Els drets lingüístics no es negocien

“El presidente de las Cortes Valencianas frena unas oposiciones por no exigir el valenciano” Així començava la capçalera de la noticia al diari El Mundo d'avui, 13 de febrer.

13 / 02 / 2019 | Intersindical ocupació pública drets lingüístics corts valencianes capacitació lingüística


"I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament"
Vicent Andrés Estellés

Potser siga noticia hui, però no es nova la postura del President de Les Corts. Si atenem el decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en la Administració de la Generalitat, considera el valencià com a llengua vehicular de l’Administració, per la qual cosa no entenem l’aldarull mediàtic davant la postura del president.

A l’estiu de l’any passat, Intersindical Valenciana s’alçava en solitari com a ferma defensora d’aquest posicionament en la proposta d’Oferta Pública d’Ocupació (OPO) a Les Corts. Ja en aquell moment vàrem denunciar l’actitud negativa envers la llengua per part de la representació de l’Administració, que mostrava una ambigüitat calculada amb la capacitació lingüística del personal de la Institució.

Intersindical Valenciana va oposar-se a l’aprovació de d’eixa oferta d’ocupació. Com a organització de classe, i autònoma, arrelada al nostre territori i per això mateix, compromesa amb els nostres trets d’identitat, considerem la llengua vehicular d’expressió com un eix essencial de la nostra tasca sindical.

“La nostra llengua està en una situació minoritzada i resulta molt complex, en molts àmbits i territoris, resistir a l’assimilació cultural i lingüística. Per a Intersindical, la defensa dels drets socials ha d’anar de la mà de la defensa dels drets lingüístics i ha de constituir un espai central i vertebrador de la nostra acció sindical”.

L’Administració, i les Corts suposen la més alta jerarquia representativa del poble, tenen el repte de capitalitzar la nostra llengua i dotar.la de la importància que es requereix a la tasca quotidiana de les relacions amb les persones. Com a institució, i per la seua influència, és també la seua responsabilitat normalitzar l’ús de la llengua, com a instrument fonamental, per a defensar els drets lingüístics del poble valencià. Aquesta responsabilitat, s’ha de traduir en la exigència de coneixement de la llengua com a requisit indispensable, en consonància amb les tasques a desenvolupar pels seus membres, i en la tasca d’involucrar de ple en aquesta acció a tots els seus estaments.

No entenem el rebombori per la decisió pressa quan es conegut per tots que s’ha volgut impedir un disseny del procés selectiu que garantira el coneixement del valencià per a qualsevol persona que puguera treballar en la Institució Valenciana on resideix el Poder Legislatiu .

La nostra llengua, menyspreada, vulnerada pels seus defensors i marginada en els àmbits on hauria d’arribar a la seua excel·lència; l’Estatut d’Autonomia i de la Llei d’Us i Ensenyament del Valencià resten buides de contingut, a més, d’atemptar contra el principi irrenunciable d’igualtat de drets lingüístics reconeguts en la nostra carta magna.

Intersindical Valenciana aplaudeix la coherència del president de les Corts en mantenir un posicionament ferm amb una mesura que pot semblar insuficient, però aporta llum a una qüestió molt fosca encara per la recurrent obsessió d’alguns sectors a convertir el nostre patrimoni lingüístic en un element de confrontació plenament subordinat als seus interessos polítics.

Davant aquesta agressió, Intersindical Valenciana es mantindrà, ara, com sempre, en l’avantguarda de la defensa de la nostra llengua i la seua normalització com a element d’unitat i, a més, com l’únic camí per a garantir la igualtat de drets lingüístics de totes les valencianes i valencians.


Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació