La paraula justa

"No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just"

Vicent Andrés Estellés

En l'actualitat vivim un moment històric al voltant de la nostra llengua, el valencià, dins de l'administració de la Generalitat. Ara per ara, presenciem un debat a diferents nivells, on es decidirà més prompte que tard, la presència de la llengua pròpia de l'administració valenciana. El Consell i els diferents agents socials tenen la responsabilitat d’atorgar al valencià segons l’estatut, el valor que es mereix en l’àmbit administratiu i burocràtic de la Generalitat

Com a organització sindical arrelada al país i involucrada en els temes amb rellevància social, hem de donar una resposta contundent al debat plantejat a nivell autonòmic. Volem una administració on el valencià siga una llengua postergada, subalterna del castellà i arraconada als espais més propis de la cultura? O volem donar-li el prestigi i l'ús que hauria de tindre una llengua verdaderament cooficial a l'estat, concretament a l'àmbit del País Valencià com es reconeix a l'estatut?

Pel que respecta a la competència lingüística és de domini públic on resideix el debat. Sembla clar que el rovell de l'ou és el nivell exigit als grups funcionarials d'A1 i A2 -tant d'administració general com d'especial-, els quals com a cossos tècnics de la Generalitat han de tindre les eines que permetran vehicular i dotar el valencià del tracte que requereix l’estatus de llengua d’ús normalitzat. En aquest sentit, no hem d'oblidar que són aquests grups funcionarials els encarregats d'articular i desenvolupar els diferents informes, recursos, notificacions, certificats, etc. propis de la Generalitat i que són els principals canals de comunicació amb la ciutadania, així com el mecanisme comunicatiu intern entre el funcionariat de la Generalitat.

Per la qual cosa i sota el nostre parer veiem una disfunció entre la consolidació del valencià com una verdadera llengua de l'administració -equiparable al castellà- i l'exigència d’aquesta competència que considerem necessària. És a dir, estem enviant un missatge contradictori si allò que volem és reivindicar un paper protagonista de la llengua valenciana dins de l'administració, sabent en tot moment que els ciutadans tenen el dret de ser atesos en valencià tant de manera oral com escrita.

Així mateix, considerem que s’ha creat un fals debat o un debat partidista al voltant del nivell competencial exigit als grups més alts del personal funcionari. Posar entrebancs al requisit d'un grau de coneixement mitjà de valencià a les escales funcionarials d'A1 i A2 sembla més propi de governs pretèrits arrelats en un concepte d'estat jacobí que no d'un Consell progressista fruit del consens i el reconeixement dels trets propis i identificatius del nostre territori. Fins i tot es pot percebre com un menyspreu a la llengua, a l'estatut i a la nostra identitat de valencianitat.

Perquè, com pot ser que no demanem la competència lingüística a uns grups funcionarials que s'enfronten a proves selectives de màxima exigència i dificultat, tenint en compte que la prova d'un grau mitjà de valencià és veritablement superable amb un mínim d'estudi? En altres paraules, demanem als opositors un coneixement ampli i exhaustiu de les lleis estatals i autonòmiques, però en canvi els reclamem la llei del mínim esforç arran el valencià? No sembla la millor forma de defensar i reivindicar la llengua ni de donar resposta a allò que s’estableix a l’Estatut d’Autonomia, dins de l'administració.

En aquest sentit, la competència lingüística és necessària per a vehicular la llengua per a l’ús normalitzat dins de l’àmbit de l’administració de la Generalitat i donar resposta al dret de les persones a ser ateses en qualsevol de les llengües oficials, una de les quals, el valencià, necessita el suport per a contrarestar l’endarreriment que pateix després de tants anys de pèrdua d’ús social. Un coneixement de la llengua a nivell estàndard permet desenvolupar les competències de forma escrita i parlada que garanteixen els drets de les persones a triar el valencià com a primera llengua i tal volta, dota l’ús del valencià de la qualitat requerida per a desenvolupar el treball del personal tècnic a càrrec dels serveis de la nostra administració.

A més, pensem que la competència és una condició necessària però no suficient. El títol C1, de grau mitjà, no és un certificat per acreditar-ho únicament i oblidar-ho al calaix, una volta presentat. L'Administració té l'obligació d'implementar mesures més eficients per a incentivar l'ús de la llengua en l'àmbit funcionarial, de ben segur en aquesta qüestió hi ha molt de recorregut, perquè en la pràctica, el castellà continua sent hegemònic, mentre que les lleis garanteixen una protecció especial de les llengües minoritàries.

En definitiva, des d'Intersindical Valenciana reclamem i reivindiquem una llengua de màxims. Una llengua que siga corretja transmissora en l'administració pública valenciana. Una llengua que siga protagonista en els avanços de la nostra societat dins del segle XXI; perquè entenem que és la millor forma de transmetre una herència viva que parteix de les nostres arrels com a poble i que ens identifica com a nacionalitat històrica reconeguda a l’Estatut i a la Constitució espanyola. Queda clar el full de ruta i les línies roges que no podem creuar per no donar una passa enrere en la protecció i respecte de la recuperació del valencià com a llengua.


Rafa Soler
Intersindical Valenciana-STAS.

Continua llegint


La vuelta de las vacaciones y como todos los años, los problemas sistémicos de esta administración se han convertido en una rutina desagradable.
Pese a la inyección de personal en los meses anteriores al verano, siguen presentes las mismas carencias en materia de personal año tras año en los centros educativos.
Un article de Rubén Moreno Martín

Continua llegint


El pasado mes de febrero la Inspección laboral, a raíz de la denuncia presentada por la Repre-sentación Legal de los Trabajadores (en adelante, RLT) en el mes de mayo de 2019, sanciona-ba como infracción GRAVE en grado MÁXIMO, con sanción económica de más de 6000€ a la Entitat Valenciana d’habitatge i sòl en atención al número de trabajadores afectados por su actuación y al incumplimiento del requerimiento de la inspección.
Un artículo de Mercedes Sanchis

Continua llegint


L’honorable senyor conseller afirma que les escoles són un espai segur, que allí no ens podem contagiar. Es veu que ho ha consultat a la bola de cristal que té damunt de la seua taula del despatx, des d’on fa mesos fa les reunions a traves de videoconferències, i ens envia eixos missatges alentadors com si fórem soldats que anem a la guerra.
Un article d'Elida Puig i Cebolla

Continua llegint


La falta de responsabilitat i la curta de mires de la consellera Bravo, s’ha traduït en un ús personalista del teletreball que trau quan li convé com el comodí de la baralla buidant de contingut un dret del personal i una eina que s’ha demostrat fonamental en temps de crisi sanitària.
un article de Cristóbal Gallardo

Continua llegint


A través de la resolució de la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública s’ha organitzat la reincorporació presencial del personal i la continuïtat de la prestació del servici públic, hui més necessari que mai. La organització del pla de contingència, que és el nom de l’instrument tècnic que desenvolupa les mesures, s’ha encarat de manera diferent segons la conselleria u organisme afectat i això ha influït de manera substancial a la reincorporació del personal amb les mesures de seguretat i salut necessàries. No es dediquem a posar medalles ni aplaudiments perquè es tracta de la feina de l’Administració, però hem de nomenar l’excel·lent treball dut a terme en la conselleria d’Economia o en l’organisme autònom LABORA, on s’han posat les mesures per a que el pla de contingència tinga cos i ànima, més enllà d’una obligació burocràtica de compliment de l’expedient.
un article de Juan Carlos Marín i Cristóbal Gallardo

Continua llegint


Després de la signatura dels pactes de millora del personal educador tant del d'educació especial com el d'infantil, s'ha aclarit de gran manera el tema de l'atenció fora de l'horari lectiu, o això ens crèiem.
Un article de Rubén Moreno Martín

Continua llegint


Estaba lejos, no se le veía, solo se le oía, tampoco se le sentia, hasta dudabamos de su real existencia.
No iba con nosotros, iba con otros. Obvio.
Un artículo de Olga Vallejo

Continua llegint


Cuando desde el poder político se toman decisiones, una de las primeras preguntas que suelen contestar en las emergentes ruedas de prensa ad hoc, puede resumirse telegráficamente en '¿A quiénes benefician estas medidas?" “¿Qué colectivos nos las van a comprar?"
Un artículo de Javier Escós Martín

Continua llegint


Nos hemos manifestado las familias del Colegio Nuestra Señora del Rosario, por la falta de una educadora para el aula de dos años, algo que nos parece muy injusto……. Siempre los más perjudicados son nuestros hijos e hijas, que no tienen voz ni voto. Y las familias estamos hartas de tener que lidiar con estas situaciones, porque a alguien le ha parecido bien ahorrarse el sueldo de una educadora.
Artículo de Candi Molina Cabrera

Continua llegint