Cal reconéixer-ho: Intersindical Valenciana no ha sigut capaç d’aconseguir els propòsits amb què ens presentàrem a les eleccions sindicals de fa quatre anys, en les quals ens confiàreu el primer lloc en representació del personal funcionari. Hi ha alguna explicació a aquest incompliment? Sí, és clar, però pot sonar a excusa: assumim que no hem sigut capaços ni capaces de fer quasi res, més enllà del que depén del mateix sindicat.
Això no és excusa: es podria haver evitat si Intersindical Valenciana haguera exercit millor la seua tasca d’oposició a les polítiques de personal de l’anterior govern de la Generalitat i haguera propiciat un clima de canvi en la Generalitat.
Això no és excusa: només falta que el Sindicat també s’amague darrere de la crisi, com han fet tots els governants que hem tingut aquests anys, des de Camps fins a Zapatero i des de Rajoy fins a Fabra. Intersindical Valenciana denunciava des de 2007 que la crisi no l’havia de pagar el poble, sinó els bancs i les transnacionals, així que ja podia haver-ho arreglat abans.
Això no és excusa: el deure de les persones que estaven en Intersindical era –i és– treballar sempre per la unitat d’acció. Tot i que la realitat ens mostra que no sempre ha sigut possible, sempre es poden fer més esforços per convéncer la resta d’organitzacions que la seua postura és equivocada i que cal rectificar-la. Cal assumir la crítica que no hem sigut capaços de fer-ho així.
Això no és excusa: si sou menys persones, cal treballar més. Es poden fer més correus electrònics, encara que molta gent els llance a la paperera sense llegir-los, i s’han de visitar centres igualment, perquè el personal no té la culpa de les retallades de permisos sindicals.
A banda, si es va decidir no signar l’acord d’alliberaments institucionals, va ser per motius de política sindical: el personal –vosaltres– va decidir en assemblea que no se signara fins que es recuperaren les retallades, i cal assumir-ho.
Sí, i hem continuat reivindicant-ho. Fàcil, com que només depén de nosaltres... Com a exemple, la nostra lluita per la paga extra de desembre de 2012, que ens va dur a obtindre la primera sentència en contra d’aquesta retallada, ara fa un any.
Indubtablement mantenim aquest compromís: hem presentat iniciatives en matèria de borses, estabilitat del personal més enllà de l’any de treball, convocatòries de consolidació, etc.
I continua sent-ho. Hi ha altres opcions a les quals se’ls pot reconéixer que són autònomes i fins i tot solidàries, però cap no ha assumit l’assemblearisme i el compromís amb la cultura i el poble valencià com Intersindical Valenciana
Això era així en 2011. Ara ens arriben notícies que altres també ho han fet en algun cas, tot i que en la major part s’han retirat quan hi ha hagut perill de pagar costes. Intersindical Valenciana ha continuat treballant i ha obtingut una important sentència contra la Conselleria de Medi Ambient per desviar encàrrecs de gestió per via de fet a la gestió de matèries pròpies de personal funcionari
Aquesta proposta està complida només a mitges. És jornada laboral, però només si coincideix amb l’horari laboral; per tant, no ho és per a moltes persones. Quant a la desconcentració, només s’ha avançat en la formació en línia, que ara és molt més àmplia que abans.
De totes i tots és conegut que el decret Vela va suposar la retallada de jornada i salari per a aproximadament la meitat del personal interí. Aquesta va ser una retallada específica i injusta que no aconseguírem parar. Vam propiciar un recurs al Tribunal Constitucional presentat pel PSOE, que no s’ha resolt encara. Tot i que els nostres serveis jurídics van recórrer davant els tribunals ordinaris, hem de reconéixer que s’han perdut els recursos, excepte un, que no és nostre, sinó d’un grup de companyes i companys, que ara ha estat recorregut.
El decret de selecció i provisió, fonamental per a convocar concursos, encara no s’ha aprovat, quan ja el reclamàvem fa quatre anys!!
Quan anava a arribar el compliment d’aquesta promesa, ajornada des de l’acord de febrer de 2008, subscrit per Intersindical, va i el Consell i els [altres] sindicats signen un acord de carrera que hi deixa absolutament fora el personal interí de llarga durada, a pesar de les sentències que hi ha en contra, i deixava de reconéixer la meitat del temps treballat a les persones que han promocionat. No és justa ni real ni per a tots i totes.
Anàvem a pas de puça en l’anterior legislatura i va i a Fabra se li ocorre transferir els Serveis de Prevenció de Riscos Laborals a l’INVASSAT, mesclant indegudament l’organisme que ha de vigilar que les empreses i administracions complisquen amb les seues obligacions (l’INVASSAT) amb els serveis que s’han de vigilar (els serveis de prevenció).
I no ho són, clar. I encara gràcies que a Rajoy no se li va ocórrer retallar en aquests permisos, com ha fet en uns altres amb el RDL 20/12.
Aquest protocol s’ha mostrat totalment inoperant, fins al punt que l’única vegada que s’ha demanat la seua aplicació, l’administració s’hi ha negat perquè la dona assetjada era treballadora de Vaersa, quan l’assetjador sí que era personal funcionari.
Sí que s’ha tocat el decret de condicions de treball, sí. L’ha tocat Rajoy, retallant permisos. Quant a la jornada d’estiu, continua en dos mesos, gràcies a la firma de CSIF.
Amb retallades de condicions de treball, permisos, llicències, vacances, etc., i amb retallades/congelacions de les retribucions, la vida és més inhumana. Això per no parlar que no hi ha concursos des de fa 8 anys!
El triomf del PP i Rajoy en les eleccions generals no ha permés cap avanç en aquesta matèria. I damunt, encara diuen que ¿com van a canviar un acord a què el govern del PSOE va arribar amb UGT i CCOO? I tenen raó.
Malauradament, la reducció d’encomandes de gestió indegudes ha estat per la reducció pressupostària, no pel convenciment que cal gestionar directament. S’han inaugurat els hospitals de Llíria i Gandia en el model Alzira, és a dir, de gestió privada, i ara s’han inventat els centres docents públics amb gestió privada!
Només cal veure les xifres de l’atur al País Valencià i comparar-les amb la mitjana espanyola. Això per no parlar de les polítiques actives d’ocupació en altres països.
Ja ho hem reconegut: a la retallada del 5% de Zapatero, que ja teníem fa quatre anys, s’hi ha afegit la congelació eterna i l’eliminació de la paga extra de desembre de 2012.
Llengua? Quina llengua? El caloret?
Ara ens ho dirà Lo Rat Penat, gràcies a Fabra, Santamaria i la llei de senyes d’identitat (!!!).