Personal Interí

A causa de la inquietud i gran quantitat de dubtes que les citades notícies està suscitant entre l'afiliació, com a complement del correu enviat passat 30 de maig, INTERSINDICAL VALENCIANA vol realitzar les següents consideracions:

1.- És necessari recordar que el TJUE no resol casos concrets sinó que es limita a respondre als dubtes que els òrgans judicials estatals plantegen sobre la interpretació d'una norma comunitària, en aquest cas la DIRECTIVA 1999/70/CE.

Les notícies dels últims dies estan, en la seua immensa majoria, relacionades amb dues qüestions prejudicials plantejades per sengles Jutjats del Contenciós-Administratiu de Madrid però signades per una única magistrada substituta. No obstant açò, sobre aquest tema està pendent la resolució de, almenys, una desena de qüestions prejudicials en el TJUE.

Molt sintèticament, les qüestions clau que haurà de resoldre el TJUE són si, una vegada constatat l'abús en la contractació:

• 1.- seria adequat i coherent amb els objectius de la Directiva 1999/70/CE transformar una relació estatutària temporal interina/eventual/substitut, en una relació estatutària estable, ja siga des de la denominació d'empleat públic fix o indefinit, amb la mateixa estabilitat en l'ocupació que els empleats estatutaris fixos comparables
• 2.- Si aquesta és l'única solució coherent amb els objectius de la Directiva
• 3.- Si en cas que no procedisca la conversió de la relació en una relació estable, seria conforme amb els objectius de la Directiva, condemnar a l'Administració a l'abonament d'una indemnització equiparable a la de l'acomiadament improcedent.

És extremadament difícil, sinó impossible, que el TJUE impose una única solució com a possible; la seua missió és orientar al tribunal estatal però l'elecció de la sanció concreta correspon a aquest.

2.- Encara després que el TJUE es pronuncie, com hem assenyalat, l'elecció de la sanció a l'abús correspondrà al tribunal espanyol, en aquest cas un Jutjat del Contenciós-Administratiu, en una sentència que serà recurrible primer davant el Tribunal Superior de Justícia i posteriorment, en cassació, davant el Tribunal Suprem.
Per tot això, si hi ha res segur és que aquesta qüestió té encara un llarg itinerari processal per davant.

3.- No existeix cap raó jurídica que justifique la necessitat de començar immediatament amb els tràmits per a reclamar la fixesa. Tan sols en el cas que es produïsca un cessament o una altra variació important en la relació de servei existiria aqueixa necessitat.

4.- No existeix cap indici o dada que ens moga a pensar que el legislador vaja a modificar la regulació d'aquesta qüestió abans que el TJUE es pronuncie sobre les qüestions prejudicials pendents.

5.- Plantejar la reclamació de forma immediata i prematura implica riscos, tant econòmics (pagament de les costes) com de fons (existeix el perill que adquirisquen fermesa resolucions administratives perjudicials que podrien obstaculitzar futures reclamacions).
Hem de recordar que, especialment des que al setembre de 2016 el TJUE va fixar la seua doctrina sobre la contractació temporal, s'han produït importants discrepàncies i sentències contradictòries que generen una greu incertesa. Per això mateix, resulta aconsellable esperar, sempre que siga possible, al fet que es pronuncie el TJUE sobre les qüestions pendents.

6.- No podem sinó advertir que, a causa de la gran quantitat de persones afectades per la nefasta política de contractació de les administracions públiques espanyoles, el col·lectiu de personal funcionari interí s'ha convertit en un suculent mercat per a alguns professionals jurídics que, en ocasions, semblen estar més atents als seus propis interessos que als de les persones que aspiren a representar. En principi hauries de desconfiar de qualsevol professional que no reconega l'existència de dubtes sobre la viabilitat de la reclamació o que minimitze els riscs de la mateixa.

7.- Recordar que, en qualsevol cas, els nostres serveis jurídics estan a la disposició de l'afiliació per a la interposició de qualsevol reclamació i que amb independència del criteri del sindicat, cada persona pot decidir lliurement iniciar els tràmits per a reclamar la seua estabilització si així ho desitja i quan ho desitge.