Resum de la Mesa tècnica de funció pública 12 d’abril de 2022 de negociació dels barems en aplicació de la Llei 20/21 de mesures per a la reducció de la temporalitat en les administracions publiques.

Encara que es tracta d’una negociació continuada, cada setmana l’administració ens subministra la informació amb comptagotes.

13 / 04 / 2022 | Intersindical Valenciana-STAS Gva temporalitat país valencià gva


Dimarts passat debatérem la proposta de barems que ens va presentar l’administració. Si be es cert que la primera proposta marca que la majoria de punts s’obtenen per la experiència en el lloc de treball i la resta de mèrits perfilaran la puntuació final, aquesta organització sindical ha manifestat que sense tota la informació del procés no podem fer una valoració global de la proposta. A falta dels llocs a oferir no saben si la proposta a soles beneficià a unes poques persones o a la majoria del col·lectiu en abús de temporalitat.
El perquè d’aquesta solució com s’ha presentat es troba en la pròpia gènesis d’aquest procés, es a dir en l’evolució dels acords signats, amb molt d’orgull dit per alguna organització sindical de «classe», per CCOO, UGT i CSIF, primer amb Montoro i després amb Iceta. Aquests acords portaren al carrer a un nombre gens menyspreable de personal empleat públic en protesta pel contingut del que es va anomenar el major ERO de la història en l’administració, acompanyats per associacions de persones i organitzacions sindicals alternatives entre las que es troba Intersindical Valenciana. Aquestes mobilitzacions aconseguiren un canvi en les propostes inicials que així i tot no eren el que es demanava pel col·lectiu en aplicació de la jurisprudència del tribunal de la UE, la FIXESA. Aquest canvi de paradigma esdevingué en la llei 20/21 que modificava les propostes inicials signades pels sindicats majoritaris.
La llei 20/2021 estableix el concurs de mèrits per aquelles places ocupades ininterrompudament, per personal temporal abans del 2016. Ara l’administració ens sorprèn amb una interpretació esgaiada i maliciosa de la llei quan vol que les places convocades en OOP d’estabilitat arran dels acords es puguen detraure del còmput de places a oferir en aquest procés extraordinari. Aquesta es la línia roja per la que hem lluitat i ara ens volen donar les sobres per tal de reduir a la mínima expressió el concurs extraordinari, a més a més, ens oculten el còmput global de llocs.
D’altra banda, convé assenyalar, que el barem proposat per l’administració determina que el temps màxim que es comptabilitzarà en aquests processos serà de un poc mes de 10 anys, amb una proporció de 4 a 1 respecte al temps treballat en la categoria davant l’experiència en altres cossos la qual cosa considerem que no garanteix l’accés a l’estabilitat del personal, ja que hi ha moltes persones en abús amb experiència de mes de 10, 15 i fins i tot 20 anys en aquesta administració i el mèrit que otorgue la possibilitat d’accedir a l’estabilitat no ha de ser altre que aquesta, amb independència que es puguen valorar altres coses. L’administració en diu que considerarà la proposta, però encara no sabem en quins termes.
Els criteris comuns d’aplicació de la llei 20/2021 determinen que per al concurs un 60% de pes serà la experiència professional i un 40% altres mèrits com formació, idiomes, valencià i proves aprovades i per al concurs oposició a banda de la prova selectiva, que la administració ens diu que serà d’acord al procés extraordinari en el que està inclosa, estableix un barem de mèrits de 80% de temps treballat i un 20 d’altres mèrits.
Ens han emplaçat per a la setmana que ve amb les dades concretes, nombre de places que van a cada procés i nombre de personal afectat per aquests processos. No podem confiar segons els plantejaments i després dels processos d’estabilitat extraordinaris que queden moltes possibilitats d’estabilitat per al gran nombre d’afectats. La judicialització d’aquestes mesures serà l’únic eixida per a molts que no arribaran a l’estabilitat desitjada després de tants anys d’abús.