treballadors i defensar-les, proposant una moratòria en l’aplicació del que estableix l’article 18.6 de la llei 4/2021 fins a l’aprovació d’una nova ordre de borses o la finalització de tots els processos selectius d’estabilitat, tant els actuals com els que es puguen convocar, mentre aconseguim un mecanisme real i efectiu per a sancionar l’abús de temporalitat i donar una resposta digna al personal afectat.

Descarrega el document presentat a l’administració clicant ací

Justificant de presentació